El Primavera Sound va concloure ahir una nova edició que enguany ha reunit 239.000 persones al Parc del Fòrum. Després de quatre dies de concerts en què s’han pogut veure noms com Fades, Rigoberta Bandini, Ciutat, Llum, La Casa Azul, Charli XCX amb Troye Sivan o Sabrina Carpenter, ahir va ser el torn de Chappell Roan o Maig. La barcelonina va presentar el seu primer disc La flor de maig (Atlantic records, 2025) a l'escenari flotant de l'Aperol Island of Joy. Al mateix moment, la navarresa establerta a Barcelona, Amaia, començava també el seu show al Cupra Stage, un solapament que un dia més demostrava la difícil situació dels artistes catalans al festival, que a més d'actuar en escenaris diminuts, havien de competir amb grans noms per l’atenció del públic al festival.

A la tarda també va presentar el seu projecte el trio Glass Beams, que va pujar a l’escenari Estrella Damm a defensar el seu darrer EP, Mahal (Ninja Tune, 2024) de manera hipnòtica. Sense dir ni una sola paraula en l’hora i escaig d’actuació, el trio australià va saber transmetre el que tocava a un públic que els observava embadalit davant la bellesa de les seves instrumentals. Un cop van acabar, a l’escenari Revolut es va alçar Fontaines D.C, una de les actuacions més esperades del festival i que va reunir més gent davant l’escenari saltant i cridant. El grup irlandès va interpretar diversos temes de la seva discografia, i van fer ús del seu espai dalt l’escenari per cridar a la llibertat per Palestina en diverses ocasions durant la seva actuació. 
 
A les 10 de la nit va ser el torn de la tercera Supernena del Primavera Sound: Chappell Roan. Durant el show de Fontaines D.C ja es va poder observar com acabaven d'ultimar els detalls de l’escenari que va acabar esdevenint un castell digne d’un conte de fades. La cantant de Missouri va presentar al festival el seu primer llarga durada The Rise and Fall of a Midwest Princess (Island Records, 2023), i va fer embogir, saltar i cridar a tot el públic amb les aclamades “Femininominon”, “Super Graphic Ultra Modern Girl” o “Pink Pony Club”. També va fer ballar als assistents amb “HOT TO GO!” i va reclamar a aquells que no ballaven que era hora de moure el cul, i seguir la coreografia. L'estatunidenca també va demostrar la seva capacitat vocal amb temes d'aquells que posen la pell de gallina de l’emoció com “Picture you”, “Kaleidoscope” o “Coffee”.
 
El públic de Chappell Roan es va dividir un cop acabada l’actuació entre els que es volien quedar per veure el raper Central Cee interpretar els seus èxits com “Doja” o “BAND4BAND”, i els que volien anar al Cupra Stage per veure un rap completament diferent, el de l’estatunidenc Aminé, que presentava el seu darrer disc 13 Months of Sunshine (CLBN LLC, 2025). També cal destacar l’últim acte al Revolut Stage del festival, LCD Soundsystem, que va reunir un públic una mica més adult que els altres caps de cartell del Primavera. El grup dirigit per James Murphy va tornar a tocar a Barcelona després de 23 anys i va demostrar perquè, encara que el temps hagi passat i el grup també hagi canviat, el directe i la presentació que tenien continua vigent avui dia. Com si el temps no hagués passat. 
 
Després de quatre dies, és impossible no acabar recalcant i reclamant la necessitat de programar més artistes catalans. El festival ha fet públic que un 65% dels assistents venien de fora del país, així que és necessari projectar també artistes nacionals i donar-los una oportunitat, sobretot en un festival fundat i celebrat a Barcelona. Tot i poder agrair que es programin artistes internacionals que, d'altra manera podria ser difícil veure a Barcelona, queda com a deures pendents —com semblava que havien intentat treballar en l'última edició— poder trobar un equilibri que sàpiga posar en valor la cultura pròpia.