L’artista barceloní Bruno de Fabriziis ‘Mama Dousha’ ha inaugurat la temporada amb la màxima intensitat. Ha deixat la seva ciutat natal per instal·lar-se al Baix Montseny; ha nascut la seva primera criatura, ha fet de jurat al concurs televisiu Eufòria, i presenta el seu tercer àlbum Tothom té raó (Promo Arts Music, 2026). Enmig d’un repertori marcat pel romanticisme de fer cançons sobre l’amor i la nostàlgia, també s’ha obert a cantar a la relació amb els diners i a llançar dards contra més d’un ‘malparit’. 



En els darrers mesos t’has mudat de Barcelona al Baix Montseny, ha nascut la teva primera criatura, has fet de jurat del concurs de TV3 'Eufòria' i presentes un nou disc. Com et sents?
Em sento bé! Hi ha hagut moments molt estressants, però existencialment estic en el millor moment possible. Tinc la sensació que tot s’ha anat posant a lloc. El meu equip ha aparegut al rescat i està gestionant moltes de les tasques del projecte que fins ara portava jo sol, perquè ara la meva prioritat és estar a casa i amb la meva família. D’alguna manera, tinc més coses que abans, però alhora em sento més acompanyat que mai i soc molt feliç amb tot el que m’envolta: la conciliació familiar, viure fora de Barcelona, que em dona vida, i l’acompanyament que té el meu projecte musical. 

Feia temps que volies marxar de la ciutat de Barcelona i anar a viure a un entorn més rural per crear una família?
Sí, estic encantat amb el canvi, perquè ja complert amb la quota de Barcelona. Ja he fet tot el que havia de fer a la ciutat. Estic molt content de poder sortir de casa i a dos passos tenir la muntanya. A més, tot i que volia marxar de Barcelona, la qüestió és que m’han fet fora del meu barri, el Poblenou, per la turistificació i la gestió que s’ha fet del barri els últims anys. Ara només baixo a la capital en dies concrets, perquè bona part de gestió del meu projecte musical el puc fer des de casa i el disc l’hem enregistrat principalment a l’estudi de Joan Borràs (Oques Grasses), a Santa Eugènia de Berga, a Osona. 

Vas anunciar que eres pare amb la publicació del tema “Mami”. Per què volies que la cançó fos pública i no fos una història privada per a la vostra família?
És una bona pregunta, però vull deixar clar que no vull parlar ni fer bandera de la meva paternitat. La cançó va dedicada a la meva dona i va sorgir fruit d’una nota de veu de Whatsapp. Tot i això, durant el procés de gravació he connectat molt amb la manera de com vull fer música i m’he adonat que el més important de les cançons és que siguin sinceres, honestes i que diguin coses de veritat. Per això, em va semblar que publicar-la era una manera de fer un pas endavant i de dir al món les coses que sentia sense amagar-me.


Al final “Mami” no forma part del disc. Per què?
Per què no tenia ganes de promocionar-la, només vaig voler ensenyar-la. Quan la vaig estrenar en directe al programa especial de RAC 1 És Nadal al món, vaig dir que no volia que es convertís en màrqueting emocional; volia que fos una cançó senzilla i elegant. De fet, va ser l’únic cop que he cantat i que cantaré “Mami” en directe, perquè no la faré durant la gira. 

Què significa el títol del disc, 'Tothom té raó'?
Em flipa molt la frase, perquè té moltes lectures i totes han format part en la meva vida els últims mesos... Una és que tothom té raó, com a idea que tothom té dret a dir la seva opinió; una altra és com tothom intenta imposar el seu criteri i les seves raons per dir el que hem de fer, i encara una altra és que tothom pot fer ús de la seva raó. Em molen molt totes tres perquè em veig permanentment acompanyat de totes aquestes opinions, tant com Mama Dousha com a artista com a nivell personal amb la meva paternitat. 

T’afecten les opinions de la gent sobre Mama Dousha?
Tothom opina perquè es pensa que sap què passarà amb el meu projecte artístic, tot i que en realitat és impossible saber-ho. Jo mateix també ho puc acabar pensant d’algú altre. Per això em va semblar interessant posar aquest títol, perquè tothom opina i té idees sobre mi i, per tant, totes les definicions del títol tenen sentit.


'Tothom té raó' també té a veure amb els tres coproductors del disc, Scotty DK, Guillem Bautista i Joan Borràs (Oques Grasses)?
Sí, és un disc creat de manera col·lectiva. Jo he dut la batuta però l’hem creat conjuntament tots a una. És el disc més meu però alhora també el més col·lectiu. I ‘tothom té raó’ té molt de sentit pel procés de creació del disc, perquè tots tres han aportat les seves raons.

Per què vas incorporar Joan Borràs a l’equip de producció, tenint en compte que amb Scotty DK i Guillem Bautista ja fa temps que hi treballes?
La incorporació la va proposar l’Scotty DK, que és molt savi, no té cap problema d’egos i sempre vol gaudir de l’art i dels processos creatius. Em va proposar obrir el disc a nous compositors i productors. Un dels noms que hi havia sobre la taula era Joan Borràs, i com que volíem anar a una casa rural a Ibieca (Osca) per tancar-nos a fer música, vam escriure-li i li vam proposar si volia venir sense ni tan sols conèixer-nos. Ell va accedir-hi i, des del primer dia, hi va haver molta sinergia, perquè forma part del nostre club dels flipats i els obsessos per fer música.

Al segon tema (“Nanana”) cantes: ‘No vull agradar a tot cristo’. No és una mica contradictori amb Eufòria, on precisament has de valorar qui és més versàtil i capaç d’agradar a més gent?
Voler agradar a tothom és una maledicció, i per això intento deslliurar-me d’aquesta idea. Com a músic i també com a jurat d’Eufòria ja sé que seré odiat faci el que faci. Literalment, és impossible agradar a tothom. Per molt que ho intenti, m’anirà sempre pitjor que simplement si intento ser jo mateix.


“Nanana” podria tenir certes similituds amb “Com està el pati” d’Oques Grasses. És una picada d’ullet?
Una persona de l’equip va posar sobre la taula aquesta similitud amb temor. I jo li vaig dir: “Germans, el tema està guapo? Doncs, és igual si s’hi assembla”. El ritme de la bateria –similar a “Com està al pati”– el va aportar Joan Borràs, i tenir el productor d’Oques ha fet que no ens vulguem tancar cap porta. Amb tot, el ‘na na na’ de la tornada va ser una idea de Scotty DK, que ja tenia feta per a la maqueta d’uns cantants que van anar al Benidorm Fest. El vaig ajudar a escriure la melodia amb la síl·laba ‘na’, i ho vam escriure molt abans que sortís “Com està el pati” d’Oques Grasses.

Tornant a 'Eufòria', com vas acabar sent jurat del 'talent show'?
Em va arribar la proposta de presentar-me al càsting per ser jurat, i quan en vaig parlar amb al meu mànager, Xavi Pascual, ja em va advertir que em plantegés bé el que suposava, tant pel cantó bo com pel dolent. Després de reunir-me i parlar-ne amb la gent que estimo per valorar si valia la pena, vaig arribar a la conclusió que m’aportava moltes més coses de les que em restava, que bàsicament són l’entorn mainstream i la promoció que comporta Eufòria. A més, realment em feia il·lusió. Així que vaig anar al càsting sense gaires expectatives, però al final em van agafar. 

L’aspecte econòmic ha estat important en la decisió?
Sí, és clar, perquè el meu projecte musical té una despesa que està per sobre dels meus ingressos. M’agrada fer les coses bé i els discos i les gires tenen un cost elevat, de manera que Eufòria m’ha ajudat a aconseguir-ho, sense haver de renunciar a portar un ampli de guitarra específic o a contractar un altre músic si és important.