Amb Collage (Blau, 2025), el mallorquí David Cabot fa un pas endavant en la seva trajectòria musical. El cantautor deixa enrere les sonoritats més acústiques del seu primer EP, Inici (Produccions Blau, 2023), i s’endinsa en un univers sonor que fusiona estils que van del pop electrònic a la cançó d'autor més intimista. Parlem amb ell d'aquest nou treball.



Per què vas triar el títol 'Collage'?
Va sorgir perquè el disc té moltes sonoritats diferents, hi ha cançons que tiren més cap al pop rock, d’altres més cap a la cançó d’autor, algunes amb bases electròniques, bateries programades… Però també manté una part molt orgànica, com el disc anterior, Inici, on l’eix era la guitarra acústica. És una barreja de moltes sonoritats, i quan les ajuntes, agafen sentit. Com un collage, que uneix peces diferents i forma una nova imatge.

El disc segueix algun fil temàtic?
No diria que hi hagi una temàtica concreta que ho unifiqui tot, però sí que moltes cançons xerren de superació, d’alliberament, de deixar enrere el que et pesa o et bloqueja, de passar pàgina i començar de nou. Crec que el fil conductor seria aquesta idea de creixement, de lluitar pel que vols. Hi xerro molt del tema d'alliberar-me, de voler deixar darrere alguna cosa.

En el disc hi han diverses col·laboracions. Com les vas escollir?

Són quatre col·laboracions en vuit cançons. El disc compta amb n'Amulet, un artista d’aquí Mallorca, amb Malson Atmosfèric, de Girona, en Dani Leiva, que va néixer aquí però ara està vivint a Madrid, i el grup menorquí OR (O-ERRA). Jo crec que ha sortit bastant natural tot. Quan començo a escriure i a compondre la música sempre m’hi ve alguna influència, allò que estic en aquell moment escoltant. Per exemple, "Com l’aire", que és la primera del disc, està molt influenciada per la música d’Amulet. Aprofitant que ens coneixíem i que hi havia bona relació, ens vam ajuntar a l’estudi i vam veure què sortia. Cadascú ha posat la seva part, perquè jo el que volia era que ells es fessin seva la cançó, que tinguessin tota la llibertat de canviar el que volguessin. 


Combines parts més acústiques amb textures electròniques, no tant presents a l'EP 'Inici'. D'on surt aquesta nova sonoritat?
Hi ha hagut molta més llibertat que en Inici, especialment pel que fa a deixar-me endur i anar provant coses noves. Per exemple, la col·laboració amb Malson Atmosfèric parteix d’un tema amb una base orgànica de guitarra acústica, amb un estil una mica més punk, amb baixos i guitarres elèctriques. A partir d’aquí, vam incorporar-hi el seu estil urbà, afegint-hi un tros de freestyle que ell mateix va escriure, sobre una base electrònica amb elements més propis del rap. Després també hi han d'altres, com "M’alliberaré", amb O-ERRA, amb un rotllo més animat, amb aquestes melodies que són més senzilles però que queden més marcades. Tot això ve d’aquesta llibertat.

Has tingut algun artista que t’hagi influenciat especialment per fer aquest canvi? Per exemple, “Com l’aire” recorda molt a Bon Iver.
El vaig conèixer gràcies a l’Amulet. Ell va mostrar les seves cançons i em va dir que semblava una cançó de Bon Iver. I sí, s’hi assembla molt. Darrerament també he escoltat molta música urbana, que surt un poquet del meu estil, però m’agraden molt les produccions que hi ha dins l’escena catalana, amb artistes com Mama Dousha i Scotty DK. Per la part de cançó d'autor, tenim "Tant difícil és" i "Ganes de veure’t", que jo diria que són els temes més tranquils. D’aquí m’he influenciat molt en Luis Fercán, un artista de Galícia i també en Mar Pujol i Judit Neddermann.

Com es traslladarà aquesta nova sonoritat al directe?
Ara estem treballant molt el format de banda completa. Som cinc integrants: bateria, guitarra elèctrica, baix, teclat i jo amb guitarra elèctrica, acústica i veu principal. Està quedant bastant bé, perquè estem fent molts arranjaments de directe, intentant que no soni igual que al disc. Que es pugui defensar amb la idea del tema, que hi hagi una base clara, però que també hi hagi coses noves que la gent no s’esperi i ho hagi d’anar a escoltar al concert. Estaria guai, també, en alguns concerts, mirar de fer les col·laboracions que hi ha al disc i dur-les en directe i també tenim visuals per pantalles darrere que acompanyaran tot el directe. Però per ara crec que estam aconseguint molt bé l’objectiu que volíem. 


El 2021 vas passar per 'La Voz Kids'. Creus que, des d'aleshores, el directe és el teu punt fort?
M’agrada molt tocar en directe, crec que és el que més m’agrada de la música. Normalment he anat en solitari, però ara el que volem és donar-li més força al format de banda completa per tenir més oportunitats i que el directe estigui més treballat. Tot i així, segueixo fent format en solitari quan em contracten així.

Que va suposar aquell pas en la teva trajectòria? Què en vas aprendre?
Jo crec que és un punt d’inflexió en què t’adones si t’agrada o no aquest món. Sí que és veritat que és diferent, perquè és un món de televisió, però ja veus si t’agrada. Precisament, a La Voz és quan vaig començar a compondre les meves cançons. Gairebé totes les cançons d'Inici estan fetes a aquella època. És una empenta per començar a treballar en projectes propis i tenir aquesta visió de futur d’anar coneixent gent, influències... 

I després també vas participar al concurs de bandes emergents Sona9.
El Sona9 va ser un concurs totalment diferent de La Voz. Anaves a presentar el teu projecte i les teves cançons. En tinc molt bons records. Em va ajudar a veure que jo tot sol també podia fer concerts i tocar a festivals. Són coses que t’ajuden a seguir, et donen forces per dir: “Vull més, vull tenir més experiències noves”.