Era un dia com avui, fa 50 anys, que els Rolling Stones visitaven Catalunya per oferir-hi el primer concert a Barcelona. La cita d'aquell 11 de juny de 1976 a la plaça de toros de la Monumental ha transcendit com un dels esdeveniments musicals més transcendentals de la història recent de Catalunya.

Tot i que ja havien actuat al Palau dels Esports Queen i Lou Reed; al Pavelló del Joventut de Badalona Genesis i Jethro Tull, entre altres, i a Granollers King Crimson, va ser amb el debut dels Rolling Stones a Barcelona, l’11 de juny de 1976, quan Catalunya va obrir –per no tornar ja a tancar mai més– les portes al rock internacional. ‘Els Rollings’, que era com el país els anomenava abans que el periodista Jordi Tardà s’esforcés cada tarda de dissabte a corregir-ho des de Catalunya Ràdio, van actuar a la plaça de toros de la Monumental en el marc de la gira de presentació de Black & Blue (Rolling Stones Records, 1976), un àlbum amb fragàncies de reggae i funk, a més de balades en falset i uns quants bons rifs de guitarra que en el seu dia van endur-se uns quants calbots, però que amb el pas del temps ha brindat molta més llum.



El debut català dels Stones va ser fruit de l’astúcia del promotor Gay Mercader, que inicialment tenia al cap fer debutar ‘Ses satàniques majestats’ en un auditori pendent de construcció... a Cambrils. Una virulenta mobilització de veïns atemorits pel possible consum de drogues i comportaments sexuals depravats per part dels assistents va provocar que l’organització del concert, per gentilesa de la família Balañà, es traslladés, primer, a Les Arenes i, després, per motius tècnics, a la Monumental. Abans que els Stones saltessin a l’escenari l’ambient ja estava força enrarit. L’entrada, ‘per a pijos’, costava 900 pessetes; corrien al·lucinants rumors que asseguraven que el grup arribava acompanyat d’un selecte equip de traficants de drogues i la premsa, dia sí i dia també, feia córrer la idea d’una banda en decadència que, després d’aquell periple, ja no tornaria a sortir de gira mai més. Santa innocència...

The Rolling Stones, que havien arribat a l’Aeroport del Prat traginant ells mateixos les maletes, van comparèixer a l’escenari passada la mitjanit. Un dels germans de la saga Lucchetti, Pepe, va anunciar la sortida del grup, mentre hi havia una important sensació de perill flotant en l’ambient. A les portes de la plaça feia estona que hi havia insults, cops de porra i corredisses entre peluts i policia i, a dins, els ‘grisos’ havien provocat escenes de pànic tot llançant bombes de fum. El guitarrista Keith Richards va fer sonar les primeres notes de “Honky Tonk Women”, el cantant Mick Jagger va anar d’una punta a l’altra de l’escenari cantant temes com “It’s Only Rock’n’Roll”, “Brown Sugar” i “Jumpin’ Jack Flash” i, en certa manera, quan el concert va haver acabat –sense “Satisfaction”... però amb “La Santa Espina”, que va sonar per megafonia–, el país, també en qüestions de rock, havia canviat.

La recaptació va ser més baixa de l’esperada i Mercader va perdre-hi tres milions de pessetes, tot i que el més important era que el concert es pogués celebrar. Mesos després, el mateix promotor va portar Patti Smith a Badalona, i encara avui continua organitzant concerts. Els Stones, per la seva banda, tot i que no ha faltat mai qui els ha volgut enterrar, han fet des d’aleshores vuit altres concerts en terres catalanes. No hi ha plans de gira encara, però el seu nou disc, Foreign Tongues (Universal, 2026), sortirà el 10 de juliol...
 
​El melòman Jordi Novell ha reconstruït el primer concert dels Stones a Barcelona, el juny del 76, amb les valuoses fotografies de Francesc Fàbregas. El llibre, Black & Cat (Enderrock Llibres, 2026), mostra com el rock era considerat un acte perillós de subversió i certifica l’obertura al circuit internacional.