Amb innovació i experimentació, el duet flixanco Terrae, format per Andreu Peral (veu, efectes i teclats) i Genís Bagés (percussions i teclats) homenatgen les Terres de l’Ebre. Després d'un primer EP, La riuada (Cases de la Música, 2024), on duien el cant i l'imaginari popular ebrenc cap a textures electròniques, el seu primer disc, Nostre gra (Segell Microscopi, 2025), segueix la mateixa línia, combinant la tradició dels sons acústics amb la contundència dels sintetitzadors i sàmplers. Un diàleg que transporta al passat amb mirada al futur.



Com va sorgir Terrae?
Andreu Peral: El projecte va sorgir de les converses i trobades sobre música i territori. Tots dos hem format part d’altres projectes artístics i ens uneix la curiositat per la recerca de nous sons i l’experimentació.
 
L’experimentació és amb la música d’arrel?
Genís Bagés: Sí. Per una identificació més propera i honesta, entenem la tradició com quelcom viu i en constant moviment, i la reinterpretem per veure d’on venim i cap on volem anar. Es tracta de donar continuïtat i valor a tot el material que ha estat generat anteriorment i és de vital importància.
 

Al primer disc, 'Nostre gra', fusioneu passat i present amb elements acústics i electrònics.
A.P: Són els nostres mons, els coneguts i els que volem investigar. Partim d’un estat natural amb una mirada al passat. Entenem la música com un joc, un diàleg constant on intentem interpel·lar l’oient, emocionar-lo i ficar-lo dins el nostre món sonor i paisatgístic.
 
Quines són les vostres referències?
G.B: Actualment, hi ha una multitud d’artistes que ens influencien, com ara Tarta Relena o Maestro Espada. Ens encanta igualment tota la tasca que desenvolupa Marcel Bagés en l’àmbit de la recuperació i actualització de les músiques populars. I també ens inspiren les nostres persones grans i els xiquets i xiquetes, el nostre entorn i el nostre paisatge.

Al vostre debut també reivindiqueu la història dels vostres orígens a les Terres de l’Ebre.
A.P: Reivindiquem cants de batre, les dones que van lluitar per una terra lliure, poemes dedicats a les Terres de l’Ebre, el paisatge de la unió del riu i el mar, i el crit dels menystinguts. Tot passat per la nostra mirada, amb humilitat.

Les dues primeres peces del disc, "Ja no em vols" i "Pel camí de l'Ebre", comencen amb molta contundència electrònica. 
G.B: Sí, ens agrada combinar el cant d'arrel amb l'electrònica: dona resultats molt potents. En aquest cas, "Ja no em vols", és un cant de batre recollit a Del folklore tortosí, de Joan Moreira. I "Pel camí de l'Ebre" recull la llegenda local d'un trobador a qui no podien matar de cap manera, i que s'ha transmès en forma de romanç.

Hi ha dues peces vinculades a la Batalla de l'Ebre, una molt coneguda, "En el frente de Gandesa" i l'altra nova, "Virgínia Amposta".
G.B: "En el frente de Gandesa" és una de les cançons que es cantaven al front que més s'ha interpretat posteriorment. I "Virgínia Amposta" és una creació nostra a partir de la història de Virgínia Amposta, una mestra sindicalista que va ser afusellada el 1939. Hi ha moltes històries anònimes i molts episodis vinculats a la memòria històrica que encara han de ser estudiats i divulgats. I en aquest sentit, també ens agrada aportar el nostre granet de sorra a aquesta feina.
 

El disc ha tingut les col·laboradores de luxe de Judit Neddermann i Alidé Sans.
G.B: Són dos grans referents. Ens al·lucina com canten i s’acosten a la tradició d’una manera honesta, amb la seva personalitat. Treballar-hi ha sigut fantàstic i simbolitza la unió entre els territoris i tradicions del territori català. La Judit canta a "Delta", una peça on descrivim el Delta de l'Ebre, amb un aire molt mariner i de taverna. I "La clavellinera" és un ball tradicional, que amb l'Alidé l'hem fet amb un ambient molt festiu, molt de plaça.

"Ens han deixat el crit" és una de les peces més impactants i crues de tot l'àlbum.
G.B: Sí. En aquest cas hem musicat un poema de la tortosina Zoraida Burgos. Ens agrada molt reivindicar la literatura de la nostra zona, autors que potser no són molt coneguts entre el gran públic, però que són molt valuosos. Zoraida Burgos ara ja és una dona molt gran, té la Creu de Sant Jordi i una gran obra, a nosaltres ens transmet molta força, i aquest poema en concret ens inspira un sentiment de rebel·lió que mirem de dur també al directe.

El disc s'acaba de manera més dolça, amb la "Cançó de les plegadores" i versos que havíem sentit per exemple cantats per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
G.B: Quan fem aquesta cançó a les Terres de l'Ebre, tothom se sap la lletra. Nosaltres hem mirat de donar-li un rotllo més pop, més amorós.
 

La Casa de la Música de Reus us ha ajudat amb els programes de suport a la creació. En què han consistit?
A.P: L’ajut consta d’un seguiment del projecte i de suport en les diferents fases de creació. Sempre s’agraeix l’assessorament per part de persones que treballen al sector. I a banda també hi ha una subvenció econòmica.
 
Aquest any participeu al Circuit Folc. Teniu més concerts programats?
G.B: Sí, per sort tenim l’agenda plena. A més del Circuit Folc, que ens durà al Càntut de Cassà de la Selva (15 de novembre), a Salt (28 de novembre) i al CAT de Barcelona (13 de desembre), també ens podreu escoltar a la Fira Trovam de Castelló (14 de novembre) i al Festival Terrer a la Palma d’Ebre (2 de novembre). I per al 2026 estem tancant més concerts a la resta de l’Estat espanyol i a l’estranger.