Tres ànimes artístiques unides per l’amistat –Pau Debon, Pere Suau i Antoni Bujosa– aporten respectivament veu, versos i composició al disc Debon canta Suau (Cucavela Records, 2026). El trio mallorquí mostra fins on la poesia, la música de cambra i el minimalisme poden ser elements vitals per fer créixer inquietuds culturals i arribar al públic. Més que un poemari musicat, és un viatge emocional.




Comencem pel principi... Com va néixer aquest projecte estrenat en directe el 2023, i dedicat a la poesia musicada?
Pere Suau: Vaig convidar en Pau Debon a cantar un dels poemes que havia publicat en un llibre, i a partir d’allà va anar creixent.
Pau Debon: Sí, tu me demanares de cantar un poema musicat per en Toni Bujosa a es Born de Palma... I, des de llavors, ha anat creixent perquè en Pere Suau no atura de guanyar premis [Riu] i cada vegada aprofitàvem el guardó per fer un recital.
 
Un projecte semblant va ajuntar el 2005 Antoni Bujosa, Pere Suau i la soprano Margalida Cloquell, i vint anys després heu reprès aquesta idea. Com ha evolucionat de llavors ençà?
P.S: Abans d’escriure res, fa trenta anys ja rèiem amb en Toni quan em deia que acabaria escrivint poesia i ell hi posaria música. Després va arribar el disc Triangles a la boca (autoeditat, 2005), que ja jugava amb una idea que ens vinculava als dos en un projecte poètic. Tot i això, un cop el frenesí de la tornada i comiat final d’Antònia Font va aturar, va ser amb en Pau que vam acabar d’arrodonir el projecte.
 
El pas del directe a l’estudi de gravació ha canviat alguna cosa a l’hora d’interpretar les musicacions poètiques?
Antoni Bujosa: No gaire, però és curiós observar com en Pere recitant té una musicalitat innata i en Pau cantant té una dicció perfecta que fan que tot connecti molt bé amb la meva música.
P.S: Del directe el que no hem incorporat al disc són les contextualitzacions que feim entre els poemes, tot i que ho hem suplert amb el llibret que acompanya el CD.
P.D: De fet, per aquella gent que ve a veure’ns i potser està lluny de la poesia, facilitar aquest context és molt important perquè no és fàcil submergir-se en el gènere de la poesia musicada.
 

Pere Suau, vas escriure els poemes pensant en la música?
P.S: No, els textos ja estaven escrits i publicats. I ara, amb el disc, hem volgut mostrar el que feim habitualment, que és recitar-los amb una musicalitat i una intenció. Hem volgut recuperar una idea primigènia de recitar tal com se feia quan els textos es transmetien de viva veu, abans que hi hagués la possibilitat d’escriure’ls.

Antoni Bujosa, fins ara ja t’havies atrevit a fer música a partir de Ramon Llull o del pintor Toni Salvà... Amb aquest bagatge, com ha estat el teu procés de creació?
A.B: He partit d’un punt avantatgista elegint els poemes que podien casar bé per ser cantats per en Pau –amb les característiques i textures de qui ha estat la veu d’Antònia Font– i altres que, havent de ser purament recitats, em donessin la possibilitat de crear un ambient sonor adient al que conten. Per tant, he triat els textos en funció del vessant musical que havien de tenir en la gravació final.
 
Pau Debon, el pas de ser el cantant d’Antònia Font a haver de fer una col·laboració a tres bandes, ha estat un repte personal?
P.D: No he hagut de fer cap esforç, tot i que era una incògnita venint del concepte musical i del paper a l’escenari que tenia amb Antònia Font. Ara bé, després d’haver tengut la sort de fer música amb Joan Miquel Oliver –que és molt perfeccionista–, interpretar les composicions que em va proposar en Toni em va semblar molt natural. Ha estat una transició tranquil·la en la qual m’han donat plena confiança, i estic molt content de com ha quedat.

Com influeix la música en la percepció d’un poema?
P.S: D’una manera completa. A vegades en els recitals comentam mig en broma que és injust que l’espectacle es tituli Debon canta Suau, perquè la tasca d’en Toni és vital perquè tot funcioni perfectament. De fet, el més senzill hauria sigut acostar-nos més al pop, però no volíem anar cap allà cap dels tres.
P.D: Sí, hauria estat un desastre absolut donar un tractament pop al disc, perquè tot i ser un cantant de pop des de fa temps, aquest treball de cap manera es vol emmarcar en aquest gènere.
 
Llegint els poemes es descobreix una càrrega nostàlgica i introspectiva molt intensa. Musicar i cantar aquests textos us ha requerit un treball personal igual de profund?
P.S: Més que nostàlgia, la part poètica que vull transmetre cerca arribar a connectar amb diferents aspectes des de la profunditat de les emocions que neixen de petits instants vitals. De fet, als recitals mostram que al cap i a la fi podem ser tipus normals que tenen moments de profunditat dels quals poden sortir poemes amb molta càrrega introspectiva o reflexiva sobre l’amor, la nostàlgia o la quotidianitat de la vida en general.
A.B: Estam tan mal acostumats a la rapidesa i a les presses del dia a dia que trobar moments de pausa en els quals puguem reflexionar a través de la poesia per contar aquestes reflexions és revolucionari.
P.D: És un espectacle que durant una hora és capaç de mantenir la connexió amb la gent, i això és tremendament gratificant. I això passa perquè som tres amics que no ens hem ajuntat per fer música i poesia de manera gaire premeditada, sinó que ha arribat naturalment.