L'ANUARI DE LA MÚSICA celebra 25 edicions com a referent de l’etapa de major creixement de la indústria musical catalana. La publicació de referència del sector va néixer l’any 2001, en plena crisi del mercat discogràfic, a qui no va quedar altra sortida que reinventar-se davant la crisi del format físic causada per la pirateria i les plataformes il·legals de compartició d’arxius P2P. Però qui també va començar a redefinir-se va ser la indústria del directe, que va veure en els festivals d’estiu una via per poder expandir exponencialment el negoci. 
 
La facturació de la indústria musical catalana ha assolit una nova xifra de rècord, que s’ha duplicat en els darrers 25 anys passant de 152M a 265M d’euros (+74%). El comportament per sectors, però, ha estat radicalment diferent: la música en directe no ha parat de créixer, mentre que la indústria discogràfica ha patit una gran davallada causada per la crisi del format físic i la desaparició de grans segells.
 
La crescuda de la indústria de la música en directe ha marcat la pauta del darrer quart de segle quadruplicant la facturació de 70M a 244M d’euros (+250%). El gran motiu ha estat la implantació del model de festivals, que ha multiplicat per set el mig milió d’espectadors del 2001 fins als 3,7 milions del 2025 (+640%). La xifra global d’espectadors a Catalunya també ha augmentat gairebé sis vegades la xifra del 2001 amb una pujada estratosfèrica de 4 a 24 milions (+441%). La mateixa tendència s’ha registrat en la quantitat de concerts celebrats arreu de Catalunya, que s’ha doblat en 25 anys de 15.000 a 32.000 (+113%). Al llarg del darrer quart de segle i seguint la mateixa evolució igualment s’han triplicat els drets d’autor generats per concerts de 5M a 14M (+250%).  Per altra banda, des del 2001 s’ha certificat el retrocés de la indústria discogràfica catalana de 82M a 21M (-74%), que no s’ha recuperat de la crisi de la primera meitat de segle. Les vendes de discos físics i digitals ha seguit una caiguda similar des dels 82M als 18M (-78%), que el darrer anys encara s’ha agreujat a la baixa. 

La inversió pública en música de la Generalitat de Catalunya també ha crescut 2,5 cops en 25 anys, de 17 a 43 milions, tot i no assolir encara el 2% en Cultura. Pel que fa al consum, l’escolta de música en català s’ha quadruplicat en 15 anys del 10% al 43% (+342%), en un marc en què els oients s’han mantingut iguals. El darrer quart de segle l’edició discogràfica en català ha guanyat en qualitat i diversitat provocant que la producció s’hagi triplicat de 446 a 1.230 referències. L’assistència d’espectadors catalans que han anat a almenys un concert o festival ha augmentat un 38% en els últims 25 anys, del 32% al 44%. En canvi, l’assistència a concerts de música en català no ha millorat en els darrers 15 anys i s’ha mantingut al voltant del 38% de la població catalana.
   
La pressió social ha fet que la presència de dones a festivals s’hagi triplicat de l’11% al 29% des del 2016, i els grups femenins i mixtos han passat de 26% a 46%. La programació d’emergents també ha anat a l’alça en 10 anys passant de ser una cinquena part dels cartells (22%) a ser un terç de les programacions (30%). Els artistes catalans als festivals s’han mantingut la darrera dècada en un 37%, tot i que la mitjana gràcies a la pandèmia ha arribat a ser del 41%. Per contra, els grups i solistes que canten en català han vist reduïda la seva programació als principals festivals del 25% al 20%.