La jornada de dissabte del Magnífic Fest 2025, segona d’aquest esdeveniment que des de 2022 ha aconseguit consolidar-se a Lleida com una de les ofertes més importants a nivell musical -juntament amb els veterans Jazz Tardor, Músiques Diperses i Interfado-, va destacar pel seu bon i variat ambient d'un públic intergeneracional massiu obert a l'eclèctica gamma d'estils musicals que, com cada any, van donar-se cita a l'Espai Firetes de la capital de Ponent. Van ser gairebé deu hores de música, non-stop, que els nombrosos assistents van gaudir, valorant molt positivament l'atractiu cartell programat, fusionant artistes consolidats diversos amb propostes emergents molt més fresques.

Va obrir el vespre Valdivia amb el seu estil únic de so fresc, barrejant electrònica i pop alternatiu, i una veu etèria capaç de crear atmosferes sonores úniques que van captivar, des de bon començament, els assistents que a poc a poc arribaven i anaven omplint la plaça central de les Firetes. Escoltant temes de Vértigo (Cases de la Música, 2023), el seu darrer treball discogràfic i el seu projecte actual, Funky Sessions, vam poder albirar el seu canvi de rumb artístic en una fase d'evolució creativa molt prometedora des dels seus inicis a l'underground raper, fins al seu so actual, barreja de funk, pop i rock, aptes per un públic massiu.
 

A continuació, un Carlos Ares de veu profunda i lletres carregades d'emoció, va oferir, no pas el concert íntim d’altres vegades, sinó una proposta més incisiva i arriscada musicalment del que li coneixíem, gràcies a un acompanyament grupal més ric des del punt de vista instrumental i vocal. La seva enigmàtica presència característica va aconseguir crear, no obstant això, una atmosfera gairebé mística, evocant nostàlgia i malenconia a parts iguals durant l’execució de cadascuna de les seves cançons. La del gallec, probablement, l'actuació més diferencial de la jornada.
 

Mikel Erentxun –presentat, potser una mica enganyosament al cartell com Duncan Dhu, obviant la no presència de Diego Vasallo– va constituir, però, un dels plats forts de la nit. El veterà cantautor donostiarra va desplegar una bona selecció del seu repertori, tant de la seva carrera en solitari com de la seva exitosa etapa amb Duncan Dhu. Cançons com "A un minuto de ti" van fer vibrar els assistents, que van corejar cada vers amb entusiasme; també, no cal dir-ho, quan els va arribar el torn a hits com “Un jardín de rosas”, “Cien gaviotas”, “Una calle de París” o “Esos ojos negros”, himnes generacionals per gran part del públic que els van conèixer en temps adolescents i juvenils. Erentxun, molt ben abrigat per la seua magnífica banda, no només va fer-nos recordar el gran talent compositiu que posseeix, sinó que també va demostrar un aclaparador domini de l'escenari, mantenint l'audiència completament captiva al llarg de la seva actuació.
 

Segurament, la sorpresa de la jornada van ser els Malmö 040. Els barcelonins van aportar frescor i molt bon rotllo amb la seva barreja de pop, rock i petites dosis d'electrònica, tot plegat molt ben amarat d’enganxoses harmonies vocals. Amb un so i maneres que poden recordar a bandes de diverses dècades enrere com Hombres G, Los Ronaldos o Los Sencillos, la seva actuació va ser una mena d’explosió d'energia, plena de ritmes contagiosos i una posada en escena vibrant i divertida. Tot i no ser el grup més conegut del cartell, la seva performance va aconseguir guanyar-se el públic gràcies a la seva originalitat i a la interacció directa amb els assistents, sobretot, el femení i més adolescent que va caure a la seua xarxa.
 

Mikel Izal va liderar durant vint anys una banda homònima establerta a Madrid, il·lustrant exitosament, amb un so característic, una alquímia d’indie-pop melòdic però grandiloqüent i rock, carregat de lletres evocadores d’un món personal introspectiu i, a vegades, difícil de desxifrar completament. D'ençà de la dissolució del grup, Izal ha continuat fent carrera en solitari, però sense allunyar-se gaire del que li coneixíem. Com un dels caps de cartell, el seu espectacle a Lleida va assolir una connexió total i instantània amb els seus nombrosos seguidors sobretot en interpretar les seves composicions més populars com, entre d’altres, “La vida escarlata”, “La fe”, “El paraíso” o “Hambre”, corejades unànimement. La formació oficiant es va mostrar enèrgica alhora que optimista, amb un directe potent que va convertir la seva actuació en un dels moments més destacats de la jornada. La qualitat vocal d’un Izal que no va parar ni un instant de ballar, saltar i provocar, i la compenetració amb la resta de la banda, van ser claus per mantenir la màgia a l'aire i l’ambient supercaldejat.
 

No hi ha dubte que la cantautora andalusa María Zahara Gordillo Campos, de nom de guerra –mai millor dit– Zahara, va ser una altra de les grans protagonistes de la nit. Amb una posada en escena minimalista i de provocadora luminotècnia, però amb gran impacte visual, l’andalusa va presentar el seu treball més recent, Lento ternura (Sony Music, 2025), aparegut aquest mateix any, trufat de temes de tota la seva trajectòria com els polèmics -o no tant– "Santa", "Pareja tóxica", "Puta" o, la seva seqüela "Reputa". Amb tot plegat, el contrast intens entre la veu suau, quasi infantil, i les seues lletres plenes de crítica social i gènere militant van donar a la seva actuació una càrrega emocional molt i molt potent, fins i tot quan va interpretar un tema asseguda en un urinari portàtil, trencadora com és. 
 

Per tancar la brillant jornada, i prèvia a la sessió del Dj Isaac Corrales pensada pels noctàmbuls més resistents, els castellans Sexy Zebras van assaltar l’escenari amb la seva explosiva energia i actitud desbordant. El trio de rock, ben conegut i valorat pels seus directes impredictibles i salvatges, no va defraudar en absolut. L'audiència es va lliurar completament i sense embuts a la seva sorollosa i rebel proposta, creant una onada imparable que va acabar convertint la seva actuació en una de les més energètiques de la nit. Amb temes escollits d’àlbums com "Calle liberación", "La palmera" o "Bravo", una autèntica descàrrega d'adrenalina que va posar el colofó més brillant possible ​​a una jornada inoblidable.