La cantautora de Vilassar de Mar Rita Payés va presentar aquest passat divendres, a l'Auditori de Girona, el darrer treball De camino al camino (Sony 2024), el tercer de la seva trajectòria. Un disc que, segona la pròpia Payés, vol transmetre la idea de la vida “com una recerca constant per saber què som i qui som, i què hem vingut a fer en aquest món”. Un concepte d'‘aprenentatge etern’ l'artista planteja amb una formació amb un marcat caràcter familiar: el seu company Pol Batlle (guitarra elèctrica), la seva mare Elisabeth Roma (guitarra clàssica), el veterà Horacio Fumero (contrabaix), Juan Rodríguez Berbín (bateria), i el quartet de corda format per Irma Bau (violoncel), Nina Sunyer (viola), i Paula Sanz i Marina Arrufat (violins).
 


Payés es va presentar a Girona damunt d'un escenari majestuós alhora que espectral, que recordava els imaginaris de Terry Gilliam a Tideland (2005); amb dos enormes faigs –recollits pel que va confessar a Canet d'Adri– penjant cap per avall del sostre. Un marc que creava una notòria foscor, i que connotava i subratllava, potser en excés, el caràcter introspectiu de la proposta.
 
La cantant va repassar bona part dels temes del darrer disc, com “Benvingudes”, “El cervatillo”, “Si entras tú”, fins arribar a una participativa “Quién lo diría”, del treball conjunt amb Elisabeth Roma, Como la piel (autoeditat, 2021). Payés es va mostrar convincent amb la veu i el trombó, envoltada per una formació que sap acolorir el directe amb una paleta ben singular. Del classicisme de Roma a l'experimentació sonora de Batlle, passant per la mestria de Fumero, la discreció de la bateria de Rodríguez Berbín, o la preciosa imprevisibilitat del quartet de corda a “Tantas cosas”, que va comptar amb l'únic acompanyament de les cordes. Un cant alliberat que es mostra segur i lliure en aquest aprenentatge que descriu com etern.
 
“No és la llum”, amb la veu solista de Pol Batlle, va donar pas a “Se transformará”, un tema arranjat pel mallorquí Toni Vaquer amb un cert aire a “My Favorite Things”, i que va comptar amb un esplèndid solo de contrabaix de Fumero. “Alma en vilo", una composició del seu germà Eudald Payés, que va avançar l'ànima més experimental de la proposta amb “Loca mente”.
 
L'escenografia va proposar un petit set acústic de Payés i Roma a duo de guitarra per interpretar “Nana per les mamas”; i amb l'afegitó de Batlle per completar el triangle familiar, “Juna”, una cançó en anglès dedicada a la seva filla. Desfet el petit combo, la cantautora va presentar “El panadero”, una cançó que neix de la "Zamba de Juan Panadero”, de Manuel Castilla i ‘Cuchi’ Leguizamón, que també cantava el Dúo Salteño. El tema explica la història d'un anarquista nascut a Eivissa i emigrat a Argentina, que tenia una fleca sempre oberta i que a la nit oferia el pa gratis a tothom que no podia comprar-lo. Una cançó que va descobrir-li Lucia Fumero i que va dedicar "a la gent generosa que et mima".