Com la borratja o la ravenissa, el reggae menorquí de Guillem Llorens ‘Rudymentari’ brota després d’una temporada de calma amb la convicció que Mala herba sempre creix (Guspira Records, 2026). El tercer disc es manté fidel als ritmes jamaicans i a una música que tant li pot servir per denunciar l’especulació com per celebrar una crema catalana.



Ja han passat tres anys des que vas enregistrar 'Rissaga' (Guspira Records, 2023), amb el qual vas guanyar el Premi Enderrock de la Música Balear 2023 per votació popular al millor disc de músiques urbanes. A què t’has dedicat durant aquest temps?
Els membres que formen el projecte de Rudymentari no vivim de la música, tot i que comença a no ser deficitari. Viure els equilibris entre una feina que em dona el pa i fer música és molt complicat. I, a més, s’hi afegeix la logística, perquè som una banda fragmentada entre Menorca i Barcelona. Aquests darrers tres anys m’han passat volant. El 2024 va ser un any de ressaca de l’anterior disc, necessitava temps per jo, i el 2025 va ser un any a porta tancada, d’aturada assajant les noves cançons a l’estudi. 

Aquesta aturada ha provocat algun canvi?
Normalment feia les cançons amb King Siva, però aquesta vegada he volgut provar un procés més col·lectiu. Hi ha hagut moltes revisions i també més calma. No ens sentíem còmodes amb el panorama de la música en el qual convivim, volíem pensar cap on volem anar i com ens volem situar. Ara estem millor que mai, però no volem jugar al ritme accelerat de la indústria d’haver de treure nova música com es pugui i ràpidament. No tenim ni els recursos ni el temps. 

Ara formes part de Radi Solar, una comunitat d’artistes amb un model molt diferent de la indústria, on hi ha músics com Adala o Senyor Oca. Per què t’hi has sumat?
Vull donar coherència al projecte, als meus ideals i maneres de fer per ser realista i dir que vivim al marge. Per exemple, “Nostra manera” és una lletra feta amb la intenció de definir el projecte que em travessa. Va sorgir de manera individual, però reafirma la convicció que sense la banda no soc ningú. M’ha transformat el fet de conviure amb un grup de músics i voler que tothom estigui en sintonia, entenent què és la música per als altres. La banda de Rudymentari no són mercenaris que tenen un sou, que els crido i toquen.


Un dels teus segells és el contingut polític de les lletres, sovint vinculades a lluites locals del dia a dia. “Què volen” va sobre un desnonament agafant un vers emblemàtic de la cantant mallorquina: ‘Què volen aquesta gent que truquen de matinada?’.
Moltes vegades es fa difícil mullar-se en l’àmbit artístic. Per això m’agrada que el missatge sigui explícit, però la lletra no tant. El tema descriu la història de com es viu un desnonament des de dins, un problema que no va d’ideologies, sinó de classes socials, que és molt transversal i afecta molta gent. És un dels temes que més ens persegueixen avui dia. Estic cansat de viure de lloguer, de patir pressions, d’haver d’acudir al sindicat d’habitatge i allà saber sobre casos que gairebé em fan empetitir. Havíem xerrat de fer una col·laboració amb Maria del Mar Bonet i no va poder ser, però quan escrivia la lletra em va venir el fragment de “Què volen aquesta gent?”.
 
També parles de la terra i de les arrels com en anteriors treballs, com en el cas de “Crema i ensaïmada”, signat amb Adala. 
Amb Adala compartim projecte i coincidim sovint en projectes personals, tot i que en aquesta ocasió no ho tenia pensat i va sorgir de manera inesperada. És un tema de soundsystem que té a veure amb una manera de fer artesanal i juga amb la filosofia del do-it-yourself (fes-t’ho tu mateix). A més, amb Adala hem connectat molt amb les arrels, perquè ell coneix la meva família i jo la seva.

Quina creus que és l’existència actual de la cultura soundsystem als Països Catalans?
Crec que hi torna a haver un auge del soundsystem. A Menorca, per exemple, se n’ha creat una associació, i a Mallorca n’hi ha sis o set col·lectius, una ràtio molt gran per la població de l’illa. Tot i que és una escena que forma part de l’underground, demostra la resistència de la gent per construir-te un espai propi. 


Ve a ser com la mala herba que sempre creix, la mateixa idea que has expressat al títol del disc?
Exacte! Precisament duem tres anys en silenci, però mala herba sempre creix, tal com dic a la cançó “Ho tornarem a fer”. Veníem de dos discos de mar i aquest havia de ser de terra, aprofitant que soc de família pagesa. Volia treballar el simbolisme de les males herbes, perquè de vegades hi ha silenci o calma, però sempre hi ha una llavor enterrada que pot germinar. No ens silenciaran, ressorgirem. 

Què t’il·lusiona de fer créixer la mala herba?
M’il·lusiona el fet de retrobar-me amb la música. Després del procés de pensar on era Rudymentari i com ens podíem sentir millor, estic content d’haver escrit unes cançons molt més ubicades. El nostre projecte viu al marge del panorama, però hi ha gent que vol i demana la nostra música. Hem de defensar l’existència d’espais alternatius, perquè si no estarem perdent la batalla.