El Palau de la Música Catalana es va omplir ahir a la nit per veure la presentació barcelonina d'Un concert de pel·lícula, l'espectacle d’una formació renovada que, per primera vegada des del 1999, puja als escenaris amb el nom clar i directe: Sau. És veritat que la majoria dels assistents tenien edat per haver viscut algun concert de Sau amb anterioritat, però també ho és que hi havia famílies senceres de tres generacions que van corejar les cançons: avis, pares i fills.

Sau es va plantar a l’escenari amb una formació històrica, amb quatre dels membres fundadors (Pep Sala, Ramon Altimir, Carles Oliver i Pep Sánchez) i un altre dels components històrics a la guitarra, el gran Josep Lluís Pérez. Com a curiositat, el concert d'ahir al Palau va ser el darrer de la gira per a Pérez, que a partir d’ara es dedicarà en cor i guitarra a la gira d’El Último de la Fila.

L’escenografia de l’ocasió es completava amb una gran pantalla on es van anar projectant imatges històriques de Sau i fragments del rodatge de la pel·lícula Els de Sau (Elisabet Terri), el pretext que ha motivat la gira. També s’hi van projectar petites intervencions (Cristina Brondo, Roger Pera, Luz Casal) que van parlar uns segons sobre la seva relació amb el grup.
 
Pel que fa a les cançons, la banda va arrencar amb “Junts de nou per primer cop” i va anar desgranant peces de cadascun dels discos. A la quarta cançó, “No volíem fer-nos grans” es va sentir per primer cop la veu de Carles Sabater. Repetiria a “Fins el final”, “Els dies passen” i a “Deprimit IV”, que va cloure el concert.

De moments especials n’hi va haver un grapat, amb el públic cantant a cor i ballant drets “L’Onze de setembre”, “No he nascut per militar”, “Tu encens el meu foc”, “Me’n torno a Sau”, “Envia’m un àngel”, “Vull quatre barres”, “El tren de mitjanit”, "Perestroika” i, naturalment “Boig per tu”, entre altres.

En algunes cançons de la primera part va intervenir-hi Jonathan Argüelles, cantant de Sau30, que es va posar el públic a la butxaca i el va esperonar per tal que s'alcessin i ballessin. A partir de l’hora de concert, va començar la segona part del concert i van sortir a escena un altre guitarrista, Aurelio Morata (Los Rebeldes, Aurelio y los Vagabundos…, i que formarà part de tots els concerts de la gira) i el cantant Fredrik. El jove talentós sorgit d’Eufòria (TV3) va demostrar frescor, descaradura i no se’l va trobar aclaparat per debutar en un escenari tan emblemàtic.

Al llarg de tot el concert, cal valorar la perfecta sintonia entre música i imatges. En la majoria dels casos, fins i tot se sincronitzaven les paraules cantades en directe amb el moviment dels llavis, tant en les imatges històriques de Sala i Sabater com en les recents dels actors d’Els de Sau.
 
Als primers bisos, Lucrecia va cantar “El tren de mitjanit”. En acabar la seva actuació va anunciar la concessió d’un dels premis Alegria de Vivir (els premis que l'artista lliura anualment) a Pep Sala. 

Al final de la darrera cançó, “Deprimit IV” una rosa roja va quedar sobre un micro buit. Era el de Carles Sabater. Tot va estar molt pensat i es va encertar en la dosi d’enyorança per no caure en la sensibleria. El públic va marxar content i emocionat. Hauria pogut ser un concert diferent? Sí. Però no es tractava d’entendre’l sinó de sentir-lo, amb el cor i les orelles.