L'Acampada Jove resisteix al vent a Montblanc

| 18/07/2009 a les 13:45h

Els concerts de divendres van perillar a causa del fort vent que feia témer per la seguretat de les barres de llums del gran escenari. Però, com la cançó de Raimon que té 50 anys, artistes com Dr. Calypso, Los Delinqüentes i La Troba Kung-Fú s'hi van encarar i van fer brillar els seus repertoris.

Avui dissabte actuaran a Montblanc Els Pets (21.30h), The Skatalites, Reincidentes, , Muyayo Rif, Banda Bassotti i Oprimits.

Divendres tot va començar molt bé amb Dr. Calypso, que amb els seus ritmes caribenys i píndoles de boogaloo, soul i ska van encendre l'ànima llatina. Amb temes com Brigadistes internacionals (on al públic es va enlairar una bandera de la República), Aquesta nit o Se'ns pixen a sobre i diuen que plou encara tenen camp per recórrer, després de vint anys als escenaris.

Va continuar el grup basc Betagarri amb les seves proclames per la independència i el socialisme, i el camí per la llibertat, en cançons del seu disc Hamaika Gara que molts catalans van cantar durant les quals un pilar de tres castellers el va respondre enlairant una estelada.

Però curiosament Los Delinqüentes va ser el grup que més favors va tenir del públic, lliurat a les seves cançons simples. Canten a un estil de vida on sovint la llum màxima és la d'una ampolla d'alcohol i el seu màxim objectiu, el del fum espès, el favorit de Bob Marley, de qui van cantar “Get Up, Stand Up”, però de qui semblaven desconèixer els drets que representava. L'alegria de Los Delinqüentes, però, es va contagiar del tot amb cançons com “La primavera trompetera” (on 'Un ventilador, fue el primer regalo/ Pa' que se quiten las nubes grises en los días malos/ Y que se lleve la basura de los aires contaminados'). El seu últim disc Bienvenidos a la época iconoclasta els ha fet agafar més la guitarra elèctrica i els ha portat el passat 9 de juliol fins a Nova York, d'on eren els barrets de copa que lluïen a l'inici del concert de Montblanc.

I va arribar La Troba Kung-Fú, que amb les seves 1001 rumbes tenen el cor robat del seu públic, en un directe que difícilment ningú supera i que ara té un disc en directe (només de venda als concerts), Rumbia at Ernesto's. Amb el seu combinat de cúmbia i rumba i altres sonoritats, la banda encapçalada per Joan Garriga va intentar cantar allò que es necessitava (Calor, calor) o exorcitzar fantasmes (Bufa el vent) i va estrenar alguns temes nous com Little rumbero i Take Your Time. El nou disc de La Troba Kung-Fú, sens dubte, es fa esperar.

La nit de divendres la va tancar el grup Sota Zero, que no va tenir el públic desitjat, però que va oferir rumbeta bona per als més resistents a la climatologia i altres inclemències.

Arxivat a: Festivals