El cantautor d’Alginet Remigi Palmero ha mort ahir dissabte al seu poble Alginet. Nascut el 1950, just ahir havia complert 76 anys.

Abans del seu debut en solitari, Remigi Palmero va formar part d'Els Cinc Xics, un grup de pop-rock que entre les seves peces tenia un sol tema en català, una versió del clàssic “Quan un home vol una dona”, de Percy Sledge. També va passar per Els Pavesos i va liderar, amb Juli Bustamante, el grup In Fraganti.



Juntament amb Juli Bustamante i Pep Laguarda, se’ls considera els màxims exponents d’una manera de fer música que combinava les arrels mediterrànies amb l’estètica rock i que van denominar “rock mediterrani”. L’aportació de Palmero en aquest univers arriba amb el seu primer disc, Humitat relativa (Pu-put!, 1979), un treball que signa  amb l’acompanyament de Bon Matí, i en el que participen dos germans amb els quals sempre seguirà vinculat: Juli Bustamante i Tico Balanzá. Aquest primer treball ja conté una de les peces clàssiques del seu repertori “L'olor a garrofa” i la musicació d’un poema de Vicent Andrés Estellés, “Plens de sol de bon matí”.


Enregistra un disc en castellà, Afuera adentro (PDI, 1988) i torna al català amb una casset anomenada Emparín (Di-fusió Mediterrània, 1992) adreçada al públic familiar. L’any 1994, publica Línia de foc (EGT, 1994), en el que recupera l’èxit “L'olor a garrofa”. Després d’un llarg silenci en què es dedica a la seva passió de pintar i a fer músiques de relaxació i ensenyament del ioga, el 2009 presenta el que serà el seu darrer disc, Sense comentaris (LaCasaCalba).