Dos anys vos han bastat per dibuixar una bona trajectòria a Mallorca. Portau bé la velocitat del projecte?
Fabi Bover (veu i guitarra): No és el primer projecte de cap dels tres, i per això no ens pressionam gaire. De fet, qui es pot fer més mal en aquest sentit som nosaltres mateixos, no? Simplement anam fent i, cada cop més, ens arriben bons feedbacks tant dels cercles propers com des de fora.
El teu aprenentatge a Manchester com a productor ha influït en les composicions actuals de Negre?
F.B: Completament. Abans, però, ja havia estudiat per ser tècnic de so a Mallorca, cosa que em va obrir un món molt interessant que vaig completar al Royal Northern College of Music. Allà vaig aprendre no només a produir projectes de jazz i orquestrals, sinó també a socialitzar amb la gent de la indústria musical.
Josep Campins (baix): De fet, té molt clar com enfocar les cançons i sovint ens sap dir molt bé tot el que falta o sobra al que tocam.
F.B: Tot i això, des del primer moment, quan amb en Pasqual Marí vàrem xerrar de crear Negre, mantenim la idea de ser uns amics fent cançons, independentment de les virtuts musicals de cadascú.
Dins l’escena musical vos han emmarcat en el synthpop. Vos hi sentiu còmodes, en aquest gènere?
F.B: Sí. Tot i que no ens agraden les etiquetes, entenem que ens les posin. Ara bé, l’altre dia parlant de fer les publicacions a plataformes amb el director d’RGB Suports, Xavi Fortuny, com que no apareixia aquesta catalogació li vaig dir ‘idò posem pop’, que és el que feim.
La victòria al Concurs de Pop-Rock de Palma 2023, que va incloure el Premi Enderrock, va ser un moment clau per a Negre?
F.B: Molt! Veníem del Covers i del Sona9, però el fet de guanyar el concurs ens va generar una motivació extra per tocar més i cercar una bona resposta del públic. I això que hi anàrem sense pretensions, a veure què passava, just per intentar que ens veiés més gent.
J.C: És superrecomanable dedicar energia als concursos. Com a altaveu per a bandes noves és important, perquè si no, on podríem tocar?
El món digital sol obligar a tenir una dinàmica intensa. Portau bé el volum de feina que reclama la indústria?
F.B: Al principi era molt guai perquè fer temes i publicar-los tot d’una era molt fàcil. Amb el temps, quan el projecte ha anat creixent, hem hagut de fer un pla més elaborat per combinar directes, clips, entrevistes, xarxes... tot el que embolcalla la música. I, clar, ja és diferent.
Negre Foto: Biel Martinez
Un esglaó més ha estat signar per RGB Suports. Com va ser?
J.C: Des del primer moment l’empresa Manàngelment ha confiat en nosaltres. Tot i això, l’any passat Pep Suasi –un dels majors responsables del nostre èxit– ja ens va gestionar alguns dels grans directes que vam fer. I això ens va obrir finalment les portes del segell, que ens ha rebut meravellosament.
Com a banda teniu l’energia a punt per encarar un nou cicle?
J.C: Totalment! De fet, no és només un nou cicle per al grup, sinó de la resta de l’equip que ens acompanya des de darrere l’escenari. És important que tots hi creguem de la mateixa manera. En altres projectes hem viscut que no tothom tenia el mateix pes i al final el pla i el grup acabaven trontollant.
Al disc 'Encara un misteri', l’essència de Negre i les noves sonoritats conviuen molt bé. Ha estat cercada, la vostra evolució?
J.C: El disc té un punt més de ‘negror’, perquè tot està molt més meditat. Mantenim el que ja fèiem però més professionalitzat.
F.B: Estem molt contents, tant pel resultat com pel temps que hem dedicat a la creació i producció final dels deu temes. Són cançons molt diverses que mostren millor la personalitat pròpia de Negre i que arribaran a un públic que creim que pot connectar amb nosaltres.
A les Illes Balears ja heu pujat a escenaris de primer nivell. És hora de mirar més enllà?
F.B: Ens agradaria molt dur els nous temes al màxim de gent possible, i això passa per girar fora de les Balears i mostrar el vessant mallorquí del nostre pop al públic català que, de partida, ens pot entendre molt bé. Cada concert el feim amb molt de gust i tot està pensat perquè es pugui gaudir de la manera de pintar música que tenim com a trio, un format que ens permet molta llibertat de moviments.
Hi ha cert debat amb l’ús de backtracks i sàmplers en directe. Com ho veis vosaltres que n’emprau sovint?
F.B: Fa uns anys no s’entenia tan bé com ara. Al cap i a la fi un grup ha de cercar la millor manera de transmetre la seva sonoritat en directe. Es pot connectar un mòbil o un pedal de guitarra, un sàmpler o fer un fragment a cappel·la; la finalitat és trobar el so per connectar amb la gent que ens escolta, i ara el públic està més obert a tot.
Vos heu marcat algun repte a assolir aquest 2025?
F.B: Hem gravat un àlbum pensat per potenciar les coses bones apreses i que hem viscut als escenaris. Visualitzam amb ganes poder agradar a molta més gent... com deim a “Un himne qualsevol” (2023): ‘Sis mil persones cantaven a un mateix lloc un himne qualsevol’.



.jpg)










.gif)


