Fundat el 1991, el col·lectiu Sedajazz és una de les iniciatives més pròdigues i resilients en el cultiu del jazz i les músiques improvisades al País Valencià. Les tres dècades d’història com escola, promotora i segell discogràfic no han estat gens fàcils. El penúltim obstacle el va provocar la dana, que va afectar de ple la seu central ubicada al seu poble de Sedaví. Els baixos i locals on hi havia les aules i els instruments es van convertir en un abocador d’aigua i fang. Tot i això, gràcies a totes les aportacions solidàries i a l’esforç de veïns i simpatitzants, s’han refet de la catàstrofe amb la voluntat de reafirmar la seva aposta cultural des del bell mig de l’Horta Sud.

Des de la darrera dècada del segle XX, el poble de Sedaví, a l’Horta Sud del País Valencià, ha esdevingut un dels epicentres de l’escena musical del País Valencià i per extensió de la península, gràcies a l’esforç i la convicció d’un col·lectiu de músics que va crear l’entitat Sedajazz. Ja és ben coneguda la tradició de les bandes de música en terres valencianes, on segons el darrer cens s’han comptabilitzat més de 1.100 formacions d’extracció eminentment popular amb un total de 43.000 músics que en formen part; un cas únic al món que en part permet entendre la creació i arrelament d’una iniciativa com la de Sedajazz, així com la circumstància que no només la majoria d’instrumentistes de vent sinó que els més qualificats que hi ha al país tinguin aquesta denominació d’origen.

Quan el 1991 es va constituir formalment Sedajazz, el propòsit era canalitzar aquell ús i pràctica de la música popular per oferir un coneixement i aprenentatge del llenguatge jazzístic. En aquell moment, i encara avui en molts casos a l’Estat espanyol, l’ensenyament de les anomenades músiques modernes no es tenia en compte de manera oficial ni molt menys formava part dels programes d’estudis dels conservatoris. A principi dels vuitanta, els joves aspirants més inquiets i curiosos van trobar en el Taller de Músics de Barcelona –fundat el 1979– un dels pocs centres a la pell de brau on poder iniciar-se en aquesta formació. I aquest va ser el cas de tres valencians que amb el temps es van convertir en referents de primera del saxo jazz: Eladio Reinón, Ramon Cardo i Perico Sambeat.


El 1988, amb la voluntat de frenar l’èxode i davant la necessitat de generar activitats autosuficients, el saxofonista Francisco Ángel Blanco ‘Latino’ juntament amb María Ángeles Reinón i Ramon Cardo ‘Sebo’ van activar tallers de música de moderna i seminaris itinerants per diferents pobles de l’Horta Sud, que van acabar derivant en la constitució del Sedajazz l’any 1991. Segons Latino, que continua al capdavant de la iniciativa trenta-quatre anys després de la seva fundació: “Era una aventura que no sabíem fins on ens portaria, però que calia fer si volíem disposar de serveis i eines pròpies que ens permetessin completar i dirigir la nostra formació com a músics. A més, el premi que vam rebre per la proposta Saxomanía en el primer certamen de jazz que l’Instituto Nacional de Juventud va celebrar a Eivissa ens va servir d’estímul i va donar certa visibilitat a la nostra arrencada”.
 

VALENCIÀ D'ADOPCIÓ

Tot i haver nascut a Còrdova el 1966, Latino es considera valencià d’adopció havent cursat els primers estudis a l’Agrupació Musical de Sedaví i completat la formació al Conservatori Superior de Música de València, on va obtenir el títol de professor de saxo. Més enllà de la docència, però, ha estat l’impulsor de formacions tan diverses com Big Band de Sueca, Alameda Big Band, Big Band ‘La Nova’ de Xàtiva, ‘Ad Libitum’ Big Band d’Ontinyent, Big Band La Vall de la Vall d’Albaida i les que han anat sorgint des del Sedajazz com Sedaví Big Band, Sedajazz Latin Ensemble, Sedajazz Orchestra, Nova Dixieland Band i Combo Reunion. Ha estat una activitat prolífica i d’essència col·lectiva que li ha permès a l’hora compartir aules, escenaris i estudis de gravació amb músics de la talla de Pat Metheny, Arturo O’Farrill, Maria Schneider, Kurt Rosenwinkel, Bruce Barth i Freddy Cole, entre molts altres, de la mateixa manera que ha compaginat la dedicació al jazz amb l’ofici d’acompanyament durant els deu anys que va formar part del grup de pop Presuntos Implicados.

En paral·lel al seu ofici de músic, mai no ha descuidat l’atenció al capdavant del Sedajazz, que, més enllà de les qüestions pedagògiques, ha esdevingut una empresa cultural amb molts fronts dedicats a la difusió i divulgació del jazz. Sense anar més lluny, la creació d’un segell discogràfic propi ha permès donar sortida a moltes de les produccions generades en l’entorn i a dia d’avui ha publicat un catàleg de més de 160 referències discogràfiques. “Pragmàticament i de manera directa Sedajazz ofereix serveis a les quatre alqueries de la zona on els estudiants de música disposen d’un programa per accedir al Grau Superior. En aquest sentit tenim més de 300 alumnes de 4 a 75 anys, la implicació d’un centenar de músics professionals, i en el transcurs dels anys disposem de més de 2.500 contactes amb agents del sector”, declara.


Tot i això, reconeix que el manteniment de Sedajazz ha viscut períodes de creixement, estancament i recessió, però que en cap cas s’han plantejat mai l’opció de llençar la tovallola. “Des del primer moment vam ser conscients que una iniciativa com aquesta no tindria un camí de flors i violes. Cal estar sempre preparats per exigir a les institucions el que creiem que ens correspon i disposats a trobar camins per ser viables quan la suma del que generem i el suport que ens arriba només cobreix una part del que realment necessitem”, exposa. I com a mostra indica: “Els 20.000 euros a l’any que ens concedeixen a l’escola com a ajut públic només cobreixen un mes de les nòmines dels professors”.
 

DANYS IRREPARABLES

Més enllà de les múltiples vicissituds que el col·lectiu Sedajazz requereix per garantir la supervivència, el 29 d’octubre la terrible dana va devastar de manera directa tots els pobles i veïnats de l’alqueria de la Torre, on es troba precisament la població de Sedaví. Això va suposar la inundació dels baixos on hi ha les aules i els instruments de l’escola, amb danys i desperfectes materials valorats en més de 70.000 euros. Davant una situació límit que molts haurien considerat irreversible, Sedajazz va activar una campanya de micromecenatge amb el propòsit de recollir donacions per aixecar cap davant l’atzucac.

La resposta va ser immediata i en qüestió de setmanes van rebre prop de 30.000 euros, que no sols van contribuir a la reactivació d’activitats i la compra del material que s’havia malmès, sinó que van suposar un estímul de solidaritat que mai podran oblidar. “La dana em va enganxar de gira amb la Clasijazz Big Band, dirigida per Maria Schneider –recorda Latino–. No podia evitar el sentiment d’impotència per no estar ajudant físicament els companys, però les trucades i gestos d’adhesió suposaven un ànim impagable per remuntar la situació i seguir endavant amb més empenta i convicció que mai”, emfatitza.

Latino reconeix que davant la desgràcia que va suposar el temporal, amb la pèrdua de més de dues-centes vides humanes, l’afectació de Sedajazz només va ser una de les conseqüències del terrible aiguat. “Hem hagut de lamentar la pèrdua de la Susana, una de les nostres alumnes, i això és del tot irreparable. La resta no deixen de ser materials i immobles que més tard o més d’hora s’aniran restituint. Cal agrair els ajuts particulars, els voluntaris i l’aportació de 8.000 euros de l’Ajuntament per garantir seguir endavant, mentre encara esperem una resposta clara per part dels pèrits de l’assegurança”, detalla.


 

MOTOR CULTURAL

Com a músic i gestor manifesta la plena confiança que Sedajazz seguirà exercint de motor cultural del territori per bé que els temps i les dinàmiques polítiques no li siguin del tot favorables. En el reconeixement dels fruits fa esment d’un seguit de noms que avui són primeres espases del jazz nacional i que han estat vinculats al col·lectiu com David Pastor, Vicent Macián, Carlos Martín o el malaurat Toni Belenguer. Igual que posa especial èmfasi en el manteniment d’una big band pròpia durant aquests anys: “Es podrien comptar amb els dits d’una mà les big bands de jazz del país que s’hagin mantingut fermes i consolidades després de més de trenta anys d’haver estat creades”, sentencia.

Orgullós de la feina feta però ben conscient que encara queda molt per fer, Latino considera que l’obligació de Sedajazz passa per participar activament del que genera el sector, ja sigui des d’un àmbit proper col·laborant amb el club Jimmy Glass o el Festival de Jazz de València, com establint aliances amb altres escoles i entitats com Clasijazz d’Almeria o el Taller de Músics de Barcelona. “Des de bon principi hem estat conscients que el projecte era una carrera de fons. És el que haurien de valorar les institucions, més enllà d’abocar diner públic a festivals i esdeveniments a mans de fons d’inversió, que només tenen el negoci com a finalitat. Cal apreciar la labor de formiga d’aquests col·lectius, que són els que vertebrem el veritable mapa cultural del territori”, justifica.


Més de mig centenar de propostes artístiques i didàctiques de tots els estils i gèneres de l’univers del jazz comprenen l’oferta de la qual actualment disposa Sedajazz, com a mostra del seu inesgotable esforç i dedicació a una activitat lligada a la tradició musical d’un poble. Un catàleg on s’ha de sumar l’activitat formativa, com a escola i amb els seminaris i classes magistrals que organitzen cada any. I pel que fa al circuit estable de programacions, l’entitat promou les quatre edicions dels festivals de Turís i Alfafar, les nou del cicle del Jardí Botànic de València i el Festival de Jazz de Cullera. Només cal que l’ànim no defalleixi i que les atencions de l’administració pública posin el punt de mira en el lloc escaient, perquè aquesta terra fèrtil propera a la capital segueixi mantenint la condició de l’Horta dels Prodigis.