Malgrat el títol i la seva tornada enganxosa, “Uf, quina calor” no és una cançó de l’estiu a l’ús. A la peça, Partiperes personifiquen un pensament que esdevé un personatge que, tot i pensar, no existeix. Aquest exercici metafísic acaba revelant-se teològic quan, al final, Orihuela canta amb força ‘Déu no existeix i se n'ha adonat ell’. Segons expliquen des del grup, la cançó "neix en una conversa en unes festes majors de Cerdanyola. Amb els amics xerràvem de l’amor, l’eternitat i de Déu, i sobre com un d’ells, per desgràcia, no existeix”.
Més enllà del fet de combinar conceptes filosòfics i estiuencs, la peça també destaca per la seva sonoritat, que exemplifica l’evolució estilística del grup. Hi mantenen el seu pop electrònic habitual, però amb la producció de Jordi Culell, hi afegeixen tot de detalls, sonoritats més orgàniques, un final musical inesperat i un potent solo de bateria de Xavi Hernández (Aldrin y Collins). La peça apareix acompanyada d’un videolletra realitzat per Marta Romaní amb Helena Bach.
Aquest cap de setmana, Partiperes jugarà a casa, a la Festa Major de Sant Cugat (27/06); el juliol seran al festival Paupaterres (Tàrrega, 08/07) i, a l’agost, al Sota la Palmera (Tarragona, 08/08), el Festigàbal (Barcelona, 15/08) i a l’Aquelarre de Cervera (28/08).
