Avui, Pelat i Pelut presenta el seu tercer disc, La perruqueria (Microscopi), el primer que graven i produeixen ells mateixos. Es tracta d'un recull de vuit cançons amb la pàtina festiva de sempre i amb l'amor planejant sobre tot l'àlbum. En parlem amb Xevi Abril, el 'pelat' de la banda osonenca.



Aquest és el tercer disc que publiqueu. Com ho viviu? 
Sí. És el tercer i espero que en vinguin més, però aquest món és complicat. Tots els del grup ens dediquem a altres coses que no són la música, i tenim aquest projecte per passar-nos-ho bé. Aquest és el primer disc que ens hem autoproduït, sense productors externs. Si hi ha una cosa defineix el disc és que és bastant madur i, sobretot, molt sincer amb la nostra manera d’entendre la música. L’any que ve en farà deu que existeix Pelat i Pelut...

Això ja us dona perspectiva per mirar enrere.
Sí, la perspectiva fa que et vegis cada cop més gran i més vell. Vas veient que et fas gran, i que les lletres canvien. Pots explicar la mateixa història, però l’expliques des d’una altra perspectiva. Hem anat adquirint una mica de coneixements musicals, de criteri… A nosaltres, el que ens importa més és tocar en directe, transmetre l’energia que vuit músics a l’escenari poden transmetre. La sensació que tens amb els músics companys quan toques en directe és brutal. 



L'amor sobrevola per tot el disc.
Sí, hi ha moltes cançons que parlen, sobretot, d’amor. D’amor cap a altres persones, relacions, moments, contextos, i sobretot d'amor cap a un mateix, que és la base per poder estimar les altres coses. Penso que el resum d’aquest disc és l’amor. Hem cuidat molt que les cançons manessin i que fessin el camí que havien de fer, que no estigués res forçat. Per això no hi ha més col·laboracions al disc, a més de la de Meri Prata. Altres vegades havíem tingut l’afany de fer col·laborar tal persona perquè ens agrada o perquè ens donarà més escoltes. Aquest cop, no.

Tinc la sensació que el missatge de “Com si fos ahir” resumeix, en certa manera, el missatge global del disc.
Sí, tracta de fixar-se en un mateix, de convidar-te a mirar-te i estar agraït del que tens, però sempre sabent que quan estàs ben acompanyat pots estar molt millor, sobretot en una relació quan l'altra persona et suma. Ahir no sabia res de tu i jo ja estava bé, però quan t’he conegut... Hòstia, que bonic que és! A nivell musical, hi ha molta corda, però també té un punt molt poper. Em sembla que ha quedat bonica, també gràcies a la veu de la Meri Prata, que hi queda superguai.

Com és que vau pensar en ella?
La idea que col·laborés la Meri va ser molt improvisada. Jo, que ja tinc una edat, soc molt més d’Instagram que de TikTok. Però un dia vaig obrir TikTok per casualitat i vaig descobrir que la Meri havia penjat una versió d’Oques Grasses. Em va flipar molt fort com cantava i ho vaig comentar amb el grup. Els vaig dir que no la coneixia de res, que m’havia sortit a TikTok, i que m’agradaria proposar-li que cantés aquest tema, que podia quedar guai. I ella es va sumar al carro.


Els concerts com seran?
Continuaran amb la mateixa línia que hem anat fent fins ara, que són concerts enèrgics, on els músics ho donen tot perquè la gent s’ho passi bé, vibri, canti, balli, i vegi que amb set músics es pot fer bona música de veritat.