Per què heu volgut titular el disc 'Orgànic' i per què volíeu reivindicar la naturalitat i la imperfecció?
Jordi Rubau: Volem reivindicar el so més autèntic, genuí, i que la gent que normalment ve als nostres directes ens pugui escoltar de la mateixa manera en el disc, com si estiguéssim cantant al menjador de casa seva. Sense artificis, ni retocs, imperfecte en el sentit més abstracte de la paraula.
Per què vau anar a buscar a Sergio Dalma i a Mariona Escoda per fer-los cantar havaneres?
Jordi Grau: Amb ells som amics, i vam pensar que seria una bona manera d'apropar l'havanera a públics ben diferents del nostre i d'aquesta manera universalitzar-la i popularitzar-la. Amb la Mariona havíem actuat l'any anterior a la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell i vam demanar-li si volia gravar aquella mateixa cançó i no ho va dubtar ni un moment: un regal immens per nosaltres. A Sergio Dalma, li ho vam demanar pensant que ens diria que no, però va ser tot el contrari, li va fer molta il·lusió, i a nosaltres encara més. Ha sigut una delícia poder gravar amb ell.
També heu comptat amb Carlos Coronado. La seva guitarra flamenca tenia especial sentit en una havanera com "Habaneras de Cádiz"?
J.R: En Carlos té molta sensibilitat tocant la guitarra, i ho pot fer amb qualsevol estil. Interpreta un acompanyament deliciós al "Busca'm a l'Empordà", i evidentment té formació flamenca, i fa que la col·laboració a "Habaneras de Cádiz" sigui ideal. És un guitarrista molt jove, amb una gran projecció.
Com ha estat l'experiència d'enregistrar les primeres havaneres d'obra pròpia?
J.G: Hem gravat 3 havaneres pròpies: "A la tarda" i "Lola", de Jordi Rubau, i "La memòria de l'Aigua", que l'he compost jo amb lletra de la seva parella. Fa dos o tres anys que les vam fer i, com que han tingut bona rebuda en el directe, hem decidit posar-les al disc. No cal dir que ens emociona poder posar-hi peces de la nostra autoria i poder posar el nostre granet de sorra en aquest gènere nostre tan apreciat.

.jpg)


_7_(1).jpg)









.gif)


