Avui, ha vist la llum el nou disc del músic osonenc Guillem Roma, Ritual d'expropiació (U98 Music, 2026). Per a l'artista, el nou àlbum és "un ritual poètic per sobreviure en aquest món" i també vol ser "una aposta per l'esperança que el podem transformar en un lloc millor". Per a entendre millor el relat d'expropiació que hi narra, desgranem amb l'autor les deu peces del disc.

1. "Uno mismo"
"És un retrat irònic i demolidor d’un món erosionat pel narcisisme, l’atomització social i el soroll comunicatiu, a ritme de pista de ball. Les xarxes socials han potenciat l’individualisme i l’egoisme del món capitalista que devora els fonaments del que ens connecta i ens tanca en el nostre univers. Hem perdut la capacitat d’empatitzar, escoltar o consensuar la realitat, i tot per creure’ns la història de vendre’s a un mateix i competir els uns amb els altres en aquesta lluita pel rendiment. És una cançó d’anàlisi social per adonar-nos que estem perdent quelcom important: el col·lectiu. I està fet amb un joc de paraules i amb una música que ens porta des dels aires de bolero de l'introducció a l’electrònica d’una rave."


2. "M’encantaria"
"Aquí el ritual agafa un camí més lluminós. És un desig a ritme de batxata. Una cançó alegre amb olor d’estiu que desprèn bon rotllo per tots costats mentre ens convida a imaginar en veu alta: quin món és el que volem tenir? Quin llegat volem deixar? Amb aquesta premissa anem a les platges d’una illa, parlem d’amor i d’expropiació. Expropiar als rics per redistribuir la riquesa del món, i expropiar-se a un mateix per desfer els egos i trencar els límits perquè la vida flueixi més. Un rerefons filosòfic i polític on el so dels güiros i els bongos es mesclen amb elements electrònics per compartir la felicitat i els desitjos amb la gent que estimem".


3. "Escoltar-nos de prop", amb Mar Pujol
"La cançó més íntima i sensible del disc no podia ser millor que compartida amb Mar Pujol per trobar la màgia de cuidar-se i escoltar per aprendre a parar i sentir. La proximitat emociona i convida a tancar els ulls. Escoltar necessita silenci i quietud. I escoltar-nos de prop, encara més. Aquest tema ens ho diu sense parlar massa, sinó més aviat amb una abraçada d’amor i tendresa. Escoltar en un món ple de soroll és revolució i el pas previ per fer el ritual d’expropiació". 


4. "Ritual"
"És un dels moments místics del disc. La cerimònia per sortir del jo i desdibuixar els límits, d’allò propi i fondre’s amb tot. Hem separat el món amb compartiments, hem posat nom a les coses i, de mica en mica, de tants murs i fronteres, hem quedat tancats oblidant que som molt més. En realitat, som tot i som res. No hi ha un nosaltres i uns altres; tots sagnem la mateixa sang. Aquesta cançó és una pregària que ens converteix en onades, en vent, en branques del bosc i ens recorda que quan ens perdem els uns als altres podem aixecar el cap amunt per ser igual que tots els astres: ser-ho tot, ser només un. Per mi és un ritual taoista, d’on veu molt la meva filosofia i la meva música, però també és un ritual polític i necessari en aquest món passat de voltes". 


5. "Expropiar"
"Un cop hem passat el portal, tot s’omple de llum. Aquesta cançó és un despertar. Ja ho podem ser tot: el que hem estat i el que serem! És dels temes més especials per mi i m’emociona que acabi amb la banda femenina Mariachi Mexicana Hermosa, amb la qual vam gravar a Mèxic molt abans de saber que sortirien en aquest disc. "Expropiar" és un poema que s’explica sol". 


6. "Más velocidad, menos espacio"
"Aquesta cançó retrata l’acceleració del món actual. Un crit d’alerta per a aquest món que escurça distàncies, no només en horitzontal sinó també en vertical: perdem profunditat, perdem arrels i pes, però també perdem dimensió ascendent; perdem misteri i imaginació. Així convertim el món i la vida en un lloc petit, pla, sense colors i ràpid, molt ràpid. També és la cançó més diferent respecte al que he fet fins ara, apostant per l’experimentació amb una electrònica que pugui conviure amb la cançó però mantenint l’elegància i la contundència. De les meves preferides del disc per original i diferent. És la segona cançó en el relat tot i que en disc està més endavant per facilitar l’escolta de tot l’àlbum". 


7. "Sense pressa"
"Quan t’has expropiat ja no tens pressa, perquè ja hi has arribat. Quina sensació més bonica en el món d’avui en dia! La comparteixo amb aquesta cançó que camina suau, prop del mar, amb la il·lusió que aquest món que hem construït el podem canviar."


8. "NSQMT (No sabia que m’enamoraria tant)"
"No hi ha res més deslimitador que l’amor. L’entrega a l’altra és, per si mateixa, expropiadora. Per això l’amor és la clau de volta per una redistribució real. Però aquí parlem d’enamorament, que és bogeria, caos i bellesa necessària en un ritual d'expropiació. Tant en aquesta, com en totes les altres, en Dídak Fernàndez i l’Adri González, productors del disc, han entrat en el joc d’experimentar sonorament i trobar l’equilibri entre el respecte a la cançó i un caràcter innovador en el so i la forma. Ha estat un treball preciós i estimulant."


9. "Tú y yo" (només disponible en l'edició física del disc)
"Aquesta cançó no està a plataformes, i només es podrà escoltar en el disc físic o al directe. És el bolero d’amor que faltava. Jo sent una mica més tu i tu sent una mica més jo. La delimitació del jo crea imatges molt boniques, com el paisatge entrant a casa per la finestra i recordar-nos que no som tan importants". 

10. "Amor, amor, amor"
"Tres cops, perquè es desborda. Hi ha una concepció poliamorosa en l’expropiació. L’amor brolla i es contagia. I aquesta cançó és la festa col·lectiva final amb el convenciment que aquesta és la clau: amor, amor, amor. Però també és una pregunta a ritme de cúmbia: com pot ser que ho sapiguem i deixem que Elon Musk acumuli la riquesa que té? Com pot ser que vivim entre guerres i fam tenint un planeta tan ric? Com pot ser que hi hagi tanta bellesa i jo no sàpiga explicar-la? Com a mínim la intento compartir com a recepta possible per viure millor, com una necessitat imperiosa i urgent, com una esperança que hem d’abraçar enmig del col·lapse. Això és Ritual d’expropiació".