Ahir a Razzmatazz es va celebrar el tercer concert-homenatge al productor i guitarrista Marc Grau, però amb l'efemèride especial que enguany s'han complert els 25 anys de la seva mort. Impulsat pels seus fills Joan i Marc, l'acte es va obrir precisament amb la formació de Marc Grau Jr amb la cançó "Shadows". També la conductora de la vetllada era de la família, la neboda del productor musical i filla de Xavier Sardà, la periodista Helena Sardà Grau.
 
El primer artista fora de la família que va aportar el seu gra de sorra va ser el cantant del Baix Llobregat Alfred García, que tot i no haver conegut l'homenatjat sí que coneixia la família i va voler interpretar dues boniques cançons a guitarra i veu: "Crema la nit" i "Els teus ulls". Després van desfilar formacions encapçalades per músics amics de l'època de Marc Grau, com el teclista Pantxulo Jornet que va actuar amb els seus fills Paula i Adrià sota el nom de The Hornets.
 
Una de les aparicions més sonades va ser la de la reunida banda Umpah-Pah. Com va dir el guitarrista Pau Marquès, a manca de no poder tenir la veu principal, podia cantar "Nina ensucrada" i la seva tonada del 'no et suïcidis hauràs de fer l'amor', però no pas encarar "La catximba i els rostolls d'Angelina", que va deixar en safata per a Gerard Quintana, que la va brodar, i on fins i tot es van afegir en un divertit cameo Pemi Fortuny i Lluís Gavaldà fent uns cors espontanis. Al final del tema també van fer corejar el públic assistent dividint el vers 'Fum verd fosc' i 'anem fumant'. En tot cas, va ser la cançó que, tot corejant 'dorm dorm dorm', va despertar del tot l'auditori de la nit. 
 
Vindrien més moments intensos, sempre amb alguna guitarra rockera de protagonista. Pemi Fortuny de Lax'n'Busto va aixecar del tot la platea amb "La meva terra és el mar" i "Miami Beach", i Gerard Quintana va seguir donant moments àlgids amb "Podré tornar enrere" (i aquell 'podré tornar enrere, quan sigui massa tard' que planteja ja certa malenconia que empeny al carpe diem vital) i l'himne generacional "L'Empordà" de Sopa de Cabra.
 
Per la seva banda, Quimi Portet va recordar els petits i els grans concerts que van compartir amb Marc Grau i va oferir "Tinc una bèstia dintre meu" (on bé podria evocar el càncer de pulmó que es va endur el guitarrista homenatjat), la sempre preciosa "Flors i violes" i l'alegre "La rambla". Portet, que va actuar acompanyat de Jordi Busquets a la guitarra, Juan Celada a la bateria i Txell Rovira al baix, va agrair a la família de Marc Grau i al públic que col·laborés amb la lluita contra el càncer, ja que els beneficis del concert van a la recerca que en fa l'Hospital Clínic. 
 
El pop menys rocker i més polit el va abordar Joan Masdéu, qui va recordar el bon humor de Marc Grau a l'època que van coincidir en la producció de Whiskyn's i va interpretar les cançons "El carrer dels jocs florals" i "No en tens prou". Masdéu no ho va dir al públic, però ben segur que també va pensar i homentjar en José Luis Sánchez (1992-2024), baixista dels primers Whiskyn's que va morir a causa d'esclerosi múltiple fa un parell de setmanes.
 
Les actuacions de la nit es van alternar —amb canvis molt ràpids i fluids— amb cançons on, d'una manera o altra, Marc Grau hi havia deixat la seva petjada: des de "Disneylandia" de Los Burros al "Superfort" de Josmar (que va servir per fer la foto final de família), passant per altres cançons emblemàtiques com "Emiliano Zapata" de Lax'n'Busto o "El boig de la ciutat" de Sopa. 
 
I Helena Sardà Grau va presentar la cirereta final. El grup que va fer que "Marc Grau es renovés als escenaris, fent que se l'anomenés tiet, germà i el quart Pet". Van oferir, efectivament, la traca final Els Pets, amb les cançons "Una estona de cel" (per tocar el cel musical de qui s'homenatjava) i "S'ha acabat", amb el solo interpretat per Marc Grau Jr. I parafrasejant Els Pets, cal dir que tant el públic com els músics a l'escenari vam morir més o menys d'enyorança perquè Marc Grau no és aquí. Tampoc la joventut, però sí la música.