Névoa: «Aportem un punt de mediterraneïtat a les cançons d’Amália Rodrigues»

Avui es publica Vol.3. Paraula d’Amalia (Temps Record), un disc de Névoa i Vicenç Solsona que reprèn deu cançons d’Amália Rodrigues. El disc es basa únicament en cançons amb textos de la mateixa fadista. En parlem amb la cantant barcelonina especialitzada en aquest gènere popular portuguès.

  
D’aquest projecte n’hem sentit a parlar molt de temps. Finalment, s’han conjurat els astres i ja el tenim aquí!
L’any 2019 va fer 20 anys que es va morir l'Amália i potser hauria estat el moment de fer-ho, però jo estava enredada amb una altra cosa. I després va venir la pandèmia, i després s’ha anat allargant tot. Al final, ho vam començar a tirar endavant encara que no hi hagués cap aniversari concret. La casualitat ha fet que surti ara que fa 25 anys de la seva mort, però el repertori el vaig pensar el 2022 i el vam estrenar el 2023. A mi, l’Amália sempre m'ha semblat un personatge fascinant. I com més la coneixes, més ho és.

Potser el més característic del disc és que tots els textos són d'ella.
Ja hi havia diversos discos d'homenatge basats en el seu repertori; jo mateixa en vaig fer un amb cançons mítiques l'any 2009, quan feia 10 anys de la seva mort. Aquesta vegada, però, he volgut que l’Amália ens parli des dels seus poemes i, per això, li hem donat la paraula perquè ens expliqui ella la seva vida. Són poemes que no estaven pensats per ser publicats ni per ser compartits, sinó que són textos que ella escrivia com si fos un diari. Al final, la van convèncer perquè comencés a cantar-los, però ella ja era molt gran. A banda d'ella, crec que ningú més ha fet un disc d’aquestes característiques. M’ha semblat bonic donar-li la paraula i, per aquest motiu, el disc es diu Paraula d’Amalia.

Que aporta una veu catalana com la teva, en un repertori com el d’Amalia Rodrígues?
Ningú fa aquestes cançons com el Vicenç Solsona i jo. Tenim una manera de treballar que deixa molt espai també a la improvisació. Ell ve del jazz i hi ha tota una cosa per sota que transpira aquest ambient jazzístic. Per exemple, molts temes són ad libitum i als directes tens més espai per expressar com et sents en aquell moment. I això fa que segons com estàs, connectius amb la cançó d'una manera o d'una altra. Al final, es tracta d'expressar tot allò que ella va deixar escrit, de fer una mica de mèdium… A més, fem aquestes cançons amb uns altres referents, que si jo fos portuguesa potser no tindria. Jo vinc de la cançó catalana, mentre el Vicenç ve del jazz, i crec que això fa que hi aportem una certa mediterraneïtat.