Tot i haver estudiat per ser pianista, l’altempordanesa Joina navega per les facetes de cantant, compositora i productora creant un món propi que fuig d’etiquetes. Després de dos anys centrada en altres projectes, presenta el seu tercer disc, Entre la mort i el desglaç (Foehn Records, 2025), un viatge experimental, íntim i conceptual coproduït per b1n0 i gatogaso. En parlem amb ella.



El pas pel Sona9 i el teu debut, 'Companyes' (autoeditat, 2018), va ser amb un disc de rap; a 'Òrbita 9.18' (Microscopi, 2021) exploraves el pop i la poesia, i Entre la mort i el desglaç és el teu treball més experimental. Com ha sorgit la fusió de pop i electrònica?
Crec que la temàtica de les cançons que escric va unida sempre a un estil determinat... En aquest tercer disc he treballat la preproducció a casa, i m’he trobat a mi mateixa experimentant amb la composició. Ho he fet no només a través del piano i la veu, que potser és el que havia treballat més fins ara a l’hora de crear les cançons, sinó també a partir de la mateixa producció. 

Com has encaixat aquest nou enfocament cap a l’electrònica en la teva manera d’escriure cançons?
La màgia fa que al disc convisquin dos caràcters musicals diferents, que crec que també són un reflex de la meva personalitat. La primera part aporta un bloc més terrenal a través del món de l’electrònica, amb els beats distorsionats, els greus i moltes capes de sintetitzadors. I, d’altra banda, hi ha tota la part que beu més de la cançó d’autor i de la meva formació més clàssica, amb la veu molt airejada, més suau, i amb el piano. A més, al llarg del disc hi ha passatges pianístics amb un punt d’harmonies impressionistes que generen colors i que creen un món eteri.

L’escolta del disc genera una atmosfera molt onírica i etèria, però quin concepte hi ha al darrere?
Entre la mort i el desglaç és un àlbum que va néixer d’una etapa de dol familiar a conseqüència de la mort de la meva tia, i el títol es refereix a un espai entre dos estats sentimentals. Per mi el dol representa l’espai liminar que es produeix després d’una pèrdua molt sentida, un estat en què el temps i l’espai són difusos. En canvi, el desglaç suposa l’arribada de la primavera i del nou dia, el punt en què acaba aquest procés, si és que un dol es pot ‘acabar’ del tot.


També hi és present el món dels somnis, vinculat a les ombres, la foscor i el moment transitori en què es mostren les parts dures que formen part del dol. És un debat entre la llum i la foscor?
Tot i tenir una temàtica fosca, penso que de manera global el disc és prou lluminós. De fet, diverses persones m’han fet notar aquesta part més fosca... Segurament el disc té una part obscura, però jo soc una persona molt vital i optimista, i penso que al capdavall és impossible desaparèixer del tot com a persona quan faig una creació artística com són les cançons.

L’àlbum té una producció molt cuidada, amb moltes capes, que es nota que ha estat molt pensada. El resultat és fruit del treball conjunt del duet empordanès b1n0 i de l’argentí gatogaso?
Ha estat un procés xulíssim. El projecte és de Joina, però en aquest disc he plantejat un duet musical amb gatogaso, amb qui vaig treballar la preproducció. Després amb Emili Bosch de b1n0 vam fer la producció final del disc. Ara visc a l’Escala i ell viu a la Bisbal, de manera que tot va ser molt orgànic. Ell té un món creatiu molt xulo i també molt de friquisme quan es posa a crear sonoritats experimentals... És a dir, el noranta per cent dels sons que apareixen a les cançons han estat generats a l’estudi de gravació, o per nosaltres, en aquell moment, fent sàmplers per exemple amb una cullera de fusta picant damunt d’un plat i retallant-ne un fragment. Ha estat un procés molt artesanal, molt cuidat.

Tu vas néixer a Biure i ara vius a l’Escala, a l’Alt Empordà, allunyada del brogit de Barcelona... Creus que aquesta tranquil·litat i el temps han influït en el procés creatiu?
Sí, molt, sobretot per la meva salut mental. Enregistrar un disc a l’estudi és una bogeria, se’n parla poc, però és un negoci deficitari llevat que siguis molt famosa o facis música mainstream. Llavors, què menys que gaudir del procés. En aquest sentit, estic molt contenta perquè ha sigut un procés en què he pogut respectar molt els meus ritmes, sense haver de patir per les pressions externes. 


És un disc que reflecteix la manera de viure de Joina Canyet? 
És clar. Al principi vaig escriure molta poesia, vaig estar un any gravant els meus somnis quan em llevava i tot plegat ha estat un procés molt inspirador. Per exemple, cada matí em feia notes d’àudio sobre el que havia somiat, i això em servia de fil per estirar a l’hora d’escriure les cançons. Han estat quasi dos anys de creació, tot i que en alguns moments potser no n’era conscient, però ara m’adono que quan em vaig posar a fer la música no era un full en blanc.

Un cop has tingut el disc gravat, t’has plantejat com serà la posada a escena en directe?
De tots els processos, una de les parts que més em motiven i m’emocionen és pensar com serà el directe... Tinc moltes ganes que sigui com una travessa, un viatge per a l’espectador. Serà un duet amb gatogaso amb molts sintetitzadors, teclats, pedals i efectes de la veu... Potser anirem una mica enfeinats, però serà un directe assequible, no haurem de patir. A més, hi haurà una instal·lació de llums al voltant nostre, un semicercle de leds penjat, que estaran vinculats amb la música. Cada tema tindrà uns visuals diferents, fent cercles, de dalt a baix o canviant de colors. El feedback que hem tingut fins ara és que la posada a escena pot atrapar la gent, perquè els espectadors podran entrar dins el nostre món nocturn de manera immersiva.