El raper terrassenc Lildami reapareix amb el cinquè disc de la seva trajectòria, Bentornat (Halley Records, 2025). El polifacètic artista torna als orígens i les seves rimes prenen
forma de reivindicació de la llengua i de la cultura catalana, posant al centre de tot plegat l’autoafirmació, l’actitud i la perseverança. La gira de presentació comença el 9 de maig
a casa seva, a la Rasa de Terrassa.



Bentornat fa al·lusió a tornar al rap dels teus inicis, de quan vas ser finalista del Sona9. És una aposta per quedar-s’hi?
Sí, em venia de gust tornar a fer un estil que crec que faig bé i sobretot em fa gaudir. Al disc anterior, Dummy (Halley Records, 2023), vaig fer temes més pop com ara “Supermercat” o “M’és igual”. M’agrada el pop, però realment puc ser jo mateix quan rapejo, faig versos i explico històries i conceptes. Quan veig comentaris com ‘El Dami ja no rapeja’, vull respondre que no és veritat! És Sant Jordi tornant a casa després d’haver matat el drac, i torno a les barres.

'Bentornat' és un clam d’autoafirmació. Has dit que als inicis no creien en tu, però les coses no t’han sortit gens malament...
Certament hi ha una part d’autoafirmació per dir que faig rap i confio en la meva música. He gravat un disc positiu i vitalista, per explicar les coses que em fan feliç. L’únic que he après a la vida és que les coses m’han sortit bé gràcies a la constància i a haver cregut en mi mateix. El que m’ha distingit no és el talent, perquè tampoc soc la persona més talentosa, sinó haver picat pedra fins a fer forat.
 

Després d’un any sense música, com ha anat el procés creatiu?
Ha estat un temps per veure cap on volia anar i què volia explicar. He fet més de vint maquetes i he triat les cançons que em defineixen millor i amb què em sento més còmode. Moltes idees han quedat al calaix i ja no sortiran mai. He fet una introspecció preguntant-me què vull de la meva música i com vull defensar-la en directe. En un context en què la mal anomenada ‘música urbana’ està més buida, hi ha un forat per fer lletres i dir coses interessants. Sempre he intentat cuidar molt aquest aspecte i fer política sense fer-ne.
 
Què destacaries de la política de Bentornat?
Des del meu punt de vista, no hi ha cap frase que sigui fluixa. Ha valgut la pena fer fins a nou versions de les cançons i revisar-les molt. Sempre he pecat d’intentar dir massa coses en poc temps, i en aquest cas he intentat dir menys, però d’una manera més potent.
 
Quina és la teva cançó preferida?
M’agrada molt “El camí”, amb la col·laboració de Miki Núñez. És un dels temes amb la lletra més currada, cadascú ha tingut el seu espai i se l’ha pogut fer seva. A més, instrumentalment també l’hem treballat molt amb la Black Music Big Band.


Com has triat les col·laboracions?
Són gent que transmet bona ‘vibra’. Més enllà de la música, en Miki és un dels meus millors amics. No podia ser que ens veiéssim cada setmana a la tele i mai per gravar a l’estudi. A Galgo Lento li vaig proposar perquè també és de Terrassa. Fa un any vam gravar “Si 10 vol”, la vam deixar reposar i continua fresca. I amb Cookah P ja tenia el tema “Montserrat” des del 2023 i només me l’imaginava amb ell.

A diverses cançons has incorporat la Black Music Big Band, dirigida per Adrià Bauzó, una sonoritat poc habitual als teus temes.
Em calia una banda que pogués donar el punch que demanaven les cançons, i la Black Music Big Band són gent maquíssima. Els temes agafen una dimensió imperial, com si fos de l’edat mitjana. No és una decisió estètica, perquè en directe no els podré portar, sinó que algunes cançons donaven peu a una sonoritat més èpica.


Damià Rodríguez i Lildami sou la mateixa persona o has acabat creant un personatge?
No és cap personatge. Si una cosa que em diferencia d’altres rapers és que soc la mateixa persona a dalt o a baix de l’escenari. Davant d’un micròfon no em cal inventar històries. Si la gent escolta les barres amb atenció veurà que no dic res que el Damià no pugui argumentar. No hi ha cap distinció entre artista i persona. La conversa que tenim ara te la podria explicar cantant [Riu]. Sempre he pensat que en la música, la transparència és el que permet connectar amb la gent.

Si tornessis a començar, apostaries de nou per fer música? Què diries al Lildami que començava?
Sí, apostaria per la música, però arribaria abans al meu objectiu perquè he après moltes coses pel camí [Riu]. Al Lildami li diria que cal molta constància i que és necessari picar pedra. Les coses importants no surten si no les intentes un cop i un altre. No pots passar-te la vida pensant què hauries pogut fer. Si ho proves, surts de dubtes.