El Nadal de 2021, els germans Miquel i Guillem Martí van donar a conèixer la seva música amb el primer disc d'un nou projecte de mètal alternatiu: Manacore. Aquest passat Nadal, els dos germans s'han refundat en el nou projecte DGXR (Dos Germans X Rock) i han publicat un primer EP titulat Lluny del món (Dark Corner, 2024), que segueix les coordenades del mètal alternatiu de la seva anterior formació. Avui, estrenem el videolyric d'un dels seus temes, "Això ningú ho escoltarà", i en parlem amb ells.
De què parla "Això ningú ho escoltarà"?
Tracta sobre la soledat que suposa fer música sense banda a dins un estudi, sense el punt de vista extern d'altres components, al contrari com van ser els nostres inicis. Però també parla de com d'afortunats ens sentim de tenir l'estudi, el temps i les ganes de seguir produint cançons, tot i saber que poca gent les escoltarà.
Per què vau decidir abandonar el projecte de Manacore i crear DGXR? Quines són les principals diferències entre tots dos projectes?
En realitat podríem dir que es tracta del mateix projecte amb un canvi de nom i estètica. Des del 2012, hem estat fent el rock-grunge més obscur possible i van sorgir les ganes de fer un cop de timó. Tot i que podríem encaixonar DGXR i Manacore dins el mateix estil, hem intentat incorporar línies més melòdiques, més elements de música electrònica i un missatge menys fosc.
A Manacore hi cantava Joan Adrià Pistola, mentre que ara no compteu amb un vocalista extern. Com heu treballat les veus aquest cop?
De forma diametralment oposada. Amb en Joan, primer solíem compondre la part instrumental dins l'estudi i després li ho passàvem perquè hi afegís la seva veu. En canvi, aquest cop en Guillem ja venia de casa amb una idea de cançó amb veu composta amb la guitarra acústica, i a partir d'aquí dins l'estudi intentàvem transportar-ho a format elèctric. La decisió de canviar de cantant no fou provocada en absolut, sinó que les noves cançons varen néixer arran de la melodia que ja havia compost en Guillem i, per tant, no va quedar més remei que les acabés cantant ell.
El disc respira molt un aire de mètal alternatiu i de nu mètal de principis dels 2000. En quins artistes d'aquests corrents us heu inspirat?
Les influències dels 90 i dels 2000 sempre hi seran, ja que ens van marcar molt en plena adolescència. Però la nostra intenció no és tornar a cap època passada. Últimament, estam escoltant grups com L.S. Dunes, Bring Me The Horizon o Northlane. I en l'àmbit local, na Maria Jaume.
El disc es traslladarà en directe?
No, és un projecte d'estudi entre dos germans, i no hi ha previsió de muntar cap banda. Qui sap si algun dia ens envalantonam a fer un unplugged, que en realitat és el format en el qual van néixer les cançons.
De què parla "Això ningú ho escoltarà"?
Tracta sobre la soledat que suposa fer música sense banda a dins un estudi, sense el punt de vista extern d'altres components, al contrari com van ser els nostres inicis. Però també parla de com d'afortunats ens sentim de tenir l'estudi, el temps i les ganes de seguir produint cançons, tot i saber que poca gent les escoltarà.
Per què vau decidir abandonar el projecte de Manacore i crear DGXR? Quines són les principals diferències entre tots dos projectes?
En realitat podríem dir que es tracta del mateix projecte amb un canvi de nom i estètica. Des del 2012, hem estat fent el rock-grunge més obscur possible i van sorgir les ganes de fer un cop de timó. Tot i que podríem encaixonar DGXR i Manacore dins el mateix estil, hem intentat incorporar línies més melòdiques, més elements de música electrònica i un missatge menys fosc.
A Manacore hi cantava Joan Adrià Pistola, mentre que ara no compteu amb un vocalista extern. Com heu treballat les veus aquest cop?
De forma diametralment oposada. Amb en Joan, primer solíem compondre la part instrumental dins l'estudi i després li ho passàvem perquè hi afegís la seva veu. En canvi, aquest cop en Guillem ja venia de casa amb una idea de cançó amb veu composta amb la guitarra acústica, i a partir d'aquí dins l'estudi intentàvem transportar-ho a format elèctric. La decisió de canviar de cantant no fou provocada en absolut, sinó que les noves cançons varen néixer arran de la melodia que ja havia compost en Guillem i, per tant, no va quedar més remei que les acabés cantant ell.
El disc respira molt un aire de mètal alternatiu i de nu mètal de principis dels 2000. En quins artistes d'aquests corrents us heu inspirat?
Les influències dels 90 i dels 2000 sempre hi seran, ja que ens van marcar molt en plena adolescència. Però la nostra intenció no és tornar a cap època passada. Últimament, estam escoltant grups com L.S. Dunes, Bring Me The Horizon o Northlane. I en l'àmbit local, na Maria Jaume.
El disc es traslladarà en directe?
No, és un projecte d'estudi entre dos germans, i no hi ha previsió de muntar cap banda. Qui sap si algun dia ens envalantonam a fer un unplugged, que en realitat és el format en el qual van néixer les cançons.


.jpg)








.gif)


