El cant de Maria Dolors Laffite és un doll d’aigua sempre clara i fresca. D’arrels occitanes i classe treballadora, nascuda a Roda de Ter el 1949 però crescuda a Manlleu, als 15 anys va participar en un recital d’Els Setze Jutges a Osona, tot i que als seus inicis, més o menys seriosos, va ser cantant de ranxeres a duo amb Montse Ginesta. Als 17 anys va presentar-se com a Maria Dolors al programa Radioscope de Ràdio Barcelona, on va interpretar un cançó de Joan Manuel Serrat de títol premonitori, “Balada per a un trobador”.

L’any 1968 Dolors Laffitte va gravar per a Concèntric Cançons occitanes, EP de quatre temes de Gui Broglia, adaptat per Josep M. Espinàs. Un any més tard, va guanyar el Festival Internacional de la Canción de Barcelona, interpretant la cançó “A cara o creu” amb Lluís Llach, mentre gravava adaptacions de patums chansoniers com Jean Ferrat i Jacque Brel. I en el darrer EP per a Concèntric, el 1971, va adaptar Cançons d’Israel, la primera tasca d’arranjador de Joan Albert Amargós. Als setanta va integrar-se al món teatral barceloní fent de cantant, actriu i dependenta a La Cova del Drac, on animava les sessions Ca Barret, on cantava versos de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover. D’aquell repertori en va sortir el primer àlbum, Varietat de varietats (Diábolo, 1973), on la seva veu es passeja magistralment entre la picardia del cuplet i la gravetat dels antics romanços.

Igualment destacable és la seva participació al disc Bestiari (Pebrots-Edigsa, 1972), on canta versos de Pere Quart amb Miquel Cors i Rosa Maria Sardà amb la producció de La Trinca. I van ser precisament els trincos que van idear el disc que va consagrar Laffitte com a estrella, Hello Dolors! (Pebrots-Edigsa, 1975), amb direcció musical d’Enric Herrera i tot de composicions escrites expressament per la plana major de la cantautoria catalana. Tot i això, la promoció no va acabar de rutllar, i Dolors Laffitte va haver de seguir fent camí en diversos fronts, suplint Xesco Boix a Ara Va de Bo o gravant cançons tradicionals catalanes per a Philips amb el grup La Corranda... fins que els escenaris urbans van donar pas a una estètica més lligada a la música antiga.

Amb el seu company Alfons Encinas va crear Els Trobadors, un projecte de ressò internacional amb el qual van participar també en la creació del Tradicionàrius. El 2001, com a Maria Laffitte –de dolors no en volia més– va gravar amb la guitarra de Lautaro Rosas Canciones tradicionales de Catalunya (Sonifolk, 2001). Amb un raig de saviesa acumulada hi canta ‘Allà dalt de la muntanya, si n’hi havia una font viva...’. Va ser el darrer treball. Va morir el 15 de febrer del 2008, als 58 anys.