La Fira de Música de Vila-seca celebra la 22a edició plenament consolidada en el circuit professional del país. L’esdeveniment funciona com un mercat que combina la música emergent amb els espectacles familiars i és un bon baròmetre de l’estat de la creació en tots dos àmbits.

L’apartat emergent, que és el que ens ocupa aquí, va celebrar ahir les actuacions de tres propostes ben diferents com són les de Kris Tena, OKDW i Paco Pecado i la Confraria del Pecat. Abans però, el duet format per Núria Andorrà i Ariadna Torner va presentar l’espectacle Orgànic. Està dirigit a un públic familiar, i és una delícia on la compositora i percussionista Núria Andorrà uneix el seu talent al de la violinista Ariadna Torner per jugar amb les dissonàncies en una celebració del so on tot s’hi val i tot és possible. Molt recomanable per a totes les edats.
 
Al Celler de Vila-seca, Kris Tena va presentar les cançons del recent Mai adeu (Montebello, 2025), acompanyada d’un grup de luxe format per ‘Garru’ (baix), Tramel Levalle (percussió i calimba), Leyre Estruch (segones veus) i Darío Barroso (guitarres). Les cançons de Tena són imprevisibles i s’eleven a partir dels jocs vocals que crea amb els músics, en particular amb Estruch. Inspirada per cantautors llatinoamericans, Tena busca constantment l’ànima d’unes cançons que aconsegueixen emocionar l’espectador. A Vila-seca ho va aconseguir, tot i que el directe demani en alguns moments alguna dinàmica menys continguda.
 
Poc després va arribar el torn d’OKDW, el projecte vingut de Cubelles i format per ‘Virts’ i Pedro Camps. A l’escenari del Castell de Vila-seca van desplegar la seva col·lecció de sons sintètics d’R&B que connecten directament amb estètiques de la dècada dels vuitanta. Talent no li falta a ‘Virts’, com va demostrar a la balada que obria els bisos, cantant tot sola i acompanyant-se només del teclat. Escoltem OKDW i hi sentim Michael Jackson, Whitney Houston o Frank Ocean, si hem de buscar un referent més contemporani. Però, hi ha alguna cosa que no aconsegueix connectar amb el públic, i potser sigui aquest salt generacional insalvable. Té ganxo, té actitud i musicalment és molt interessant; però ha de trobar el seu color. Si el busca, el trobarà, sens dubte.
 
La jornada es va tancar amb Paco Pecado i la Confraria del Pecat. Una proposta liderada per Javier Morales ‘Paco Pecado’ a major glòria del kitsch i el canallisme decadent i bohemi. Un servidor no va connectar amb la proposta de Morales, incapaç de treure’s del damunt el personatge durant tot el concert. A jutjar per la reacció del públic, reivindicar el mantón de manila i els clavelitos potser forma part d’una certa postmodernitat; i potser per això s’explica que hagi guanyat el certamen de joves artistes Premi Rock Villa de Madrid 2025. Bolos no li’n faltaran. Però la seva proposta em sembla més propera a l’esperpent de Paco Clavel que a l’esclafit nostàlgic d’El Chaval de la Peca.
 
La FiM continua fins diumenge amb més programació musical. Avui mateix, s'hi podran veure artistes com La Publicitat, Cloe Riembau, El Pony Menut -l'adaptació per a públic familiar d'El Pony Pisador-, Naina o Ouineta.