Mor Peter Yarrow, el pare de «Puff, el drac màgic»

Peter Yarrow es va donar a conèixer a tot el món quan juntament amb Paul Stookey i Mary Travers van formar Peter, Paul and Mary. Les seves veus van popularitzar gran quantitat de cançons que avui han esdevingut estàndards del folk americà: “Lemon Tree”, “Where Have All the Flowers Gone”, “Blowin' in the Wind”, “The Times They Are a-Changin”, “Day Is Done”. Les seves versions d’algunes peces de Bob Dylan, per exemple, van assolir l’èxit fins i tot abans que ho fessin en la veu del seu creador. Però si hi ha una cançó que ha marcat la imatge del trio és “Puff the Magic Dragon”. Amb lletra de Yarrow, la cançó ha estat versionada en moltíssims idiomes i forma part de la banda sonora sentimental de diverses generacions. El seu creador, Peter Yarrow, ha mort a Nova York als 86 anys en no poder superar un càncer de bufeta.


La història de la cançó “Paf, el drac màgic” ha colpit diverses generacions des que va ser enregistrada pel trio nord-americà Peter, Paul and Mary a principi dels anys seixanta. En català ha tingut una gran acceptació fins al punt que molta gent es pensa que es tracta d’una cançó tradicional. Adaptada per Ramon Casajoana i popularitzada per Falsterbo, la peça és un cant a la infantesa perduda, que connecta amb tot tipus de públic, especialment amb els més petits.

La història del drac que es va fer amic d’un nen ha traspassat fronteres lingüístiques i generacionals. Per tal d’explicar-la bé cal remuntar-se a l’any 1936, quan el poeta nord-americà Ogden Nash va escriure “The Tale of Custard the Dragon”, un poema infantil en el qual, a més d’altres personatges, hi apareixien un drac i un pirata. Vint-i-tres anys més tard, un altre jove poeta, Lenny Lipton, estudiant de la Universitat Cornell a l’oest de l’Estat de Nova York, es dirigia a casa d’un amic. Feia poc que havia llegit el poema de Nash i això l’havia esperonat. Al seu cap hi bullia una altra història que també tenia un drac com a protagonista. I, quan va arribar, Peter Yarrow, que compartia pis amb l’amic de Lipton, li va deixar la màquina d’escriure perquè escrivís el poema que duia al cap.


El poema parlava d’un nen i un drac que es feien amics. L’amistat durava fins que el nen es feia gran. Posteriorment, Yarrow hi va fer alguns retocs i va convertir el poema en cançó. Al poema original, Lenny Lipton hi havia afegit una estrofa en què el drac trobava un altre nen amb qui seguir jugant, tot i que no va formar part de la cançó original. La cançó es va incloure al segon disc de Peter, Paul and Mary, (Moving) (Warner, 1963) i va ser un èxit immediat.

A Catalunya, l’estiu del 1967, el cantant Ramon Casajoana s’havia trencat una cama. Sense poder sortir al carrer i havent de guardar repòs, el jove va dedicar-se a tocar la guitarra i a traduir algunes cançons en anglès que li agradaven mentre era a casa. D’aquesta manera van néixer les versions catalanes d’“Escolta-ho en el vent”, “El soldat universal” o “El dia que el vaixell vindrà”.  I també “Puff the Magic Dragon”. De manera gairebé paral·lela, Delfí Abella també l’havia adaptat, en una versió que va enregistrar El Grup de 3 i que es va titular “Puff, el bon drac màgic”.


A Casajoana encara li crida l’atenció la reacció del públic: “Em sorprèn que tots els infants s’identifiquin amb el drac i cap amb el nen de la cançó. Ploren perquè el drac està trist després d’haver marxat el seu amic. Ningú no empatitza amb el nen de la cançó”. Per la seva banda, Falsterbo la considera la cançó de més èxit del seu repertori, però no sap recordar en quin moment se’n va adonar: “No hi ha cap moment concret, però ens va cridar l’atenció que la gent la cantava sencera, de dalt a baix. Amb les altres no passava, només cantaven la tornada... I, de seguida, la vam posar al final dels concerts”, diu el cantant Eduard Estivill.

A l’apartat de les anècdotes, Estivill fa una confessió: “Fa uns anys vam anar a veure Peter, Paul & Mary a Chicago, als Estats Units, i quan estàvem intentant que ens deixessin entrar al backstage, es va obrir l’ascensor i va aparèixer Peter Yarrow. Ens vam fer una foto i li vam explicar que cantàvem ‘Paf’ en català i va sortir molt content. Al·lucinat, però content. Va ser molt emotiu”.


I un darrer apunt sobre la denominació del drac. Ramon Casajoana va mantenir el nom escrit amb grafia anglesa (‘Puff’), mentre que Falsterbo el va catalanitzar (‘Paf’). “En algun disc hi hem posat Puff perquè ens hem equivocat. En català ha de ser Paf”, conclou Estivill.

L'èxit en català de la versió de Ramon Casajoana és tan gran que ha estat multiversionada. Se'n coneixen gairebé una setantena de versions en tot tipus d'estils musicals.