Als 15 anys, la cantant pratenca Irene Poncela va iniciar el projecte Poncelam i, des d’aleshores, ja ha enregistrat tres EPs en castellà. Amb el primer llarga durada, No certificada (Propaganda pel Fet!, 2025), busca consolidar la seva carrera de pop d’autora.



'No certificada' és un nou inici per al teu projecte?
El disc és un punt i a part en la meva carrera. Fins ara no estava preparada, perquè m’estava trobant com a artista. Feia la música que em venia de gust sense encasellar-me en res. Ara sento que he trobat el meu camí, he trobat un estil concret que puc mantenir i que m’agradaria continuar els propers anys.

El disc parla d’amor i de desamor, però també de la família i de les pressions de la indústria musical. Com encaixa tot en un sol treball?
Al principi vaig plantejar el disc molt tancat, amb una temàtica unificada, però mentre el feia em vaig adonar que volia abordar més qüestions. Al final ha quedat un treball que parla de moltes coses diferents, però que també té sentit de dalt a baix. M’agrada, perquè he pogut mostrar una Irene més adulta.

El senzill de presentació, “Bien”, és també la cançó que tanca el disc. Què buscaves amb aquesta idea?
Segurament “Bien” no funciona com un senzill en l’àmbit radiofònic, però és el tema que em representa millor. Parla de mi, del meu entorn i del que m’ha passat, i em va semblar la millor manera d’introduir el disc abans del llançament.