Fa pràcticament un any, Sexenni presentava a l'Apolo el seu tercer llarga durada, Joc de nens (Delirics, 2025). Ahir el vespre, el grup tornava a estar de presentació al Paral·lel 62, però en aquest cas pel nou EP Només música (Delirics, 2026). Tenint en compte que només hi havia quatre temes nous, vaig arribar al concert amb el dubte de si veuria un directe continuïsta respecte a Joc de nens o clarament trencador.

Al final del concert vaig tenir una sensació de continuïtat. Ara bé, continuïtat no vol dir pas estancament. El sextet lleidatà va reactualitzar alguns aspectes del seu directe per fer-lo més atractiu. Un és els visuals, on la gran pantalla de tetris de Joc de nens ha passat a millor vida per diverses pantalles rectangulars i verticals, que donaven una sensació visual més uniforme i neta. Una altra novetat és l'intro del concert. L'esperit de txaranga de "Joc de nens" va ser substituïda per la melodia de la nova "Els ulls que et mirin". La posada en escena de l'intro va recordar inequívocament a la d'"Elefants" que Oques Grasses feien en la gira del disc A tope amb la vida (Halley Records, 2021): membres en fila davant de l'escenari amb els llums apagats, vestuari de polo Lacoste i un repic de caixa de bateria marcant el ritme abans de l'esclat de la cançó. 
 
A partir d'aquí el concert va comptar amb la majoria d'ingredients que sempre han caracteritzat els directes de Sexenni: concerts molt picats sense pràcticament pauses ni parlaments, cançons lleugerament apujades de tempo respecte a les seves versions d'estudi i molta energia, especialment per part dels cantants Andrés Sánchez i Albert Melcion. El concert va resseguir en un primer bona part de les cançons de Joc de nens, com "El club de la sisena hora", "La faràndula" o "Mòbil, claus i cartera", abans de fer un viatge al passat i recuperar el seu repertori més primerenc: la trapera "Crema catalana", que va comptar amb les barres del lleidatà Yung Rajola, i "El puma". 

El concert va tornar al repertori més recent amb temes de Joc de nens com la rumba d'"Avall lo paper" (de nou amb el suport de Yung Rajola), "Planeta d'Agostini", però sobretot amb les altres noves cançons de Només música. La primera a sonar va ser "Josep Maria", que critica cunyats i simpatitzants d'Aliança Catalana. El tema va comptar amb la sonada col·laboració de Svetlana i va acabar amb una macroconga recorrent mitja pista. La segona va ser la del senzill "Televisió, que cal reconèixer que va funcionar molt bé en directe tot i no poder reeditar en directe la col·laboració de Miki Núñez, qui en aquell moment estava presentant una nova gala d'Eufòria. Tampoc no hi van poder ser el trio barceloní Sidonie, qui van ser baixa d'última hora per a cantar el tema travoltià "Persiana baixada", que si bé va funcionar bé en directe va trobar a faltar a Marc Ros i companyia.
 
Amb l'equador del concert clarament superat van aparèixer algunes de les cançons més destacades del segon disc Supernova (Delirics, 2023), com "Per la borda", la funky "Sobren les paraules" i la vitalista "Supernova". Entremig, tampoc hi ha faltat la radiofònica "Lamine Yamal" (agermanada amb "Gil" de Milo J per compartir una melodia de funk brasiler extreta d'una llibreria de sàmplers) o "Enlloc com a casa", reconvertida en el seu inici en una balada tendra. 

Per al final, com no podia ser d'altra manera, Sexenni va reservar "De lao", que va convertir el Paral·lel 62 en un festival de pogos on també s'hi va sumar el cantant Andrés Sánchez. I per a tancar, els lleidatans van reservar l'última sorpresa de la nit: la col·laboració de The Tyets a "Grup de pop". Una hora i vint de música i 23 cançons van servir ahir a la nit per confirmar que per a Sexenni, tenir un grup i fer música continua sent un joc que gaudeixen com nens.