La cantant barcelonina Júlia Blum ha enregistrat el seu segon disc d’estudi, Somiar desperta (Delirics, 2026), experimentant amb nous horitzons a través del lo-fi i el bedroom pop. És l’evolució d’un univers artístic que, alhora, guanya complexitat gràcies a unes lletres que evoquen el passat i el futur, tot exposant-se als oients com si fos un diari personal.



Respecte al debut, 'Vainilla' (Picap, 2023), el nou disc s’endinsa en l’ús de beats i sintetitzadors contundents, però mantenint el pop d’autor com a fil conductor. Com t’has sentit?
Sento que he inclòs més capes sonores, perquè he provat molts sintetitzadors i noves textures. A més, hi ha recursos instrumentals com l’autotune. Tot i això, el punt clau han estat les lletres, que han evolucionat respecte al primer disc, i sobretot la meva veu ha acabat sent l’instrument principal. A més, en la composició i la gravació he tingut una major llibertat creativa per incloure-hi preses alternatives com riures o respiracions.

El títol, 'Somiar desperta', és un estat en què et trobes sovint? 
És un estat molt reconfortant i dolç, em serveix per evadir-me del que està passant, tot i que en algun moment sé que hauré de tornar a la realitat. I també implica no estar present, perquè no tot són flors i violes quan somiem desperts. Per exemple, a la cançó que dona nom al disc canto: ‘Toca estirar de fils, de quedar-se en no-res’. 



A la producció hi ha Víctor Ayuso de Zamenhof Estudi, amb qui ja havies treballat a l’EP 'Sobre la marxa' (Picap, 2022) i al senzill “Típic dilluns tontu”. Què aporta a la teva música? 
Amb el Víctor m’hi entenc molt bé, sempre que vaig al seu estudi porto les cançons fetes, però també puc jugar i provar altres coses. Es crea un espai còmode i familiar, en el qual no tinc por de l’error ni de ser jutjada. En l’àmbit personal som amics, i aquesta bona relació ha fet que hagi volgut tornar a treballar amb ell. Confio molt en la seva feina, perquè penso que trobar el productor adequat per a un disc és molt difícil, de manera que el seu rol és clau per a la confecció de les meves cançons. 

“Només amb tu” és una versió fresca i més íntima del tema original del projecte de Gerard Aledo, Animal. Com es va materialitzar la col·laboració amb ell? 
Va ser per pura coincidència. Jo era al cotxe escoltant una llista aleatòria i va sonar el tema original. Em vaig posar a cantar sola, damunt de la cançó, i la combinació em va semblar molt interessant. Al cap d’unes setmanes, quan ja estava plenament endinsada en la producció del segon disc, vaig recordar aquell moment i vaig pensar en la idea de fer una col·laboració. Vaig escriure al Gerard per Instagram i li vaig enviar una proposta de la maqueta. Li va agradar molt i va venir de seguida a l’estudi per gravar-la junts. 
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de delirics label (@delirics)

Al tema “En diferit” parles de no estar present i de la desconnexió que sovint protagonitza les nostres relacions. D’on vas treure la inspiració per escriure-la? 
Tot va començar parlant amb la meva companya de pis. Ens vam adonar que coincidíem en la manera com la tecnologia afecta les nostres relacions. De fet, moltes vegades per missatge tenim converses que no són en present. Partint d’aquesta premissa, vaig anar estirant el fil i va sortir el tema.

“Sona lo-fi de fons” recrea un moment amorós molt dolç que inevitablement acabarà formant part del passat. De quina manera t’afecta la nostàlgia? 
M’agrada molt ser nostàlgica, i el fet de poder recordar és un refugi. Em motiva també com a inspiració, tot i que intento que no m’afecti negativament. En aquest tema parlo de la sensació efímera d’estar enamorada, però ho faig gairebé rient-me de mi mateixa i portant-ho a l’extrem. 



El pop és un gènere comercial i accessible. Creus que aquesta etiqueta desvaloritza l’estil i els seus artistes? 
Actualment ja no passa, només cal escoltar el panorama musical català. De fet, les propostes comercials no són totes del gènere pop. Penso que atorgar el concepte ‘comercial’ al pop és una idea més de la generació passada dels anys dos mil.

“Últim tema del disc” adopta una caire més agredolç i honest en la lletra, exposant moments de dubte i incertesa. Com gestiones la inseguretat i exigència en solitari?
He anat millorant respecte a aquest tema. Soc la cara visible del meu projecte i no puc repartir les responsabilitats amb ningú més perquè vaig en solitari. I, alhora, soc jo la que decideix totes les coses relatives al projecte com la gira o el pròxim àlbum.

Com serà la gira de presentació del disc?
El divendres 15 de maig en faré la presentació a la sala Heliogàbal de Barcelona. I, després d’aquest concert d’estrena, la resta de l’any seguiré rodant el disc al màxim possible.