La novena edició del Festival de Rumba i Música Catalana de Tossa de Mar ja és història. Les nits de divendres i dissabte, la platja gran va acollir dos concerts triples, i el diumenge, el festival s’havia de clausurar amb una actuació més calmada a la plaça de l’església a càrrec de Los Vecinos de Manué, però la indisposició del cantant va fer que finalment el concert fos cancel·lat. Tot això es complementava amb una Fira del Disc de vinil on la rumba hi era absent gairebé per complet.

El cap de cartell de cada jornada va tocar-hi a les 22:30h. El primer dia, aquest espai va ser per a Rumba Señora, una nova formació que s’estrenava al festival. Es pot dir que jugaven a casa, ja que un dels impulsors és Joan Capdevila, de Rumba 3, veí de Tossa de Mar des de fa moltíssims anys. Rumba Señora neix de la relació entre Capdevila i el carismàtic Litus, conegut entre altres coses per ser un dels habituals de la banda d’Andreu Buenafuente. Junts van cantar temes de l’un i de l’altre, versions (des de Shakira fins a Gato Pérez, entre altres) i popurris rumbers on cabia una mica de tot. Bé, de tot menys res en català. A més, Litus va voler estrenar una cançó per a l’ocasió, “Mujer”. Una descàrrega de rumba festiva i efectista que va complaure l’audiència. Van completar la vetllada Pelat i Pelut, que van obrir foc, i Habla de Mí en Presente, que van tancar la sessió.
 
La segona nit era la d’Agüita, Roba Estesa i Piratas Rumbversions. No cal dir que el cap de cartell era la banda femenina. Immerses en la seva gira de comiat, Roba Estesa van fer un concert antològic on van repassar els seus èxits. La seva actuació va ser l’altra cara de la moneda de la viscuda 24 hores abans, en el sentit que cada paraula, cada gest i cada cançó de les tarragonines té una justificació ideològica. El moment especial de la nit es va produir quan les integrants del grup van baixar de l’escenari i, enmig del públic, van interpretar una versió acústica de “Cant de lluita”.

Val la pena lloar els encerts d’un festival amb accés gratuït, que es fa a la platja, a pocs metres de l’aigua del mar —i que fins i tot es podia gaudir des de les terrasses dels bars i restaurants del passeig marítim— i que des del punt de vista tècnic es va sentir perfectament. Tot plegat, va servir d'escenari per a una estrena, la de Rumba Señora, i per un comiat, el de Roba Estesa.