Marc Grau va formar part d’una generació de músics catalans que no van tenir gaire sort. Massa joves per la moguda de l’ona laietana (no eren de l’òrbita del Zeleste) i massa grans per la nova fornada del rock fet en català. Però això, per a Marc Grau mai no va ser cap problema, al contrari. Va saber guanyar-se el respecte tant dels músics de la seva generació, com dels més grans i dels més joves. La seva professionalitat en tot moment, el seu bon humor, la seva afabilitat en el tracte, la seva constància i meticulositat en la feina, són les virtuts que més en destaquen els qui han conviscut amb ell.
ANYS 70
- A principis de la dècada, Marc Grau forma la seva primera banda, Marcmus, amb un bateria francès afincat a Catalunya. Aproximadament el 1973 entra en aquest grup el teclista Josep Lluís ‘Panxulo’ (col·laborador als directes de Lax’n’Busto) i al cap d’un any i mig, el grup es dissol. En surt una banda de jazz-rock, Sarabanda que, al marge de Grau i ‘Panxulo’ també compta amb la presència de Quim ‘Benítez’ Vilaplana (posteriorment bateria a grups com Los Burros, El Último de la Fila i Sau). Aquesta banda va ser l’embrió del grup que havia d’acompanyar Rocky Muntanyola (Jordi Batiste).
1980
- Es publica el primer (i únic) disc de Muntanyola. L’acompanyen Marc Grau, Lluís Murillas, ‘Pelu’ Gardeta, Toni Saigi ‘Chupi’ (anys després teclista a Els Pets) i Quim ‘Benítez’ Vilaplana. Marc Grau seria el guitarra de Rocky Muntanyola fins al 1983.
1981
- Rocky Muntanyola substitueix Jaume Sisa a l’obra de Dagoll Dagom, La nit de Sant Joan.
Marc Grau amb Sisa
- El cantant s’emporta dos membres del seu grup al teatre: Marc Grau i ‘Panxulo’. Marc Grau grava algunes guitarres al disc Nit de Sant Joan (Edigsa, 1980), de Sisa, basat en l’obra de teatre de Dagoll Dagom.
1982
- Rocky Muntanyola fa la seva temporada més exitosa amb una seixantena de concerts.
- Marc Grau posa la guitarra elèctrica al disc Barcelona postal (Edigsa, 1982) de Jaume Sisa.
1983
- L’1 de gener es fa el darrer concert de Rocky Muntanyola i l’Orquestra Diagonal.
- Marc Grau grava totes les guitarres del disc Roda la música (PDI, 1983) de Sisa. A més, signa els arranjaments de tres cançons: “A casa l’astronauta”, “Dumbo, dumbito” i “Roda la música”.
- Grava Rebuznos de amor (Belter, 1983), amb Los Burros. Comença a acompanyar en directe el cantautor galàctic Jaume Sisa.
1984
- Marc Grau participa en l’enregistrament disc de Jaume Sisa, Transcantautor: Última notícia (PDI, 1984) abans del seu exili voluntari i signa els arranjaments d’una cançó: “Doble vida”.
- Dona classes a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, fins al 1987.
1985
- Participa en uns pocs concerts esporàdics de Rocky Muntanyola.
Marc Grau amb Rocky Muntanyola
1986
- Participa en l'enregistrament d’Enemigos de lo ajeno (PDI, 1986), segon disc d’El Último de la Fila. Es converteix en el guitarrista de directe de la banda.
- Compon la sintonia del programa El bosc de Gori Gori per a TV3.
1987
- Surt el disc Nuevas mezclas (PDI, 1987) d’El Último de la Fila, on fa de guitarrista.
- Produeix el primer disc de La Madam, Sense pressa (PDI, 1987).
- Compon la sintonia del programa Cinc i acció per a TV3.
1988
- El Último de la Fila treu al mercat Como la cabeza al sombrero (PDI, 1988) en què no participa Marc Grau que, en canvi, sí que toca la guitarra a la gira de presentació del disc.
- Produeix el maxi Creus que és una bona idea? (PDI, 1988) de La Madam.
1989
- Continua la gira amb El Último de la Fila per l’Estat espanyol i francès.
El Último de Fila amb Marc Grau Foto: Xavier Mercadé
- Produeix el segon llarga durada dels sabadellencs La Madam, Micos i mones (DiscMedi, 1989).
1990
- Grava Nuevo pequeño catálogo de seres i estares (PDI) amb El Último de la Fila.
- Entra en contacte amb Sopa de Cabra i els produeix el segon disc, La roda (Salseta Discos). Aquest àlbum es convertirà en el primer disc d’or del rock en català.
1991
- Produeix dos discos més de Sopa de Cabra: el directe Ben endins (Salseta Discos)—en què també fa un solo de guitarra a la cançó “Podré tornar enrere”—, que es converteix en el disc de més èxit de la història del rock en català amb prop de 100.000 còpies venudes, i el recull Somnis de carrer (Salseta Discos).
- També produeix el primer disc d’Umpah-Pah —Raons de pes (Salseta Discos)—, el segon de Lax’n’Busto —Lax’n’Busto— (DiscMedi) i el tercer de La Madam, 1991 (DiscMedi).
- Coneix Els Pets i entra en la producció del disc Calla i balla (DiscMedi), on a més fa el solo a la cançó “S’ha acabat”. Rep el premi Altaveu per la seva tasca com a productor exaequo amb Pep Sala.
- Compon la sintonia del Club Súper 3 per a TV3.
1992
- Deixa El Último de la Fila.
- Produeix el disc Fruits sex (DiscMedi) d’Els Pets i s’afegeix a aquesta banda com a guitarrista, amb qui fa el primer concert el 25 de juliol.
- Produeix el segon disc d’Umpah-Pah, Bamboo Avenue (Salseta Discos) i participa com a guitarrista al tema “Per què ser gran?” inclosa al miniCD Inurted (DiscMedi) de Lax’n’Busto.
- És el productor del single Yo quiero un TBO de Ricardo Solfa i Pascal Comelade, sintonia del Saló del Còmic de Barcelona. Fa les bases musicals i els arranjaments per als esquetxos que Ricardo Solfa canta al programa Betes i films de TV3.
1993
- Participa en la gira Tour Nem-hi d’Els Pets.
- Produeix els discos Mundo infierno (Ariola) de Sopa de Cabra, Qui ets tu? (DiscMedi) de Lax’n’Busto, T’ho diré mil vegades (DiscMedi) de Bars (en què fa un solo de guitarra a la cançó “Foc al cor”) i Cap de setmana (DiscMedi) d’Els Pets.
1994
- Produeix els discos Bordell (RCA)—en què fa un solo de guitarra al tema “Lau Teilatu”— i Triquiñuelas al óleo (RCA) d’Umpah-Pah, i Brut natural (DiscMedi) d’Els Pets.
- Compon les sintonies i els jingles de Los 40 principales-El top de Europa i El Terrat, així com noves sintonies per a Ràdio Barcelona i la Cadena Ser a Catalunya.
1995
- Produeix i posa les guitarres al primer disc de Nina, Començar de zero (DiscMedi). També hi signa 4 cançons: “Embolicats”, “Demana’m el que vulguis”, “Fugir” i “Rambles avall”.
- Amb Els Pets participa en la Gira cua, durant la qual s’enregistra el disc Vine a la festa (DiscMedi), que també produeix. Des de llavors és considerat el ‘quart Pet’.
- Intervé al disc Palabra de guitarra (RCA), idea de Joan Bibiloni, que comparteix amb altres guitarristes de nivell com Toni Pastor, Jordi Bonell o Raimundo Amador.
1996
- Produeix el darrer disc d’Umpah-Pah, La columna de Simeón (RCA) —en què també toca la guitarra elèctrica i l’acústica i fa un solo a la cançó “Sueño dormido”— i el primer de Mucho Gusto —Mucho Gusto (Magna Music)—, grup liderat per l’exMadam Aleix Creus.
- Participa amb una versió de “Like a Hurricane” al recopilatori d’homenatge a Neil Young, Com un huracà (DiscMedi). D’aquest disc també produeix el tema “Candidat” d’Els Pets.
1997
- Produeix i grava guitarres al disc Bondia (DiscMedi) d’Els Pets. El mateix any que llança al mercat el seu primer i únic disc en solitari Instrumental (DiscMedi).
- Coprodueix juntament amb Joan Reig el tercer disc de Whiskyn’s, Lila (DiscMedi), on també posa els teclats i fa palmes a la cançó “Lila”.
- Compon la sintonia de Motor a fons per a TV3.
1998
- Fa la gira Bondia amb Els Pets.
- Produeix el disc Sí (DiscMedi) de Lax’n’Busto.
- Posa la guitarra a tres cançons del disc d’Ocults Petites coses (DiscMedi): “Ones, “Algun dia” i “Petites coses”.
- Compon la música de Josmar, “És superfort” (Blanco y Negro) que l’equip de Malalts de tele converteix en èxit mediàtic. A més, també compon les sintonies dels programes Malalts de tele i Sense títol S/N.
- El 25 d’abril fa el darrer concert amb Els Pets al Tirant de Rock de València.
- A l’estiu, suspèn la seva actuació al Festival Grec a causa de la malaltia que se li detecta: un càncer de pulmó i comença un tractament als Estats Units.
1999
- Produeix el setè disc d’Els Pets, Sol (DiscMedi).
- Mor a Barcelona el dia del seu sant, 25 d’abril, després d’una llarga malaltia. És incinerat l’endemà al cementiri de Collserola després d’una cerimònia laica en què s'hi acomiaden nombrosos músics i amics.
- El festival Senglar Rock 99 de Prades porta aquell any la dedicatòria ‘Memorial Marc Grau’ i és previst que, per primera vegada, s’interpretin en directe les seves cançons.
Article extret del reportatge publicat al número 47 d'Enderrock (juny, 1999).
.jpg)
