Ahir diumenge 4 de maig, Els Catarres van posar punt final al Festival Strenes amb un doble concert a les escales de la Catedral de Girona, un dels escenaris més emblemàtics del cicle. Aquest doble concert també va suposar el debut en directe de Paracaigudistes (Halley Records, 2025), publicat el 25 d'abril. Malgrat l’amenaça de pluja—que va acabar fent acte de presència al final de l’actuació—, un públic majoritàriament familiar, però a la vegada bastant divers, va omplir les escales de la catedral per no perdre's el tret de sortida de la nova gira del grup.
 
A les sis de la tarda un compte regressiu va encendre l’expectació. Una bateria in crescendo va donar pas a l’entrada dels tres membres del grup, Eric Vergés, Jan Riera i Roser Cruells, que van aparèixer davant d’un públic expectant i amb ganes de novetats, però que tampoc negava les seves ganes d'escoltar els hits clàssics del grup. La primera cançó no podia ser una altra que "Paracaigudistes", la peça homònima del nou disc, seguida d'"En peu de guerra" i "La fortuna". I aquestes tres cançons van ser tot el que els va caldre als d'Aiguafreda per fer que el públic es posés dempeus.

A l’escenari, el trio va estar acompanyat de quatre músics més, formant així un conjunt de veu, baix, guitarres, trompeta, trombó, i bateria, en un concert que va mantenir un esperit analògic. Especialment destacable va ser la versatilitat de Jan Riera, que no va deixar de moure’s entre guitarra, sintetitzadors, acordió, pandereta i cors.
 
Durant el directe, el conjunt va combinar temes del nou disc amb èxits de la seva trajectòria. Al principi, el públic va corejar amb certa timidesa algunes de les cançons de l'últim treball, tot i que s'hi va acabar entregant. També hi van sonar alguns dels temes més icònics del grup, com "Vull estar amb tu", "Fins que arribi l’alba" o "Invencibles", que van començar cantats només per l'audiència gironina, i va ser després quan la banda s'hi va sumar.

El moment més reivindicatiu de la jornada va arribar amb "País estrany" —publicada en el darrer disc amb el cantautor Roger Mas, a qui la banda va elogiar—, i "Seguirem lluitant", que va culminar amb un crit de “Visca la terra!” d'Eric Vergés i la posterior resposta unànime del públic amb un “Lliure!”.

Cada membre del grup va voler dedicar una cançó a la seva família, que es trobava entre el públic per celebrar l'inici de la nova gira. Eric Vergés va oferir "Casa meva" a la seva dona; Jan Riera, "Diamants" a les seves filles i parella; i Roser Cruells va dedicar "Gràcies" a tota la seva família, tot aprofitant per fer extensiva la dedicatòria a totes les mares i àvies, amb motiu del Dia de la Mare.
 
El concert no podia acabar sense revisitar un dels grans himnes del grup, "Jenifer", que es va fondre en un remix amb "Flying Free" de Pont Aeri. "Fot-li, fot-li, que plou!", va afanyar Riera a Vergés a arrencar la darrera cançó, "Rock & Roll", mentre començaven a caure les primeres gotes. Amb els paraigües desplegant-se com paracaigudes a causa d'una pluja que fins aleshores havia respectat el concert, el trio d’Aiguafreda no se’n va poder estar de fer-se l’habitual foto des de l'escenari per immortalitzar el primer concert de la gira.