Després de gairebé tres anys de silenci discogràfic, Nil Moliner presenta un nou àlbum ple de llum, tot i haver-se concebut des de la foscor, Nexo (Warner Music, 2026). Amb deu cançons estructurades com si fossin deu capítols, l’artista santfeliuenc es mostra més sincer que mai per confessar que creant i interpretant música és quan se sent més feliç. En parlem amb ell.



Sempre has dit que en directe ets el nexe entre les teves cançons i els teus fans. Què et fa sentir així?
A l’escenari soc un canal a través del qual passa una cançó i arriba a la gent. No és que em senti així per res en concret, sinó que la situació em porta a percebre-ho d’aquesta manera.

Ho veus com una cosa inevitable?
Exacte! De fet, des que tenia 6 o 7 anys que ho veig així. Tinc una foto d’unes colònies on surto de petit amb els meus companys de classe, i s’hi pot veure com al centre de la rotllana hi aparec jo amb una guitarra entre les mans i com, mentre toco, estem tots connectats per unes mateixes emocions. Era com un ritual, en el qual la música era la principal protagonista i jo el mestre de cerimònies. Va ser després d’aquell moment quan vaig comprendre d’una manera profunda el que significa realment el concepte de nexe. I aquesta fotografia la guardo a la memòria amb molta estima, perquè penso que ho resumeix i ho exemplifica d’allò més bé.

Sempre que escrius una nova composició la conceps vinculada amb els teus sentiments?
Sí, perquè aquest nexe també és el camí que connecta les cançons amb les emocions. Cada cançó és fruit d’una emoció, i cada emoció té la seva pròpia banda sonora.


Has titulat el disc expressament amb la paraula 'Nexo'. Creus que et connectarà més amb el teu públic?
Espero que hi connecti molt, però no sé si més que la resta. La música no és una competició, i no vull que ho sigui ni amb els meus propis discos. A Nexo explico històries, diferents de les de Lugar paraíso (Warner, 2023) o Un secreto al que gritar (Warner, 2021), però no deixen de ser unes altres pel·lícules realitzades pel mateix director.

Parlant de cinema, has decidit incloure el nom de l’àlbum davant el títol de cada cançó, acompanyat d’un número, com si cadascuna fos un capítol. Per què?
Cada cançó està vinculada a una història concreta, que esdevé el nexe entre el meu llapis i la composició final. I cada nexe va acompanyat d’una emoció i un color, que impregnen cadascun dels capítols que s’exposen en forma de cançons i que acaben convertint-se en una banda sonora. I tothom se la pot fer seva per construir els seus propis nexes amb cada història personal. La màgia de la música és que tothom la pugui portar al seu terreny.

I cada cançó pot ser un enllaç per conèixer-te millor?
Sens dubte! Tot el que escric són històries que m’han inspirat, ja siguin vivències pròpies o d’altra gent, i que d’alguna manera també m’han influenciat. A més, a través de la sonoritat també s’hi poden observar moltes de les referències musicals que he tingut al llarg de la vida. Algú que m’hagi seguit durant tots aquests anys, pot acabar coneixent una part important de mi... i això és emocionant!


Entrant en l’àmbit amorós, pel que cantes en algunes cançons del nou disc... t’han trencat el cor recentment?
He tingut temps, amb 33 anys, perquè em trenquin el cor moltes vegades! [Riu] I també per recompondre’m. Hi ha moltes experiències que recordo i un dia o altre sempre les acabo plasmant en forma de cançons. Per escriure s’ha de viure!

A la revista 'Elle' vas explicar que havies necessitat fer una parada abans de llançar 'Nexo'. Què et va passar?
Nexo neix d’una etapa molt fosca. L’any 2022 vaig girar moltíssim i em vaig acabar cremant, així que després vaig decidir fer una parada d’un any i mig. I al cap de només tres mesos de descans em vaig adonar que l’havia cagat... Tocar m’apassiona i necessito la connexió que aconsegueixo amb els fans, amb la banda i amb la meva crew. Ho vaig passar molt malament, fins que el 20 d’abril del 2024 vaig iniciar una nova gira al Palau Sant Jordi. L’endemà ja vaig començar a escriure aquest nou disc. Havia estat mesos sense poder fer ni una cançó i a partir d’aquell concert em vaig veure capaç de tornar-hi.


I la indústria musical t’ha respectat els 'tempos'?
Em vaig sentir molt respectat pel meu segell. No van posar cap entrebanc a la meva decisió i m’han permès publicar nou material quan ha sorgit de manera natural. Tinc la sort, i toco ferro perquè segueixi sent així, de no sentir-me condicionat a l’hora d’elaborar la meva obra. Formo part de la dinàmica de la indústria musical, però ho treballo a la meva manera.

Què separa la nova era de 'Nexo' respecte a 'Lugar paraíso'?
Moltes coses, però sobretot l’experiència. La temporalitat juga un paper important en les persones, i també experimentar vivències diferents. Les coses que em passen m’afecten i em fan canviar.



Com ja és habitual, presentes un disc coral en el qual ha treballat molta gent. Amb qui has fet equip?
En aquest disc he tingut l’oportunitat de fer equip amb molts altres artistes, productors, compositors... Fins i tot he col·laborat amb lletristes en alguns dels temes, cosa que anteriorment no havia fet gaire. A més, he tingut el plaer de fer un featuring a “Ya no estoy triste” amb el mallorquí Dollar Selmouni, amb qui he trobat una connexió que resumeix molt bé el significat del títol de l’àlbum.