La primera actuació per al sector professional —que aquest any ha aplegat més d’un miler de persones— va ser la de Galgo Lento —alter ego del compositor i productor Martí Galán– que presentava les cançons del pròxim disc, Copilot (Luup Records, 2024). A primera hora de la tarda, va ser el torn de Namina & The Barbarians, qui també va desplegar alguns dels temes que integraran el seu àlbum La nuit (autoeditat, 2024), amb un potent septet de músics excel·lents, entre els quals el trompetista Pep Gol, el clarinetista Pep Pascual i el saxofonista Pere Miró.
Namina & The Barbarians Foto: Xavi Torrent
Les noves cançons de Namina tant musiquen Víctor Català ("Policromi") o Joan Fuster ("Arrossar" i l'aforisme pres per títol "Tens un cos aprofita'l"), com s'endinsen en les arrels brasileres i crea belles i reivindicatives tonades com "Lentament" o "I al bell mig un animal”. El disc serà tan eclèctic com ha estat la trajectòria de la cantautora de Moià, però es nota que en aquest nou treball han convergit d'una manera subtil tots els seus rius —poètic, orquestral afrojazzero, reivindicatiu i ètnic— amb una naturalitat de fusió espaterrant.
L'apartat obert al públic general es va encetar amb els parlaments de rigor de l'alcalde de Vic Albert Castells i de la consellera de Cultura Sònia Hernández, així com del director Marc Lloret, que amb Oriol Roca, van ser ovacionats per agrair les catorze edicions que han liderat. Després, va venir l’espectacle inaugural a càrrec de la compositora, pianista i cantant barcelonina Lucia Fumero, d'arrels argentines i suïsses. Filla del contrabaixista internacional de jazz Horacio Fumero —un dels fidels companys de Tete Montoliu— s’hi va acompanyar de Juan R. Berbín a la bateria i de la contrabaixista Magalí Datzira —que divendres serà també al Mercat amb el seu propi espectacle— per presentar el nou disc Folklore (Seed Music, 2024), on fusiona repertori hispanoamericà amb la música clàssica i el jazz sense complexos. Tot i que segur que encara fluirà més amb més rodatge, sens dubte Fumero està destinada a refulgir.
Lucia Fumero Foto: Xavi Torrent
Fumero es va mostrar agraïda tant d'inaugurar el MMVV com de comptar a l’escenari amb tots els col·laboradors del seu disc -d'una generació talentosíssima-: des de la seva amiga, cantant i trombonista Rita Payés fins a Marcel·lí Bayer, Eva Fernández i la cantant mexicana establerta a Amsterdam Fuensanta, amb una sentida interpretació de "Del amor". Després d'interpretar peces reeixides com "Vals vienezolano" i "La bruja", al final del recital, Fumero va convidar a l’escenari el cantant portuguès i eurovisiu Salvador Sobral —a qui ha acompanyat en l’última gira—, amb qui van interpretar dues cançons, una de més intimista i l'altra més ballable.
Marco Mezquida, Juan Gómez 'Chicuelo' i Paco de Mode Foto: Xavi Torrent
Un altre pianista, el menorquí Marco Mezquida —qui havia inaugurat l'edició de l'any passat— ahir va venir fent tàndem guanyador amb el guitarrista flamenc Juan Gómez 'Chicuelo' i l'acompanyament del percussionista Paco de Mode. Hi presentaven el tercer àlbum junts, Del alma (autoeditat, 2024), una nova entrega d’un vincle musical que va arrencar amb el disc Connexión (autoeditat, 2017) i No hay dos sin tres (autoeditat, 2019).
Del alma té temes com la buleria "Najando", on guitarrista i pianista van fent els seus estira i arronses musicals, o la rumba "Carrer del perill", el carrer gracienc de Barcelona on s'ha establert Mezquida. I referència a banda ha de tenir "El faro de los deseos" on el menorquí pentina l'interior del piano per desentranyar, sobretot en el directe, un plus ultra que no apareix als discos. Amb el permís dels dits prodigiosos de Chicuelo, els recitals de Mezquida són plens de 'música de viva', amb aquell “fa major que se'n va” i que ell mateix diu que ens ofereix per viure plenament la música, sentir-nos vius ara i aquí. De la mateixa manera que hi va haver una Era Tete Montoliu, no em sembla agosarat dir que hi ha una Era Marco Mezquida a la qual encara no se li fa prou justícia.
Però a més de jugar a cavalls guanyadors, el Mercat de Música Viva de Vic també té la funció de presentar propostes joves i projectes nous, com va fer ahir amb les de Lluc, Vic Mirallas i Júlia Colom.
Maig i Lluc al MMVV 2024 Foto: Xavi Torrent
El cantant de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) Lluc Planas hi va presentar Totes les veus ara són ecos i Vam néixer per fer això (Delirics, 2024), on va comptar amb amics i col·laboradors com ara Maig cantant "Kilimanjaro". En directe, el músic aconsegueix crear una atmosfera, cantant amunt i avall de l’escenari, entre boirina de llums i fums, i fa lluir els artistes convidats fins i tot més que a ell mateix.
La proposta del barceloní Vic Mirallas és més convencional i reuneix un públic habitual del Mercat: aquell que busca propostes solvents que tinguin el seu imaginari i el seu públic. El compositor, cantant i multiinstrumentista influït pel jazz, el pop i l’R&B és un fenomen a les plataformes digitals —en part gràcies al seu pas a Operación Triunfo com a professor— i ara presenta un quart àlbum, Dudas (autoeditat, 2024), on es mostra íntim i vulnerable.
Vic Mirallas Foto: Xavi Caparrós
Tot i l'estilisme de diva del pop, amb una actitud semblant presenta la seva nova proposta la mallorquina Júlia Colom. Va tenir una gran acollida l’any passat amb Miramar (La Castanya, 2023), on desplegava les seves arrels i es mostrava cap enfora, parlant del què significava Mallorca per a ella. Ara Colom anuncia que volarà cap endins en el nou disc, encara sense títol, on reflectirà les pors, les inseguretats i els desitjos del seu dietari íntim.
Les cançons de la mallorquina bateguen amb metàfores naturals —com la d'una 'olivera vella i grisa' (“Olivera”)—, parlen de la humanitat fent coses estranyes (“Persones”), s'enfronta a les pròpies "Gelosies" (“Envejosa”) i es dedica 'un encanteri per fugir' de tot allò que li desagrada. La posada en escena és despullada i aquest de Vic ha estat el primer tast amb públic de la nova proposta.
La profecia és clara per a Júlia Colom i els artistes del Mercat que s'atreveixen a fer créixer les seves propostes: "Es camí amunt", sempre amunt. I així, que Júlia Colom voli; que la "Paloma negra" que canta Lucia Fumero a capella amb Payés, Datzira i Fernàndez desplegui les seves ales pel món; i que l'ocell "Asa branca" que canta Namina trobi on arrelar i fer-hi niu, vingui l'abundància i es faci justícia: la que també els músics i la seva música puguin brillar tot l'any.