Natural de Manresa, però establert a Andorra des de fa 30 anys, Juli Barrero és un gran apassionat de la música, la fotografia i l’art dels videoclips. Juntament amb el realitzador Héctor Romance han produït clips com "Plou a la massana" i "Dones d'aigua", que va guanyar diversos premis cinematogràfics. Ara el tàndem ja té a punt el nou clip del tema "Quan els llums s'apaguen", que avui estrenem en primícia.


El videoclip de "Quan els llums s'apaguen" és "una el·lipse temporal sobre la naturalesa de la vida del músic, entre l’efímer i el perenne. L'obra explora el contrast entre el brogit de la sala —plena d’elogis i aplaudiments— i la soledat reflexiva que arriba en recollir els instruments. És el precís instant en què els llums s’apaguen i l'intèrpret abandona l'idil·li de l’escenari per retornar a l'anonimat", explica Barrero.

Per al músic, aquesta peça audiovisual vol ser un homenatge a les petites sales, el principal trampolí per a nombrosos artistes i que, explica Barrero, ara es troben en vies d'extinció. De fet, el videoclip ha estat rodat a La Fada Ignorant d'Andorra La Vella, una de les sales de referència de música en viu andorrana. Musicalment, "Quan els llums s'apaguen" comença com una balada que a poc a poc va creixent cap a un mig temps de rock clàssic, farcit de licks, harmonitzacions i solos de guitarra, però també d'arranjaments de vents metall.



Aquesta nova cançó de Juli Barrero representa el pont i l'espai de transició entre el darrer disc Sòlid (autoeditat, 2024), i el disc previst per a finals d'any, Gas (autoeditat), que completa la trilogia iniciada per Líquid (autoeditat) l'any 2022. 

Sobre Gas, el músic explica que “tot depèn del pressupost que pugui assolir, però la idea i el format més coherent serà enregistrar entre vuit i deu cançons, ja que la meva intenció és publicar el disc en vinil, com els dos anteriors". I a més, Barrero avança que “el gruix del repertori serà en català, però també hi haurà alguna intervenció en altres llengües, que estarà perfectament justificada. Hi haurà un tema adreçat a un amic gallec que no faltava a cap concert, a qui no em sabria adreçar en català, i la musicació d’una poetessa portuguesa, Manuela de Calleiros, que va estar vivint a Andorra.”