El dimecres 5 de novembre, Pere Estelrich va rebre el Premi Enderrock – Obra Cultural Balear a una Personalitat. Es tracta d’un dels reconeixements especials concedit en el marc dels VIII Premis Enderrock de la Música Balear. Matemàtic i periodista, ha estat reconegut per la seva tasca ingent de divulgació de la música de les Illes Balears.

Enhorabona pel premi. Un no treballa pels reconeixements, però suposo que els agraeix…
Moltíssim! Sempre valoram els artistes, naturalment són els primers, però també hi ha la gent que està al darrere, fent producció, divulgació, els tècnics de so… Són hores i hores de feina que la gent normalment no valora. Per tant, els reconeixements envers aquestes feines són importants, perquè suposen un percentatge altíssim de l'èxit de l'artista. Sense tota aquesta part, un artista no funcionaria. Jo vaig ser fundador i gerent de l’Orquestra Simfònica i havia d'anar al teatre a mirar les cadires, que els músics estiguessin còmodes, que la llum fos zenital… La gent només veu que s’alça el teló i funciona. Però, esclar, funciona perquè fa hores i hores que ho prepares tot.

La veritat és que llegint la teva biografia costa una mica de situar-te, perquè has fet tantes coses: matemàtic, periodista, presentador...
El que no som és una cosa que tothom diu: musicòleg, perquè són uns estudis universitaris que no tenc. Som divulgador musical i matemàtic. I mestre. He passat molts anys donant classes de matemàtiques, i va ser feina inicial, encara que sempre m'havia atret molt el periodisme. Quan vaig anar a estudiar a Barcelona, li vaig plantejar al meu pare si fer matemàtiques o periodisme. I el meu pare em va dir que comencés per la que semblava més difícil, matemàtiques, i, si volia, al cap d’un any o dos podia fer assignatures de l'altra carrera. Naturalment, matemàtiques em va absorbir de tal manera que no vaig pensar en cap moment a fer assignatures de periodisme. Però tenia curiositat pel periodisme i quan vaig acabar la carrera em vaig apuntar a un màster organitzat per la Universitat de Barcelona i la Universitat de les Illes Balears. No tinc la carrera de periodista, però tinc un màster. Per tant, soc matemàtic i tinc dos postgraus: un en gestió cultural i un altre de periodisme.

El periodisme l'has tocat també des de diferents àmbits.
Sí. En principi, m'interessava molt el món de la ràdio. De petit l'escoltava molt i jugava a fer programes amb els meus germans, que s’havien d'escoltar les gravacions que jo feia en una cinta. Amb els anys, vaig tenir l'oportunitat de fer un programa de música clàssica aquí a Mallorca, a RNE. Un dia vam fer un programa especial quan va morir un director d'orquestra molt famós, Karl Böhm, que jo idolatrava moltíssim. I vaig plantejar al diari de Mallorca fer-ne un obituari. No coneixia ningú del diari, però vaig telefonar al director. Li vaig dir que tenia un programa de ràdio i que havia fet un especial dedicat a Karl Böhm, un senyor que s'acaba de morir feia 3 dies. I va accedir. Al cap d’un parell de dies, em va trucar ell, em va dir que li havia agradat l’article i em va proposar més col·laboracions. Així vaig entrar a la premsa escrita.
 
També has escrit una novel·la.
Sí, és una novel·la curta, per joves i es diu El misteri del llibre de cant gregorià (Documenta Balears, 2017), que intenta explicar que és el cant gregorià i la seva història. Ha tingut molt d'èxit als instituts d'aquí, que l’han posat com a lectura, i hi he anat a molts a explicar-la. És molt intrigant per als alumnes d'aquestes edats. Però això va ser un divertimento que vaig fer. Era un conte que explicava als meus fills quan eren petits per anar a dormir. Va ser el llibre més venut a la Fira del Llibre d'aquell any a Palma.

De totes aquestes feines, quines t'han satisfet més?
He estat molt feliç donant classes de matemàtiques. Donava classes d'estadística als que estudiaven geografia i història. I, en aquella època, estic parlant dels anys 80, venia gent que no havia estudiat matemàtiques des de segon de BUP. Fins a Nadal havia de fer repàs, i a partir de Nadal, començar la programació. Però vaig notar que ni l’estadística els interessava, ni fer classes a la universitat era lo meu. Vaig preferir fer classes a alumnes adolescents. Vaig deixar la universitat, me’n vaig anar a donar classes a una escola i vaig ser molt feliç. A partir d'aquí ho anava alternant amb organitzar concerts, fer escrits, ràdio...

També vas ser gerent de l’Orquestra Simfònica.
Va ser una carambola política. Al govern balear hi havia el Gabriel Cañellas, del PP. A l'Ajuntament de Palma governava el PSOE i hi havia la UCD, que aquí presidia Toni Roig, un catedràtic de Física que jo havia tengut de professor a la universitat. Aquest senyor era molt melòman i el seu pare havia estat director del Conservatori. Com que necessitaven la UCD, al Parlament i a l'Ajuntament de Palma, va posar com una de les condicions per pactar els pressupostos que es creés una orquestra professional. La van crear i van cercar un gerent amb un anunci al diari. Quan vaig entrar-hi no teníem ni local. El vam haver de buscar nosaltres. Va ser una feina agradabilíssima. Ser gerent de l'orquestra em va canviar la vida. Ho vaig deixar perquè els polítics no entenien què suposa dur una orquestra professional i no hi posaven prou diners.

Com veus l’escena actual a Mallorca?
A Mallorca hi ha molta gent que diu que no s’hi fa res, però no és cert. S’hi fan moltes coses, però moltíssimes. Jo faig un article setmanal al diari amb propostes de música clàssica, i un poc de jazz, del cap de setmana. I cada setmana hi ha moltes activitats, però no es donen prou a conèixer.

Ha crescut molt en comparació amb quan vau començar?
Pel que fa a la música clàssica, hi ha hagut dues coses que han estat un revulsiu. Una va ser la creació d’una orquestra simfònica, l'any 89, per tant, ja fa 36 anys. L’altra, la creació del Conservatori Superior. Els músics de la Simfònica, que van venir de tot el món i es van instal·lar aquí, ha pogut donar classes a conservatoris i ha augmentat el nivell. I, com que tenim una orquestra aquí, els joves que abans estudiaven violí i no sabien ben bé per què, ara poden estudiar violí o percussió, i saben que potser algun dia podran ser membres de l’orquestra. Això és un incentiu.

Què han de fer els músics, els periodistes i els promotors per continuar sent competitius en aquest món tan canviant?
Hem d’aconseguir que els joves vagin als concerts de música clàssica. Jo vaig als concerts de la Simfònica i veig que la mitjana d'edat és altíssima. Haurien de fer programes per atraure la franja de públic que no va als concerts de música clàssica. Perquè quan hi van, ho troben fantàstic. Ara la Simfònica m'ha demanat que faci cinc sessions preliminars, una hora abans del concert, per explicar els programes més difícils. Aquest tipus de coses poden estar bé.

La tecnologia que ha anat apareixent els últims anys, i que ha explotat del tot amb la intel·ligència artificial, va en contra de la creativitat?
És la pregunta del milió. No ho sé. Fa poc vaig ser a un congrés de literatura i vaig saber que ja fa temps que s'estan plantejant com detectar si realment un llibre que els arriba, fins i tot d’autors consolidats, està escrit per l'autor. Jo utilitzo la intel·ligència artificial per consultar coses, però no com a eina habitual. No vull acabar fent els meus articles amb intel·ligència artificial. 

I en el camp de la música?
Depèn de l’ús que se’n faci. Els ganivets són dolents si els poses en mans d'una persona inconscient, però són molt útils per tallar carn, per exemple. El darrer disc de Rosalia, per exemple, està trucat. Aquests violins no poden tocar a la velocitat que hi toquen. Es va gravar a una altra velocitat i es va accelerar. Això és tecnologia. Per tant, hem de dir que no al disc de Rosalía, perquè hi ha un ‘engany’? A mi no em desagrada el que he sentit d’aquest disc. Hi ha elements de “Berghain”, que ja els va utilitzar Carl Orff a Carmina Burana, o Johann Sebastian Bach al barroc. Això invalida el disc de Rosalía? No. A mi m'agrada aquesta cançó.

Però això no és intel·ligència artificial…
No, però és tecnologia. Per ventura, el disc de Rosalia, ajudarà que la gent vulgui conèixer la música clàssica, perquè fa filigranes operístiques. Jo no som gens ortodox. M'agraden les partitures de jazz basades en temes de música clàssica, m'agraden els Swingle Singers interpretant Bach, m'agrada Jacques Lussier, m'agrada Cap Pela versionant, potser, una Badinerie de Bach. Fins i tot Franco Battiato utilitza un coral de Bach en una de les seves cançons. Tot això, jo ho aplaudesc. Per tant, penso que tot el que ajudi, tant si és intel·ligència artificial, com si és tecnologia nova o si són noves maneres de fer lectures de coses antigues, està bé. Sempre que estiguin fetes amb una certa dignitat i seriositat. El punt és la dignitat, que siguis sincer amb tu mateix, amb el teu públic, que no enganyis la gent.