Mantenir una trajectòria musical de nogensmenys que vint anys no és una tasca fàcil. El temps passa i els interessos del públic canvien, apareixen noves fórmules musicals que trenquen les dinàmiques que triomfaven per substituir-les per altres. És per això que el fet que un grup aconsegueixi continuar omplint les seves gires després de tants anys vol dir que alguna cosa estan fent bé. Conèixer en profunditat els gustos del públic, ser la banda sonora de la majoria de les festes majors de Catalunya o oferir directes amb un dinamisme innegable són alguns dels motius que situen a Buhos com una de les propostes més consolidades del panorama musical català.

Ahir, dissabte 14 de març, iniciaven la gira de celebració dels seus vint anys de camí. En un Poble Espanyol ple de gom a gom, el septet de Calafell va aconseguir posar-se els assistents -que transcendien les barreres generacionals- a la butxaca en qüestió de segons. Quelcom gens sorprenent després d’obrir el directe amb un medley que agrupava peces imprescindibles de la seva discografia com la versió “Serà perquè t’estimo”, “Volcans” o “La nit està que crema”. 

Amb una química palpable entre els seus set membres, que evidencia el llarg recorregut sobre l’escenari, Buhos va estructurar un dolç repàs de la seva carrera des dels inicis amb “Nen dels 80”, del tercer disc Gratis Hits (Èxits Produccions, 2010), fins al “Brama” del sisè Natura salvatge (Música Global, 2014), o la mítica “Barcelona s’il·lumina” que tot just celebra una dècada i la qual la gent va corejar amb exaltació. 
 

Més enllà d’haver-se establert dins un so festiu que saben que funciona, una part important de l’èxit de què gaudeix la formació és el sentiment tan arrelat a la seva cultura i llengua, a la que no van perdre l'oportunitat de realçar amb incursions de capgrossos a l’escenari, un grup d’esbart durant “Actitud” o la interpretació de la tradicional i simbòlica cançó -popularitzada per la Companyia Elèctrica Dharma- “La Presó del Rei de França”. Alhora, hi té molt a veure la solvència amb què el vocalista Guillem Solé confia al públic anècdotes de la banda, com la gran pèrdua de diners que van patir amb el videoclip de “Prenent la lluna” després de convidar a tots els figurants a cervesa il·limitada. 

Entre pastís d’aniversari, focs artificials i constants referències a la cultura catalana, Buhos va aprofitar per explicar que es troben preparant una gira inoblidable per l’any següent amb l’única pista que rebrà per títol “El Pregó”. I sense voler-ne descobrir gaires més detalls, la formació va continuar sostenint un directe d’allò més animat amb alguna incursió al balades com “T’he trobat a faltar”, així com, per descomptat, la interpretació de les noves “Today is The Day”, “Foc” o la, de nou, nacionalista “Sempre dempeus”. 
 

En total, uns noranta minuts de directe en què Buhos va reivindicar el seu evident caràcter festiu i on, sobretot, va voler donar les gràcies a un públic que s’ha mantingut ferm i estable al llarg d’aquests vint anys de carrera.