'Pick up' és un terme que denomina la maneta que subjecta l’agulla dels tocadiscos i, alhora, en anglès, vol dir 'recollir'. Amb el nom catalaníssim de "Picap", es podria definir aquest segell musical que ha picat molta pedra, amb i per als seus artistes, i ha recollit molts i bons fruits per a la música i la cultura del país. I és que si una cosa es va repetir ahir dalt de l'escenari, en la nit de la gala del 40è aniversari del segell discogràfic a la sala La Paloma, va ser: "Visca Picap i visca Catalunya!". Perquè Picap ha generat contingut musical del bo per a la memòria col·lectiva d'aquesta catalana terra, com reflecteix el catàleg i també els nous fitxatges convidats.
 
Aquest de dijous a la nit, va ser un homenatge a les quatre dècades de Picap, capitanejades en un primer moment per Joan-Carles Doval i actualment sota la direcció (després de treballar-hi durant dues dècades) d'Albert López. El mestre de cerimònies, Òscar Dalmau, va anar donant pas, entre actuació i actuació, a testimonis en una pantalla audiovisual. Entre ells, es van poder escoltar anècdotes d'artistes com Roger Mas, Raimon, Pep Sala o Sangtraït, i també periodistes històrics de mitjans radiofònics que els van fer d'altaveu en el seu moment, com ara Vicent Sanchis, Lluís Altés o Enric Frigola.

Les paraules de lloança a la feina del segell per part dels diversos testimonis es remunten als primers títols del catàleg com el del cantautor Hèctor Vila. Altés va valorar la continuïtat que va suposar Picap respecte a l'arxiu previ dels anys setanta d'Edigsa. Pel que fa a la Cançó pròpiament o el pop-rock d'autor, Roger Mas destaca com "Picap va ser puntal, sobretot a la dècada dels anys noranta". I precisament una de les veus d'aquell temps, Adrià Puntí, va ser la que es va reivindicar en la primera actuació de la nit a la sala La Paloma, amb Xicu versionant l'"Ull per ull" del disc Pepalallarga (1997).  
 
Abans, per això, de l'actuació de Xicu amb la cançó de Puntí, també es va poder escoltar pels altaveus, a tall d'introducció musical, la versió de Grabu de "La presó del rei de França" de la Companyia Elèctrica Dharma, uns dels artistes presents entre el públic. I és que aquesta seria la combinació guanyadora de la nit: el fet de posar cara a cara el catàleg històric amb els nous valors del segell. Una nova aposta del segell Picap, que sempre ha posat per davant el guany cultural per al país al guany comercial o personal.
 
Que hi ha nous talents ho demostra una actuació despullada com la d'Iglú, que va oferir "L'estaca" de Lluís Llach amb el duet situat a banda i banda d'una taula on reposaven els pedals de la guitarra d'un i la taula de mescles de l'altre component. Amb Marc Gelabert (multiinstrumentista i veu) i Marc Hampshire (guitarra i veu) pren més sentit que mai el vers 'ara que passen els nous vailets...' de "L'estaca", però no per tal de sentir 'el darrer cant del Siset', sinó 'per sentir allò que canten nous ocells del meu paisatge' (d'una altra cançó de Llach, "Vida"). El relleu generacional que s'acompleix.
 
I per cursa de relleus la de la P.A.W.N. Gang amb la seva manera d'interpretar el "Què volen aquesta gent?" de Maria del Mar Bonet. Amb la lletra de Lluís Serrahima tunejada, tot i reduir-la a un argot de carrer més bàsic i directe, s'ha de valorar de la proposta que l'ambició fos voler-la traslladar a certa denúncia de la violència policial en uns temps més actuals que no la dels grisos de l'època franquista. 

Picap no només va fer de paraigües a la música, també en altres disciplines com les de l'humor d'Eugenio. I ahir va sortir a recordar-lo el seu fill, fent acudits com els de l'oculista i la lletra A, que resulta que va ser l'últim que va dir en un escenari el seu pare el 6 de març de 2001. Amb Picap va enregistrar el seu primer casset i disc en directe el dia 1 d'agost de 1984. Per tant, des de l'inici del segell. 
 
Si a l'audiovisual els testimonis d'Èric Vinaixa i Roger Mas s'anaven alternant a la pantalla, a l'escenari va sortir només el cantant de Mirabet, ja que Vinaixa (i no el solsoní que brega amb Satélite K, tot i que valora haver-hi estat en els seus inicis a l'ofici) s'ha mantingut al mateix segell tota la seva vida musical. Hi va interpretar "D'una gatera me vaig casar" de Tomeu Penya, un altre valor segur de Picap.

Precisament el to festiu de borratxera va donar pas a uns testimonis més seriosos, els de Raimon i Pep Sala. A Joan-Carles Doval van anomenar-lo com "un dels grans valedors més enllà de les modes" a l'escena musical dels Països Catalans. Raimon es va llançar, fins i tot, a fer-ne un lema: "Com Picap, no n'hi ha cap". Per la seva banda, Sala va recordar el mal tràngol —del qual ara riuen— que van passar quan, en una roda de premsa, no arribaven a temps els discos del Quina nit! (1990) per un error de fabricació, i com Doval ho va salvar a últim moment. 
 
L'artista barcelonina Júlia Blum va fer una preciosa interpretació d'"A l'estiu quan són les nou" del disc Rellotge d'emocions (2011) de Raimon. Blum va aconseguir arrencar palmes al final en una bonica represa improvisada de la cançó. Per la seva part, la també barcelonina Scorpio va abordar i brodar "El vol de l'home ocell" de Sangtraït —inclosa en el seu mític disc Els senyors de les pedres (1988)—, durant molts anys la nineta dels ulls del catàleg de Joan-Carles Doval, com van il·lustrar en diverses anècdotes Quim Mandado i Lupe Villar.
 
Després d'Scorpio, va ser el torn dels sabadellencs Flashy Ice Cream, que van fer la seva clucada d'ull al "Boig per tu" de Sau, que han versionat recentment amb la complicitat de Pep Sala en el videoclip i amb qui els uneix una forta estima. La versió aporta petites variacions, com concretar que la 'copa on es reflecteix la seva llum' es tracta d'un 'ron amb cola'. Serà aquesta una generació més detallista?   
 
En els parlaments dels directors del segell de les dues èpoques, Joan Carles Doval i Albert López, es van tenir també agraïments a equip, artistes i públic, i el lema de la nit 'Visca la música, visca Picap i visca Catalunya'. Un dels moments emotius, però, va ser quan els directors van fer bufar les espelmes del pastís a la treballadora més antiga de la casa, Cristina Culebras, i el més jove, Miquel Alcarria. A continuació vindria l'aportació més folk de la nit, de la mà dels lleidatans Sexenni interpretant "La bella Lola", la cançó de taverna popularitzada per Port Bo.
 
La Generació Z va ser de nou acollida a la interpretació de "Bicicletes" del grup Blaumut a càrrec de Júlia Blum, Iglú, Sexenni i Cloe. Sens dubte "Bicicletes" és una opció transversal i una bona tria de cançó per tancar aquesta gala d'actuacions. Ho és perquè Blaumut representa la formació que va ser descoberta i esperonada dins d'aquest segell per Albert López, veritable baula de la cadena de valor de Picap per a la seva continuïtat i expansió; el seu "gran valedor" actual.

La nit es va tancar amb un Òscar Dalmau que es va transformar en el seu alter ego artístic, Phil Musical, qui va punxar tancant la vetllada. I és que amb aquest nom, Picap li va editar també tres recopilatoris de música dels anys seixanta en català. En aquest segell musical tot lliga com l'allioli i té la continuïtat que una gran cultura mereix.