El concert duia per títol To Amy, i es va consagrar a la figura de la cantant anglesa Amy Winehouse (1983-2011). Van formar el repertori, doncs, cançons escrites per Winehouse, així com temes reivindicats per la intèrpret, tals com “A Song for You”, de Donny Hathaway, “To Know You Is To Love You” —popularitzada per Perry Como—, o els estàndards “Body and Soul” i “Someone To Watch Over Me”.
Andrea Motis i Barcelona Gospel Messengers. Foto: Gemma Martz
Fugint dels estereotips d’una banda de tribut —cosa que cal agrair—, la proposta de la Barcelona Gospel Messengers amb Andrea Motis va funcionar amb la mateixa fortuna que encomanaven els arranjaments d’Escalé. El perill de manllevar l’ànima d’un repertori tan recordat és el d’haver de construir cada cançó pràcticament des de zero; i la fórmula va sonar consistent a temes com “You Sent Me Flying” i més discreta a melodies reconeixibles com la de “You Know I’m No Good”. Intuint la dificultat de navegar per aigües reconegudes, Escalé no va voler arriscar en el final de festa de “Back to Black” i “Rehab”, que van ressonar fugint dels experiments.
La veu de Motis, blanca i amb pocs punts de contacte amb la de Winehouse, va saber connectar amb la proposta, tot i que es va trobar a faltar una major presència de la seva trompeta. Seus van ser els moments més emotius de la nit, com el “Body and Soul” acompanyada només pel saxo de Martí Serra —magnífic durant tot el concert—, i el “Someone to Watch Over Me” amb Motis i la formació vocal de la Barcelona Gospel Messengers.
Amb tot, To Amy es presenta com un espectacle prou interessant, apte per a tots els públics i especialment per aquells que vulguin capbussar-se dins les àmplies escletxes que discorren entre el soul i el jazz.



.jpg)
.jpg)
_copia.jpg)
.jpg)






.gif)


