Si la vida és un joc, més val passar-s'ho bé i divertir-se com un nen. Aquest és l'esperit del nou i tercer disc de Sexenni, Joc de nens (Delirics, 2025), que el baixista i productor Pep Saula definia fa unes setmanes a Enderrock com la seva manera d'evadir-se de la vida adulta. "Juguem a ser nens a través de la música i a reconnectar amb una etapa on es podria dir que érem feliços", afegia. Amb aquesta premissa, el grup va presentar ahir aquest nou àlbum a la sala 1 de l'Apolo de Barcelona, dins del festival Empremtes.



El concert va arrencar amb la introducció i tema homònim del disc, que va interpretar la xaranga lleidatana Bsumeta enmig del públic, on també hi havia el grup esperonant l'audiència amb megàfons en mà. Ràpidament, la banda va pujar a l'escenari per a deixar caure la primera cançó de la nit, la cúmbia "El club de la sisena hora", amb una nova introducció que li va donar la pàtina èpica que requeria el moment perquè el concert comencés sense estar-se de res.

Sense dilacions i acompanyats per uns visuals que simulaven un tetris projectats en una gran pantalla, Sexenni oferir ininterrompudament diverses de les cançons del darrer disc, com el senzill "La faràndula", que va comptar amb un so de bateria més orgànic que el de la versió d'estudi; "Mòbil, claus i cartera", molt fidel a l'original i amb el públic cantant a l'uníson, o "Una volta al sol", en què no van faltar les veus dels germans Serrasolsas de Ginestà.
 
El ritme de l'actuació va ser absolutament frenètic. La lleugera acceleració general de tempos de les cançons, sumat al ritme picat del concert, va fer que en hora i quart d'actuació, els lleidatans encabassin ni més ni menys que 25 cançons. Això els va permetre rescatar el bo i millor de la seva discografia més antiga com "És baixa i la seva evolució en marcarà la disponibilitat" —un bon exemple de les seves referències futbolístiques i el seu habitual sentit de l'humor—, o "Crema catalana", en què el cantant Andrés Sánchez i el seu covilatà Yung Rajola van deixar clar que no han perdut ni un bri de les seves capacitats per tirar barres amb contundència i elegància a parts iguals.

Per un moment, l'escenari es va convertir en un karaoke improvisat amb "Casa sola", que Sexenni i el cantant d'Andana Alex Garcia van reeditar amb tota la base musical tirada i el mode lletra de Spotify reconvertit en els visuals. El concert va seguir amb més temes com la primerenca "El puma", l'electrònica obscura de "Planeta d'Agostini", en què Albert Melcion va desenfundar la flauta dolça malgrat que en realitat estava disparada des de les bases; la irònica "Klk quieren las chicas", o la iniciàtica "Sarrià Boy".
 
Un dels moments més emotius de la nit el va deixar "Vermell", la primera cançó que Sexenni va escriure quan es van mudar a Barcelona per a estudiar a la universitat. El cantant Andrés Sánchez el va reivindicar com un tema per a adonar-se que "el món és bonic i cal mirar-lo amb esperança malgrat tota la merda que hi pugui haver". El grup va tornar al cançoner del darrer disc amb "Cartell de prohibit", "Com una sitcom" —amb Flashy Ice Cream— o "Lamine Yamal". Aquest darrer tema havia de comptar inicialment amb el cameo del locutor esportiu Bernat Solé per a reeditar en directe el sampleig de la seva veu al final del tema, però, la disputa del partit del Barça contra l'Osasuna a la mateixa hora li ho va impedir.

Abans de la traca final, encara va haver-hi espai per a dues cançons més: "Todas mis ex se llaman María", el bonus track del segon disc Supernova (Delirics, 2023), i un altre tema d'aquell segon treball: "Sobren les paraules", amb una marcada sonoritat de funk-pop i que va comptar amb la col·laboració en el baix del músic i director del festival Mussol Arnau Grabolosa 'Grabu'. Dues eleccions que el grup va optar per posar dins del setlist per sobre de temes que anys enrere havien estat imprescindibles en el seu repertori, com per exemple el primer senzill de Supernova, "Houston", i "Tengo" —del primer disc Retrats (Delirics, 2022), o la cançó que ho va començar tot: "Lleida Town".

Com a traca final, Sexenni va guardar un dels seus hits de pop més elegants, "Supernova"; la bonrotllera i estival "Per la borda", i l'èxit que els va catapultar: "De lao", que el grup va refer de dalt a baix amb un nou arranjament que s'allunya de l'estructura pop-rocker per abraçar-ne una que fa créixer lentament la cançó fins a fer-la explotar a la tornada. Com no podia ser d'altra manera, "Grup de pop" va tancar el directe amb la col·laboració de luxe de The Tyets.
 
Sexenni va deixar clar ahir que no hi ha res que els diverteixi més que fer i tocar cançons. I aquesta idea va ser en el fons el gran motor del concert, amb la idea de poder-hi interpretar el màxim de temes. I ho van aconseguir amb escassíssims parlaments, temes més accelerats que en la seva versió d'estudi i prescindint dels clàssics moments eterns que busquen la interacció del públic. No hi ha dubte que si la vida és un joc de nens, per a Sexenni la música és el seu pati de jocs i les millors joguines són les seves pròpies cançons.