El trio tarragoní de punk-rock Groggy Rude compleix una dècada de vida i ho celebra amb el cinquè treball, Res a perdre (Propaganda pel Fet!, 2026), carregat d’himnes que juguen amb l’ambivalència de l’energia i esperança davant el fracàs i derrotisme dels temps actuals.



Groggy Rude és un dels grups destacats sorgits del territori més punk de l’escena catalana, el Camp de Tarragona, d’on han emergit altres noms com Crim, Insomni o Incendi. Fa tres anys, el grup va publicar un disc split amb Batec titulat Riure o plorar / No és un simulacre (Tropical Riot, 2023). "No sabem si pel format split, però el disc va agradar i va suposar un creixement bastant gran com a grup".

Aquest any, el trio celebra una dècada de trajectòria amb la publicació del seu cinquè treball: Res a perdre, el primer que edita el segell Propaganda pel Fet!. Segons el bateria Marc Calvo, és el treball al qual més feina i hores han dedicat de tota la seva trajectòria. El cantant i baixista Simon Palou, el guitarrista Ignasi Meseguer i el bateria Marc Calvo han treballat de manera exhaustiva en un disc que juga amb l’ambivalència de la tristesa i la melangia del món actual, però també amb l’esperança i l’actitud necessàries per tirar endavant, tal com demostra la cançó d’obertura, “Incondicional”.


Més enllà de les cançons pròpies, Groggy Rude també és sovint conegut per les versions punk que fa de temes populars com “Serà perquè t’estimo”, de Ricchi e Poveri, o “Em poses a 100”, de Xana. Tot i que Calvo reconeix que de vegades els pot saber greu que hi hagi públic que els conegui només per aquestes adaptacions i no pels seus temes propis, també destaca que són una porta d’entrada per descobrir i escoltar en profunditat el seu repertori. Per això, a Res a perdre tanquen el disc amb “Una birra més”, la versió hooligan de “Freed from Desire”, de la cantant italiana Gala Rizzatto, una tonada molt habitual a les grades d’animació dels estadis de futbol.

Sobre la quantitat de formacions punk que abunden pel Camp de Tarragona, Calvo considera que no hi ha una escena consolidada sinó que més aviat cada grup és un bolet independent. "Tarragona no promou gens aquest tipus de música. Costa molt tocar més enllà de les barraques de les festes majors. Quant a sales, a Tarragona hi ha la sala Red Star i poc més. Nosaltres vam tenir la sort que quan començàvem es muntaven bolos underground a unes naus ocupades a Torredembarra i això ens va ajudar molt".


Precisament, Calvo assegura que els grups que ara arrenquen tenen moltes més dificultats per sortir-se'n respecte a fa 10 anys, quan Groggy Rude donava les seves primeres passes. "Abans teníem moltes més oportunitats, perquè s'organitzaven molts més concerts a locals i casals ocupats, per exemple. Ara, segurament tens més festivals de punk que mai, però si estàs començant és un circuit al qual no tindràs accés", conclou.