La cantant Leila Montes és una de les grans veus del neosoul barceloní. Amb el seu projecte Leilassound acaba de publicar, després de gairebé una dècada, el tercer treball discogràfic sota el nom de Nostalgicoholic (Autoproducció, 2024). Un disc diferent, tant en el format com en l'estil, que presenta una col·lecció de cançons que es mouen en diverses direccions estilístiques com el neosoul, el gospel, el pop, el jazz, el blues, el funk o l'R’n’B. Hem parlat amb ella de la nova aventura musical que engega aquest 2025 i que es presentarà en directe el 29 de març a la sala Jamboree. 



'Nostalgicoholic', surt 9 anys després del teu darrer disc, 'Black Roses'. Per què has trigat tant a publicar un nou treball?
Per molts motius. Per una banda, qui porta endavant un projecte propi sap com d'exigent i esgotador és fer-ho. L'autoproducció implica molta intensitat. Per altra banda, jo composo I produeixo bastant per a teatre musical i altres artistes i això m'implica molta dedicació i temps. Però sobretot perquè l'etapa de composició i preproducció és la que la més creativa i més m'atrapa. Tot i que el directe em fascina, és en la composició on jo volo.

Ets molt exigent amb la teva feina i per això t’ho prens amb calma?
Sí, soc molt exigent i a la vegada molt caòtica. El caos compensa l'exigència. Quant al fet d'agafar-m'ho amb calma, a part de pels motius que ja he dit abans, és perquè estic intentant que sigui una filosofia de vida, no només amb la música.

I quines diferències podem trobar entre aquest disc i els dos anteriors?
Aquest nou disc és el més eclèctic dels tres que he publicat. He fet el que m'ha donat la gana, sense prejudicis i sense pors. Ha primat més la necessitat d'expressar-me que l'ambició de fer alguna cosa en concret.



Com dius, 'Nostalgicoholic', podem trobar pop sofisticat, R&B, neosoul… I fins i tot música llatina a “Una historia perdida”. Leila s'ha convertit en una una artista totterreny?
Ni de bon tros. El que passa és que gaudeixo amb molts estils i quan m'expresso musicalment surten influències d'aquí i d'allà. Quan componc m'encanta divertir-me, i això forma part del meu caràcter.

També has optat per fer un disc trilingüe, en català, castellà i anglès. Cada cançó et demana un idioma concret o forma part de la inspiració del moment?
Sempre havia compost en anglès pels referents que escoltava, i perquè m'ha anat bé amagar-me darrere d'un idioma, però cada cop més necessito escriure en català i castellà, escoltar en aquests idiomes i dir les coses més directament. També cada llengua té la seva pròpia musicalitat i això és molt divertit.

En aquest nou treball heu optat per un format diferent, heu optat per substituir la galeta del CD per un USB. Per què?
El 90% de la gent que conec no té reproductor de CD i vam pensar que, tot i la part romàntica del CD, volíem fer alguna cosa diferent i que la gent pogués utilitzar. Això també ens donava l'oportunitat d'incloure un vídeo, un llibret i fotos. De tota manera hem optat el format físic sigui el d'un CD en l'aspecte però amb un USB, en lloc de la galeta a l'interior.



La producció del disc ha anat a càrrec de Charlie Moreno, un dels músics amb més prestigi dins del món del funk i soul de casa nostra. Per què has confiat en ell pel resultat final del disc?
Primer, perquè és un gran músic i, segon, perquè és una gran persona. Tant professionalment, com personalment és generós i respectuós. Treballar amb ell és molt fàcil i hi posa tota la seva energia i el seu talent al 200%. No només ha tocat el baix i produït el disc, també ha composat un dels temes, “Down In My Soul”, una cançó preciosa amb uns convidats de luxe com Javier Canales.

'Nostalgicoholic' és un disc coral on ha participat molta gent. T'agrada rodejar-te de bons amics amb qui us enteneu a la perfecció?
Per fer música no hi ha res que m'agradi més. Tocar amb amics em fa molt feliç i compartir la música amb gent que estimes crec que és insuperable. Valoro molt la confiança i la bona energia.

També aquesta nova gravació desprén nostàlgia des de la portada a les cançons. Et consideres una persona melancòlica?
Molt poc melangiosa i molt nostàlgica. La melangia implica tristesa i desgana, i la nostàlgia no, i pot ser molt agradable. M'agrada mirar al passat perquè és part de mi i jo en soc una conseqüència d'ell.