El terrassenc Lildami i el rubinenc Sr. Chen reactiven el seu mític duet amb 5:MM (5 minutets més) (Halley Records, 2025), un EP en què demanen aturar el rellotge. Amb rap, producció electrònica i ritmes ballables, celebren la seva química lluny de la pressió dels números i la indústria.



Fa molts anys que treballeu junts. Com us vau conèixer?
Lildami: Jo em vaig començar a ajuntar amb Mi.amargo, i el Chen estava treballant amb ell per un EP. No sé com va anar exactament, però després d’això, un dia vam quedar i vam acabar fent un disc.
Sr. Chen: Tu necessitaves algú que et fes el màster de 10 vos guard (autoeditat, 2018), i hi vaig acabar produint un tema, i a partir d'allà en vam fer més. Això devia ser cap al 2018.



Ara presenteu ‘5:MM (5 minutets més)’, un EP conjunt. Per què decidiu fer un projecte junts ara, després d’aquest temps?
L: En realitat, no hem deixat mai de treballar junts. Crec que en tots els meus discos el Chen hi ha treballat en mínim un o dos temes. Ara bé, fer alguna cosa meitat i meitat, com vam fer al primer disc, no ho havíem tornat a fer i ens venia de gust. Han passat coses a la vida que ho han propiciat: ell ha tornat a viure aquí, després d'estar vivint a Madrid, ens hem començat a ajuntar de nou i ha sortit quasi com al principi, fluint a l'estudi i acabant fent un EP.

Com és la vostra dinàmica a l'estudi?
S.C: El bo de treballar amb el Dami és que anem a una, ens entenem ràpidament l'un a l'altre i és molt fluid, mai ens quedem travats. No fa falta tenir el beat acabat per treballar amb ell. Amb una petita escletxa o idea, ell ja sap visualitzar cap on anirem i es posa a crear. Molts cops, mentre jo estic acabant l’instrumental, ell ja té quasi el primer vers fet.
L: Anem de pressa, és tot molt fluid. En una sessió de quatre hores ja tenim alguna cançó feta. Crec que això es nota en el resultat: es veu molt més fresc, perquè no ens passem molt temps canviant coses ni donant-li voltes.

Com ha canviat la vostra manera d'afrontar la creació respecte als vostres inicis?
L: La forma de treballar és la mateixa, però el que ha canviat som nosaltres. Som persones diferents, pensem diferent i expliquem coses que no explicàvem fa vuit anys. Ja hem passat per les fases de pensar només en el públic, i ara volem passar-nos-ho bé. Quan has fet coses que han funcionat sents pressió, però és quan treballes sense que ningú esperi res de tu, que realment estàs alliberat.


Què significa el títol ‘5:MM (5 minutets més)’?
S.C: La temàtica del disc té a veure amb el fet que està “cuinat” durant l'estiu d'aquest any i s’inspirava en aquesta idea d'intentar estirar les coses una miqueta més. No només de nosaltres dos fent música junts, sinó de rescatar la sensació de "s'està acabant l'estiu" i intentar allargar aquests últims moments, de no voler que s'acabi. Són cinc minuts més de les coses que realment t'agraden a la vida.

En el disc s’hi respira certa nostàlgia, especialment a “Blackeyedpeas”. Per què heu triat aquest camí sonor?
S.C: Un parell de persones ja m'han dit que hi ha certa nostàlgia dosmilera a l'EP. Ens venia de gust tirar cap a una cosa més house, més cap a l’estil que estàvem escoltant en el moment, com l'últim disc de Kaytranada —Ain’t No Damn Way! (RCA Records, 2025)—. No ens hem volgut posar a fer un mambo o el que toqui fer ara.



El considereu un disc purament festiu, o també heu volgut suscitar algunes reflexions?
L: “Labubu” toca una mica el fet de no voler treballar i el tema de la intel·ligència artificial, però tampoc volem que es converteixi en una lliçó sobre com de malament està el món, perquè la gent ja ho sap: posa les notícies i veu Gaza o el Iemen. Jo hi deixo la llavor i cadascú que decideixi si vol fer créixer l'arbre o no. Tampoc hem sigut mai de donar lliçons de qui són els bons i qui són els dolents.

Com veieu l'evolució de l'escena catalana? Ha canviat molt el panorama des que vau començar?
L: Hi ha molta més gent fent rap i trap, això és innegable. Són sons diferents, però el millor és que sempre hi ha gent fent nous subgèneres. Potser ara quan un noi comença a rapejar ja està pensant en els bitllets. Jo quan vaig començar ho feia perquè m’agradava, perquè era el que més em motivava a la vida.
S.C: Exacte, hi ha hagut noves fornades, però també hi ha hagut l'ull en el negoci. I crec que això és, en part, culpa nostra. És a dir, culpa de grups com nosaltres, P.A.W.N Gang o 31FAM, que volíem professionalitzar-nos i que aquesta fos la nostra vida. Clarament, la xavalada que està venint ara ho ha assumit. Però m'agrada que també estigui sortint tota una onada una mica rebel contra això, com l'Ultralone, la Mushkaa o el Jovedry. És el que manté el diàleg cultural, i és important estar pendent de veure com contesten.