La darrera nit d’aquesta onzena edició del Vida Festival, després de dues jornades d'una programació variada tant en estils com en procedències, arrencava amb el concert de la cardedeuenca Roserona. La vallesana va donar així la benvinguda al capvespre després de concerts com els de Niv4 i el cantaor de Xàtiva Pep Gimeno ‘Botifarra’.
 

La cantant, que just fa uns mesos publicava nou disc amb Vida Records, va tenir la sort que el seu concert no coincidís en horari amb altres xous i poder mostrar el seu projecte en el petit escenari El Vaixell ple a vessar. I va saber aprofitar bé l'oportunitat. Des dels primers temes, com “Tot va perfecte” o “Marlborowinston”, inclosos també en el nou treball, l'artista va mostrar la seva proposta artística que, malgrat les melodies i estructures pop, té un peu al jazz i l'altre a la performance cabaretesca. A més de presentar el seu Caro diario (Vida Records, 2025), va cantar cròniques de cors trencats com “Què faig amb tu” o “L’escalfor”, i versionar Lana del Rey, amb una interessant i bonica relectura de “The Other Women”, i Tame Impala, amb “Yes, I'm Changing”. I també va cridar a l'amic i company de segell Socunbohemio per presentar junts al bosquet del festival vilanoví la seva col·laboració “Potser som”. L'estratègia, un èxit. Roserona va saber convèncer el públic amb la seva personalitat escènica, el seu rang vocal, delicadesa i scats jazzístics i, possiblement, va sortir del festival amb un bon grapat de nous seguidors.

Roserona i Socunbohemio al Vida Festival 2025 Foto: Eyesssence

Poc més tard, començava al bosquet, però a l'escenari de La Cabana, el concert del duet barceloní Tarta Relena. Marta Torrella i Helena Ros tornaven al festival 4 anys més tard, des del seu debut a Vilanova el 2021, amb més expertesa, canvis vitals i un nou disc: És pregunta (Latency, 2024). Van repassar-ne bona part del tracklist, des de “Mano décima” i “Tamarindo”, que per una feliç casualitat es pot escoltar del dret i del revés, fins a “La font”, passant per “Mille respostes” o “El crit premonitori”, i combinant-ho amb temes anteriors com “El suïcidi i el cant”. També hi van recuperar el plor marítim que van explorar en la instal·lació del CCCB Sirenes i robots i on converteixen en música l'augment de la temperatura del Mar Mediterrani; un univers conceptual i estètic que també replicaven amb els vestits d’escames i reixes que duien. Perquè part de la màgia del duet rau precisament en el fet que, més enllà del gaudi estètic i sonor de la seva proposta -de cants a cappella, jocs de dues veus, percussions vibrants i electrònica-, conviden a la reflexió, ja sigui amb melodies del s. XI sobre les possibilitats que acull un ventre fertilitzat com el de la Mare de Déu, ja sigui amb una terrorífica crònica actual del canvi climàtic i la mort el perill de la biodiversitat Mediterrània. I així ens interpel·len i ens qüestionen sobre d’on venim i a on anem. Per al final van deixar una interessantíssima “Si vierash la rana”, també del nou disc, i dos hits de l'anterior, Fiat Lux (The Indian Runners, 2021): “Me yelassen” i la hipnòtica “Las alamedas”.
 

Poc més tard, en el mateix escenari, s'hi presentava el terrassenc Martí Galán ‘Galgo Lento’ amb la seva proposta de tints r’n’b i soul i el darrer disc Copilot (Luup Records, 2024). Amb una banda sòlida i virtuosa i exsudant flow va anar presentant aquest univers d’amor, reflexions vitals i carretera, amb melodies tan preciosistes com enganxoses com ho són “Copilot”, “De camí” o “Vull tenir-te aprop”. També va aprofitar per convidar amics artistes a l’escenari, com Martí Mora ‘Sr. Chen’, amb qui fa un parell d’anys van treure un EP conjunt, també amb Mishii, amb el divertit leitmotiv del nom que comparteixen: Martí (Luup Records / Montebello, 2023).
 

A l’escenari La Cova, la proposta de rock indie de Bernat Cuyàs (Holy Bouncer) Bernarda estava a punt per començar. Amb una actitud punk i desimbolta, la banda de Cuyàs va presentar el nou àlbum Algú vol un flam? (autoeditat, 2025) amb temes com “No puedo seguir así”, amb el saxofonista eclipsant el xou amb la seva destresa, “Otra mañana”, “Quédate” o “Duele”. Del debut Mi amor por ti (autoeditat, 2023) van recuperar hits com la catalana “Plàstic”, “Un amor de verano” amb influències brasileres i, per tancar, “Baby, te dejo por mí” i “Mi amor por ti”.
 

En clau catalana, la nit va tancar amb el gran espectacle del duet de Poblenou Svetlana, que en el seu setlist van combinar els millors temes del disc debut Marrana (Coopula, 2024) i el nou EP Sarnalona (Propaganda pel Fet!, 2025). El duet ha sabut aprofitar totes les seves fortaleses i crear un directe explosiu on no falta res: hits i més hits ballables i corejables, coreografies treballades amb tres ballarines i coristes, connexió, diversió i un reguitzell de referències pop generacionals, de Shakira a la “Gasolina” de Daddy Yankee, passant per “Las divinas” de la sèrie Patito feo. Però potser per sobre de tot, i especialment, amb les cançons del nou EP com “I <3 BCN” o “Carinyo”, una de les grans claus de l’èxit de Svetlana és crear una catarsi festiva de la qual sembla que el públic general comença a estar-ne faltat: cantar i ballar, i saltar i cridar proclames i sarcasmes crítics amb el capitalisme i el turisme. La nit va acabar amb la que ja és un clàssic del grup, “Felixità”, basada en la italiana d’Al Bano & Romina Power.
 

Amb Chico Blanco i Meridian Brothers va tancar l’última nit d’aquesta onzena eclèctica edició del festival Vida, que s’ha acomiadat definitivament aquest matí amb uns darrers concerts a Vilanova la Geltrú. La dotzena edició ja es pot apuntar als calendaris: se celebrarà del 2 al 4 de juliol de 2026 i ja té un primer artista confirmat, Balu Brigada. Les entrades es posaran a la venda aquesta mateixa setmana, el 8 de juliol.