Després d’un any ple d’èxits i un primer EP, el sextet Classe B presenta l’àlbum Pop bailongu (Satélite K, 2025), amb les col·laboracions de Dan Peralbo i El Comboi, Sexenni i Mayormente Soleado. El conjunt empordanès ha enregistrat un repertori per ballar i cantar a ple pulmó, al ritme d’un nou estil musical que s’ha inventat com a principal senyal d’identitat. Demà, el grup presentarà aquest treball al festival Strenes en una nit molt especial a La Mirona en què també actuaran Boom Boom Fighters i Cookah P. 



Heu batejat el vostre primer llarga durada amb el gènere del qual us considereu uns pioners, 'Pop bailongu'. Quina és la diferència respecte al pop convencional?
Genís Plaja (cantant): El ‘pop bailongu’ és l’estil que hem impulsat des que vam crear el projecte de Classe B. El definim com un gènere musical per a tothom, perquè és pop. Però no és un pop qualsevol, sinó que volem apostar per un pop ballable, divertit i dinàmic. Ens agrada barrejar estils i això fa que a les nostres cançons hi incloguem referències de la música disco i funk dels anys vuitanta i noranta, que ens converteixen en especialment ballables.
 
Per què us heu inventat un nou estil? 
Martí Aiguabella (cantant): Tant de bo siguem recordats per haver estat els creadors del ‘pop bailongu’, igual com ho van ser The Tyets amb el trapeton, que en aquell moment volia ser una barreja de trap i reggaeton [Riu].
 
Al tema que dona nom al disc dieu: ‘Estic cansat de ballar reggaeton i les mateixes cançons cada dia’. En el vostre cas, voleu ser una alternativa a la música 'mainstream' actual?
M.A: En cap cas hi posem la creu, però volíem deixar clar que no som un grup a qui ens agradi escoltar reggaeton i, encara menys, ballar-lo. Tendim a encaminar-nos cap a una altra escena... de pop ballable i a la vegada festiu.
G.P: El reggaeton és un estil que ens ha envoltat excessivament els últims anys. Tot i això, notem que l’escena catalana comença a cercar noves direccions, i amb Classe B ens agradaria poder aportar el nostre granet de sorra per posar sobre la taula altres estils i situar-nos com una banda emergent de referència.


Per la sonoritat de temes com “Males decisions”, es pot pensar que heu gravat un disc pensat sobretot per als directes?
G.P: Les cançons del disc no les interpretarem de la mateixa manera en directe. Ens agrada aportar un toc especial a l’escenari i convertir-les en diferents de com la gent les escolta a casa.
Pere Vicens (guitarra): Quan componem les cançons, la idea principal és fer gaudir la gent, indiferentment de si ens escoltarà en concert o al cotxe, per exemple. La nostra intenció sempre és la mateixa, transmetre als oients les ganes de cantar i ballar.
M.A: Tot i això, Pop bailongu és un àlbum heterogeni. En alguns moments també té un punt d’introspectiu i emocional.
 
A “Orgullosa” feu una picada d’ullet a “El fin del mundo”, de La La Love You. La banda madrilenya és un referent?
G.P: La veritat és que no! [Riuen] Al llarg del repertori hi hem introduït sàmplers d’artistes catalans com ara Manel, i també hem fet picades d’ullet a melodies dels anglesos Strokes o, com deies, de La La Love You. No ho fem perquè siguin influències musicals directes, sinó perquè ens agrada fer referència a altres artistes per aportar a les cançons detalls que facin parar l’orella i sorprendre els oients dient: “Això em sona!”. És un recurs que no s’acostuma a fer servir tant dins el pop, però sí en el hip-hop.
 
A talls com “Mercedes” deixeu clar que els vostres punts forts com a grup són la festa i la germanor. Són dos aspectes essencials?
P.V: Amb Classe B volem transmetre tot el que portem a dins i el que ens envolta. I en el nostre cas és inevitable plasmar idees com la festa i la germanor, perquè som un grup d’amics que fa molts anys que compartim experiències i ens ho passem molt bé fent música.
M.A: Des que vam començar el projecte, sempre hem mirat de cuidar molt el nostre entorn. Això ens ha permès crear una comunitat al voltant del grup que fa que mostrem a través de les cançons el vincle emocional que tenim entre nosaltres i, al mateix temps, les ganes de gaudir plegats.


Un altre element que teniu present és el vostre lloc d’origen. Sou sis col·legues del Baix Empordà que teniu la vostra seu als Pepita Studios, al peu del Massís del Montgrí. Com us ha marcat a l’hora d’escriure les lletres?
M.A: Segur que si haguéssim nascut a Barcelona o a un altre indret hauríem compost temes ben diferents. El que ens envolta ens ha acabat influenciant a l’hora d’escriure, és inevitable.
G.P: A més, l’Empordà és un lloc únic a Catalunya i té una escena musical molt especial. Del nostre poble mateix, Torroella de Montgrí, n’ha sortit el bateria Joan Delgado, de Cala Vento.

L’EP anterior, 'Fa de mal dir' (Satélite K, 2024), va tenir molt bona acollida. Quina espereu que serà la rebuda del disc?
P.V: Tenim el repte i també l’oportunitat de mantenir el batibull aconseguit amb el primer treball i fer que la nostra música arribi a encara més gent. A l’hora de produir Pop bailongu hem mirat d’innovar en la nostra sonoritat. Estem a l’expectativa, però plens d’il·lusió.
 
El 14 de maig presentareu 'Pop bailongu' a la sala La Nau de Barcelona. Què en podeu avançar?
M.A: Serà una nit molt especial, en què estrenarem el nou directe i a més farem pujar a l’escenari diversos col·laboradors, com ara Dan Peralbo (“Poc se’n parla”).