Després de debutar amb l'EP Fa de mal dir (Satélite K, 2024), enguany els empordanesos Classe B s'han estrenat amb el seu primer disc llarg, Pop bailongu (Satélite K, 2025). En aquest, exploren el seu so particular, aquest 'pop bailongu' que han establert com a marca d'identitat. Després de presentar-lo a la sala La Mirona, en el marc del festival Strenes, i a la sala La Nau, han emprès una gira arreu del territori. De tot això, en parlem amb ells.



Fa quatre mesos publicaveu el vostre primer llarga durada. Ara que ha passat un temps i ho podeu veure en perspectiva, com el valoreu?
Estem molt contents d’haver tret aquest disc, el nostre primer àlbum llarg. El tenim en molta alta estima, perquè hi hem dedicat moltes hores i creiem que explica bé qui som i com som. Cadascun dels temes —siguin del primer EP o d’aquest últim disc— narra una història i reflecteix el moment i l’època en què s’ha creat i, per això vist en perspectiva, també tenim una estima especial a tots els temes que el componen. Així i tot, no el considerem  el nostre sostre creatiu, experimental, o artístic, sinó que el veiem com el nostre començament musical. Tenim ganes de continuar creant i explorant a partir de tot el que ens ha ensenyat aquest disc.

Igual que quan vau fer el primer EP, ‘Fa de mal dir’, heu après coses noves amb aquest ‘Pop bailongu’?
Hem après que hi ha coses que hem de fer millor, coses que no hem de fer, i coses que volem continuar fent igual. Tant la creació d’aquest disc, com la del nostre primer EP, ens ha donat l’oportunitat de treballar amb gent increïble que ens ha ensenyat molt. No hi ha res millor que envoltar-se de gent que en sap i que creu en la nostra música: productors, col·laboradors, mànagers, discogràfica, tècnics, equip audiovisual… al final un disc és molt més que 10 pistes d’àudio, i tota aquesta gent és imprescindible.



Durant aquests mesos heu continuat treballant en la música? 
Tot i que fa relativament poc temps que hem presentat el nostre primer disc i estem girant per diferents escenaris, ja fa uns mesos que treballem en noves maquetes i estem pensant també en el nou directe. En aquestes noves maquetes, que hem fet a Pepita Studios, ja es pot entreveure una evolució del nostre ‘pop bailongu’, ja que s’incorporen noves idees que no estaven tan presents a la música que hem anat traient fins ara.

Podrem esperar algun tema nou de pop bailongu per aquest estiu, o per la tardor?
Podem esperar-lo. De fet, estem treballant en molta nova música que sortirà quan comenci a baixar la calor. Fer el tema de l’estiu està molt vist, millor fer temes per mantenir el bon rollo encara que s’acabi l’estiu. Volem continuar redefinint la marca i l’estil ‘Pop bailongu’ i que ens segueixi acompanyant en tota la nova música que anirem publicant.

Aquest estiu esteu girant aquest nou disc per diferents localitats catalanes, com us sentiu dalt l’escenari? 
Com a banda ens sentim frescos, contents i veiem cada concert com una oportunitat per portar la nostra música i el nostre directe a llocs on potser encara la majoria de la gent no el coneix. El disc té moltes sonoritats i estils, i això fa que en directe puguem fer moltes coses diferents. Ens sentim, però, amb ganes de més. Sempre pugem a l’escenari pensant en com podem fer un directe millor, quins sons i instruments nous podem incorporar… A cada concert s'aprèn molt també, i il·lusiona poder tocar temes que han sortit fa relativament poc. La veritat és que estem notant una molt bona rebuda per part del públic, i això ens carrega les piles.


Us podeu compaginar entre tota la banda per arribar a tots els concerts?
La veritat és que a tots no, però podríem dir que a gairebé tots. Classe B som una banda i cadascú de nosaltres és necessari. Quan vam arrencar el projecte sabíem que era a canvi de moltes coses, però al final no hi ha res com fer música, fer-la amb els teus amics, i fer-la per a la gent que estimes. Tenir un grup és difícil, sobretot quan tothom va fins a dalt de tot amb les seves respectives feines i vides, però fem el que podem, com tothom. Per a bé o per a mal, som una banda molt heterogènia laboralment, i això també fa que compaginar horaris sigui un malson, però el dia és molt llarg, i de moment hem sabut fer mans i mànigues per trobar-nos i tirar-ho endavant de la millor manera possible. Al final, a part de companys de grup, som amics de tota la vida, per tant, fer-nos espai mai és un maldecap.

La gira va començar amb un concert a La Mirona i un altre a La Nau de Barcelona. Com els vau viure?
Per nosaltres són concerts per emmarcar. Sales xules i moltes cares conegudes. Al final, són llocs on ens hem mogut molt: som de Girona i la gran majoria hem estudiat i viscut alguns anys a Barcelona. A vegades des de fora no es veu, però per nosaltres també han sigut concerts de patir molt. Primer, ha d’anar tot rodat i això requereix moltes hores. I segon, vendre entrades no és fàcil per a ningú, i tot i que al final acaba anant bé, sempre toca remar molt. Segurament això fa que llavors ho gaudeixis més. Són concerts que vivim amb totes les ganes i tota la felicitat, i al final ho devem tot al nostre equip i a tota la gent que ens acompanya, ens dona suport, compra entrades, i ve a veure’ns.

Com es trasllada aquest ‘pop bailongu’ al directe?
És molt divertit. Nosaltres sempre hem pensat que els sàmplers, una mica d’autotune, i la música en directe poden coexistir sense cap mena de problema, i aquesta és la nostra idea. No hem inventat la roda, però ens encanta la música en directe. Al final, un concert és una oportunitat perfecta per donar al públic una experiència diferent de la del disc, i per això dediquem moltes hores a rearranjar els temes, a vegades inclús canviant-los d’estil, per fer que el concert tingui una mica d’efecte sorpresa també. Un element que ens encanta en directe són les trompetes. Fa temps que estigmatitza una mica això de la “música catalana amb trompetes” perquè tothom en feia abans, i ara estem veient més grups com nosaltres tornant-les a introduir. No hi ha res com tenir una bona secció de vents.