Nascut a Celrà l’any 2020 i ara resident a Barcelona, Ani in the Hall és un duet format per Aina Serena i Jan Cabarrocas que combina folk i electrònica d’avantguarda. Finalista de la divuitena edició del concurs Sons de la Mediterrània i també impulsat per Cases de la Música de Barcelona, ara presenta l’EP Intel·ligència romàntica (autoeditat, 2025).



Quins van ser els inicis d’Ani in the Hall?
Amb en Jan Cabarrocas hem crescut a Celrà i som amics des de petits. Mentre estudiàvem vam muntar un duet de versions per tocar a les festes del poble i l’entorn i fins i tot en algun casament. Durant la pandèmia vam començar a experimentar amb l’electrònica amb la idea de compondre cançons, i des de llavors el duet s’ha convertit en l’abocador de les nostres obsessions i curiositats.

Quines són les vostres obsessions?
Jo vinc del teatre i en Jan de la pedagogia i l’estudi literari. A vegades la qüestió curricular no és gaire important, però en el nostre cas ha influït en la nostra manera de treballar i en la nostra afinitat. Som lentes i ens hem pres el projecte amb molta calma, amb paciència per investigar i amb llibertat per provar, cagar-la i seguir provant. Hem creat un espai per aprendre i treballar amb molt de divertiment i plaer.

Us moveu entre el folk, l’electrònica i els sons onírics. Quina seria la vostra etiqueta?
La idea del folk l’hem usat sobretot per vendre el projecte i no per definir la nostra música. Vam participar al concurs Sons de la Mediterrània i l’autotune va escandalitzar alguns membres del jurat. A mi m’agrada pensar que fem pop, però els entesos del pop també m’han dit que no hi estan gaire d’acord. Els elements folklòrics, electrònics i onírics són recursos per dur les cançons als terrenys que ens interessen, diferents en cada cas.

L’EP Intel·ligència romàntica és un reflex de la vostra identitat musical?
La nostra identitat encara l’estem definint, però és un primer EP que sona tal com volíem. Sí que reflecteix la nostra identitat a l’hora de treballar, perquè això s’ha anat consolidant. Les composicions sovint juguen amb la idea del contrast, amb la fragmentació i el collage  i amb repeticions litúrgiques. I respecte a les lletres, normalment estan impregnades d’un pessimisme excessiu o d’un optimisme naïf, que són les característiques del nostre treball actual, però no sabem encara si voldrem que en el futur defineixin la nostra música.

Els concerts tenen un fort component teatral i de performance. Com els definiríeu?
És una aposta inherent en mi, fruit de la formació que he rebut. L’escenari sempre és un espai teatral, tot i així crec que la teatralitat del nostre directe és molt subtil.

Heu obtingut una ajuda a la creació musical a càrrec de Cases de la Música. En què consistirà i quina valoració en feu?
Encara no hem començat a treballar juntes, així que poca cosa en podem dir. De moment estem molt agraïdes per la confiança i tenim ganes de ser acompanyades, perquè la indústria musical és un lloc estrany si vas sola. El que podem dir és que l’ajuda per als primers enregistraments que ens van donar des de la Casa de la Música del Gironès i La Marfà, l’any 2025, ens va ajudar a treballar en el debut.