El Vida va encarar la seva segona jornada amb totes les entrades venudes i una de les seves apostes internacionals més encertades de la temporada, Ca7riel & Paco Amoroso. Un cap de cartell festiu que va compartir programació amb el pop d'autor indie i emocional de la vallesana Anna Andreu o el folk del duet barceloní Alosa.

El festival vilanoví va obrir les portes a la tarda amb el quartet gallec Mundo Prestigio donant la benvinguda als més puntuals i, poc més tard, amb la vallesana Anna Andreu, com sempre acompanyada de Marina Arrufat -a les baquetes, teclat o cordes-. Des de l'escenari El Vaixell, reservat per propostes més reposades i formats de proximitat, i amb els arbres emmarcant-ne l'escena, el duet va presentar l'últim disc, Vigília (Hidden Track Records, 2025), sense gaires concessions al repertori anterior. Així van anar saltant entre el tracklist de l'àlbum, recuperant-ne “Com puc”, “Any natural” i la cançó que, segons van confessar, les fa plorar a les dues:“No té nom”, amb Arrufat al violí i les segones veus, unint així les sensibilitats artístiques i personals de les dues. També van visitar breument La mida (Hidden Track Records, 2022), amb “Hores per dies” i “Penyora”, i el debut Els mals costums (Hidden Track Records, 2020) amb “El crit al cel”. Amb un so impecable per les presumibles dificultats tècniques de sonoritzar un escenari enmig d'un bosquet, Andreu i Arrufat van tancar el concert amb la delicada “Turons”, “Roja i espessa” amb un preciós solo final de violí, la trencadora “Sencera” o “La navalla”. Per acomiadar-se, la veu forta i delicada de la vallesana va entonar una darrera cançó, la seva particular versió de “Canción de jinete”, amb uns versos de García Lorca musicats per Paco Ibáñez.
 

Un dels grans atractius dels festivals, especialment en un cartell tan eclèctic com el que ahir presentava el Vida, és precisament el poder anar saltant d'escenari a escenari descobrint propostes. I potser és aquest el motiu del seu augment de popularitat en els darrers anys; en una època en què el temps d'oci es defineix per un consum còmode i atropellat de continguts, triomfen els estímuls constants de la fórmula d'actuacions breus i una darrere l'altra. Així la tarda es va anar succeint amb una programació que convidava a anar fent tastets de cadascun dels concerts.
 

El guitarrista alacantí Yerai Cortés, que havia de tocar acompanyat del seu grup de cantants i palmeadoras a l'escenari principal d'Estrella Damm, per problemes tècnics va haver de patir un canvi d'última hora i traslladar el seu xou a l'altre escenari gran del festival, però completament envaït pels rajos d'un sol abrasador de tarda. Malgrat la calor, que van patir els de dalt i sota l'escenari, la destresa, duende i professionalitat de Cortés van quedar més que demostrades als primers assistents al festival. Mentrestant, a l'altra punta del recinte, a l'escenari La Cova, el trio de pop indie belga Bluai ensenyava les convincents melodies i els jocs de veus del seu debut Save it For Later (Unday Records, 2024) amb peces com “Better, I Swear”, “Not The One” o “In Over My Head”, a més d'un dels seus primers senzills: “Dime Store”.
 
Un dels grans reclams de la jornada, però, era sens dubte el duet argentí Ca7riel & Paco Amoroso. Quasi una hora abans que arrenqués el seu concert, el seu públic més fidel ja els esperaven al peu de l'escenari Estrella Damm –una espera que es va incrementar més de l'esperat per vint minuts d'endarreriment en l'inici del bolo–. Amb una creixent popularitat des del seu pas pel Tiny Desk de NPR Music, els argentins convencen per una proposta festiva i ballable que no perd qualitat, detall ni complexitat en el seu camí al mainstream. Defensors de la fusió estilística, juguen amb ritmes llatins, el jazz, el techno o el rock des de la seva base urbana. Però també atrapen per la seva personalitat escènica i per com es complementen i es troben dalt de la tarima. No van fer cap gran parlament ni salutació, però tampoc els va caldre. Hit rere hit, repartint flow vocal i rimes afilades amb el coixí d'una banda de luxe, van regalar temes com “Baby Gangsta” o “Cosas ricas” del debut conjunt Baño María (5020 Records, 2024), i “Impostor”, la funky “Mi deseo”, “Re forro” o “La que puede, puede”, incloses en el darrer treball, Papota (5020 Records, 2025). Van permetre's també un moment per presentar el repertori de cadascun, abans d'encarar la recta final de l'actuació amb “#tetas” o “El día del amigo”, cançons que desafien el rol de la masculinitat tòxica i hegemònica. Per al bis van deixar una explícita i àmpliament corejada “El único”.
 

Mentre ells acabaven, el duet barceloní Alosa, guanyadores del Concurs Sons de la Mediterrània 2024, començaven a presentar el seu projecte de folk a l'escenari de la Cova. Sense recórrer a la ja habitual fusió electrònica, Giuletta Vidal i Irene Romo han aconseguit fer una proposta de folk actual que ha sabut connectar amb el públic. El duet, ahir en format de quartet, va presentar el disc debut Oh, lai l'om (autoeditat, 2024), però també el seu primer senzill i èxit, “A la voreta del foc”, recuperar cançons populars com “El cant dels ocells” i presentar novetats com “Nenes de ciutat”, amb la col·laboració també en escena d'Habla de Mí en Presente, o “El forner”. Punxada en les salutacions de comiat va quedar relegada una icònica “Aseregé” amb Svetlana, que potser avui, en el tancament del Vida, ens ofereixin en directe amb el duet de Poblenou.
 

La nit va seguir amb l'experimentació de folk i pop electrònic de la barcelonina establerta a Londres Bikôkô, que va presentar el darrer EP A 1 is Better Than a 0 (Future Bounce, 2024), que inclou la primera cançó en català, “Força”, o la preciosista “L'oiselle”, i vol ser mostra de totes les diferents identitats, vitals i artístiques, que conformen el projecte. També, a l'escenari principal, hi havia la proposta dels germans nord-americans D'Addario, The Lemon Twigs, amb la seva proposta clarament influenciada pel pop britànic. I entre els darrers concerts de la nit, el del trio alemany Zimmer90. Amb constants aclucades d'ullet a la música que els ha precedit, i presentant el seu futur àlbum de debut, van anar desgranant un repertori contundent amb “Love Letters”, “Summer Rain”, “For You” o “What Love Is”.

El festival Vida tanca avui la darrera nit d'aquesta onzena edició amb una nova aposta per propostes de folk com Pep Gimeno 'Botifarra' o Tarta Relena, artistes emergents locals com Roserona, Galgo Lento o Xenia, la festivitat d'Svetlana i grans noms internacionals com Supergrass.