Ahir es va estrenar a 3Cat la segona temporada de Jo mai mai, la ficció juvenil de 3Cat on la música en català n'és un eix central. Després d'una exitosa primera temporada amb un final obert, la sèrie reprèn la història de les Guilles on es desvelarà el destí de la Mai i s'incorporaran nous personatges a les colònies.

Durant aquesta segona edició, així com a la primera, hi haurà fragments musicals per potenciar els moments emocionals de la trama. Aquesta temporada comptarà amb versions d'Umpah-Pah, Txarango, Oques Grasses i Al·lèrgiques al Pol·len, Figa Flawas o Andreu Rifé, entre d'altres. Parlem amb Uri Garcia, director de la sèrie.



Com s’ha produït el procés de selecció de les cançons? Les cançons s’han adaptat al guió o el guió s’ha adaptat a les cançons?
Les cançons les triem sempre des del guió i pensant en un moment concret de la trama. Els moments musicals apareixen a Jo mai mai per a fer créixer i potenciar emocions dels personatges. Mirem de detectar quin és el moment important on veiem que la música pot ajudar-nos a potenciar un sentiment d’un personatge o un pensament concret: pot ser amor, pot ser angoixa, pot ser por... i ens posem a buscar temes catalans amb una lletra que sumi. És una feina d’equip entre la gent de guió, direcció, el nostre productor musical Marc Martin i l’equip de JBC, que ens assessora en aquest sentit. L’objectiu, al final, és trobar temes dels darrers 30 anys de la música catalana que funcionin per a cada moment i adaptar-los a la sèrie. I hi ha molt on triar, clar!

'Jo mai mai', per tant, és una sèrie musical?
No, no pensem que Jo mai mai sigui una sèrie musical sinó que té moments musicals integrats narrativament a la trama perquè la música és un gran potenciador d’emocions. És una manera de fer que trobem sovint al cine o en sèries com Euphoria, on de tant en tant fan servir aquest recurs cinematogràfic. A nosaltres ens encanta i en posem un a cada capítol. Sobretot la premissa és que el clip mai no et deixi indiferent com a espectador i que sempre siguin moments que et marquin.



En comparació a la primera temporada hi ha una reducció notable en la quantitat de cançons versionades, de 16 a 8, a què es deu aquesta decisió?
Els capítols de la temporada 2 de Jo mai mai són més curts, ja que ara duren 30 minuts. Ara mateix és una tendència global a les plataformes fer les sèries amb capítols més curts. Veus un capítol, s’acaba i vols seguir veient-ne més. Creiem que és una durada que li escau molt al nostre projecte i la decisió va venir sola: si reduíem els minuts dels capítols era normal que reduíssim la quantitat de cançons. Veient el resultat final de la temporada, creiem que vam encertar. Els moments musicals ara són més icònics.

S'hi versiona Umpah-Pah, Figa Flawas, passant per Txarango, Suu, i l'emergent Juls. La tria de cançons vol reforçar una aposta intergeneracional?
Totalment. Tal com dic que busquem cançons segons el guió i la trama, també puc dir que fem un esforç per no repetir-nos ni en els músics que versionem ni en les èpoques. Per exemple, des de la temporada 1 volíem tenir alguna cançó d’Umpah-Pah a la sèrie, perquè en som molt fans, i en aquesta temporada ho hem aconseguit. A més, crec que la versió que n’hem fet, molt més fosca i opressiva, queda espectacular al capítol. Per anar a l’altre extrem, la versió del "Mai més" de la Juls és una aposta clara per a una cantant emergent. Temàticament, el tema entrava tan bé a la trama de la sèrie que vam decidir-nos a versionar-lo. És un himne i el moment "Mai més" a la sèrie té un pes clau. 


Heu fet una versió de “Fil de Llum”, d'Andreu Rifé, una de les cançons icòniques d'una de les sèries juvenils més exitoses de la mateixa casa, 'Polseres Vermelles'. Com es tracta una cançó tan connotada per una altra sèrie?
L’elecció de versionar el "Fil de llum" va venir més donada per l’èpica de la cançó de l’Andreu Rifé que pel fet d’haver estat la banda sonora de Polseres vermelles. Tot i això, si tornar a escoltar el "Fil de llum" fa viatjar a l’espectador a l’època polseres, ens sembla genial. És una sèrie magnífica i un referent indiscutible. Veureu que la versió que interpreta l’Èlia (Berta Rabascall), té un to molt diferent de l'original que esperem que sorprengui molt. És un moment molt tens del capítol 4 i té molta lògica que dins el seu cap ressoni aquest tema mític. El que passa és que acaba tenint un mood molt diferent.

Aquesta temporada compta amb cameos de Figa Flawas, Suu, Al·lèrgiques al Pol·len i Juls, que interpreta la seva pròpia cançó. A què es deu aquesta aposta per la presència dels artistes a la sèrie? Com ha estat treballar amb ells?
L’any passat ja vam tenir el cameo dels The Tyets, que va ser molt divertit, i vam mirar de tenir col·laboracions amb el Joan Dausà i amb Els Pets al rodatge, però era molt difícil per quadrar calendaris. Aquest any volíem seguir buscant aquestes col·laboracions i ha estat un pèl més fàcil de gestionar, ja que hem rodat al setembre. És genial que hagin pogut venir a jugar amb nosaltres i els ho agraïm molt. Sempre apareixen en moments de la trama units al moment musical de la seva cançó i també és una manera de donar-los les gràcies per haver creat temes tan xulos que ens ajuden a fer la sèrie millor.

Les versions les interpreten els mateixos actors de la sèrie. Com és el procés?
Sí, el repartiment de la sèrie interpreta totes les cançons de Jo mai mai, i des del moment de fer càsting era necessari tenir uns actors al repartiment que cantessin. És molt emocionant fer créixer amb ells les cançons a l’estudi. Alguns dels membres del repartiment, com la Berta Rabascall i l’Aleix Otem, estan començant també una carrera musical pròpia. Totes les versions de la sèrie es poden escoltar a les plataformes musicals i tenen un videoclip rodat específicament per a cada tema. És una capa més del projecte Jo mai mai que ens agrada moltíssim i esperem que agradi.



La segona temporada finalitza amb una cançó original, “La força de la Mai”. Per què s’ha apostat per una cançó pròpia per culminar la sèrie?
L’any passat ja ens vam plantejar tenir alguna cançó pròpia a la sèrie, però no acabàvem de trobar el lloc a la temporada, era forçat. Aquesta temporada ho vam veure claríssim. Teníem el moment dramàtic perfecte i ja des de l’equip de guió es va proposar crear un tema per la Mai al capítol 8.

Com ha estat el procés de compondre de zero una peça que s'adeqüés a la trama?
El Marc Martin, músic i productor musical del projecte, ha creat un tema bonic i molt creïble que sembla compost pels mateixos joves de les colònies. És un moment bonic i molt èpic que ens encanta.